Vés al contingut

Köpenick

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:58, 6 març 2022 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula geografia políticaKöpenick
Imatge
Tipuslocalitat de Berlín Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 52° 26′ 45″ N, 13° 34′ 38″ E / 52.4458°N,13.5772°E / 52.4458; 13.5772
EstatAlemanya
SeuBerlín
DistricteTreptow-Köpenick Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població62.569 Modifica el valor a Wikidata (1.792,81 hab./km²)
Geografia
Superfície34,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud32 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal12459, 12555, 12557, 12559 i 12587 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Köpenick és un antic municipi i actual barri (Ortsteil) de la ciutat de Berlín. Està situat on conflueixen els rius Dahme i Spree al sud-est de la capital d'Alemanya. Anteriorment, era conegut com a Copanic i, després, com a Cöpenick, fins que a inicis de 1931 adoptà l'ortografia actual. Abans d'annexar-se a Berlín, Köpenick era una ciutat del districte de Teltow a la província prussiana de Brandenburg i, al 1920, amb la Llei del Gran Berlín, passà a formar part d'un districte homònim amb una àrea de 128 km², convertint-se en el districte amb més superfície de Berlín. En la reforma administrativa de 2001, el districte de Köpenick fou fusionat amb el de Treptow per crear el districte de Treptow-Köpenick.

Castell de Köpenick

[modifica]
Schloss Köpenick.

El castell de Köpenick fou construït originalment el 1558 com un pavelló de caça per ordre de Joaquim II Hèctor de Brandeburg. L'edifici d'estil renaixentista estava situat a l'illa del riu en el mateix lloc d'una antiga fortalesa medieval. Joaquim II hi morí el 1571.

El 1631, funcionà com a base d'operacions del rei Gustau II Adolf de Suècia, des d'on demanà sense èxit l'ajuda del seu cunyat, en Jordi Guillem de Brandenburg, en la Guerra dels Trenta Anys.

Frederic I de Prússia feu remodelar i ampliar el pavelló de caça i des de 1677 hi visqué juntament amb la seva primera esposa, Elisabet Enriqueta de Hessen-Kassel. En aquest mateix lloc, el 1730, Frederic II el Gran, llavors príncep hereu, i el seu amic Hans Hermann von Katte confrontaren una cort marcial per càrrecs de deserció. Actualment, el castell està envoltat per un parc petit que serveix com a museu d'art decoratiu.

Mitjans de transport

[modifica]

Tant el riu Dahme como el riu Spree són navegables. L'Spree connecta Köpenick amb el riu Havel i, d'allà, amb els sistemes fluvials de l'oest i centre d'Alemanya. El riu Dahme vincula el canal Oder-Spree amb la propera Schmöckwitz, facilitant una connexió navegable a Eisenhüttenstadt, l'Oder i Polònia.[1]

Köpenick compta amb les estacions de Köpenick, Wuhlheide i Hirschgarten de la línia S3 i pel terminal de l'estació Spindlersfeld de la línia S47 del sistema de transport urbà de Berlín. Köpenick també és un node en el sistema de tramvies de Berlín amb les rutes 27, 60, 61, 62, 63, 67 i 68.[2]

Demografia

[modifica]

El creixement de la població de Köpenick (considerada com a ciutat fins al 1919 i com a localitat des de 1920) fou el següent:

Any Habitants[3][4]
1871 5.267
1880 8.924
1890 14.619
1900 20.925
1910 30.879
1919 32.586
1939 54.744
1950 51.771
1963 52.359
2007 59.112

Esports

[modifica]

L'estadi An der Alten Försterei és la seu de l'equip de futbol 1. FC Union Berlin que juga a la primera divisió d'Alemanya.

Panorama

[modifica]
Ciutat antiga de Köpenick amb vistes de l'Ajuntament (centre) i resclosa (dreta) de la riba oposada del riu Dahme a Spindlersfeld.

Referències

[modifica]
  1. Sheffield, Barry. Inland Waterways of Germany. St Ives: Imray Laurie Norie & Wilson, 1995. ISBN 0 85288 283 1. 
  2. «Liniennetzplan der Straßenbahn Liniennetzplan der Straßenbahn». BVG. [Consulta: 11 maig 2010].
  3. Leyden, Friedrich (1933). "Entwicklung der Bevölkerungszahl in den historischen Stadtteilen von Alt-Berlin". En: Gross-Berlin. Geographie der Weltstadt. Breslau: Hirt, p. 206.
  4. Statistische Jahrbücher von Berlin 1925ff..

Enllaços externs

[modifica]