Alcaravia
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Carum carvi  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | llavors d'alcaravia i oli d'alcaravia |
| Estat de conservació | |
| Segur | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Apiales |
| Família | Apiaceae |
| Gènere | Carum |
| Espècie | Carum carvi L., 1753 |
.svg){kind=icon}
L'alcaravia, comí de prat, comineta, fenoll de prat o matafaluga borda (Carum carvi) (Ar. كراويه) és una planta biennal de la família de les apiàcies, originària d'Europa i l'oest d'Àsia.
La planta és semblant a una pastanaga, amb les fulles finament dividides. La tija fa de 20 a 30 cm. Quan s'espiga per florir arriba a fer de 40 a 60 cm. Les flors són menudes blanques o rosades disposades en umbel·la. Els fruits (que equivocadament s'anomenen llavors) són aquenis en forma de mitja lluna de 2 mm de llarg.
Cultiu i usos
Els fruits s'utilitzaven des de temps antics, també en la cuina medieval com a espècia. Tenen gust d'anís. En el pa de sègol els comins de prat el fan més dens. Se'n fan licors i es fan servir en la col fermentada (sauerkraut). També en el formatge havarti. És utilitzada com a ingredient de l'harissa tunisiana. Les tisanes fetes amb comí de prat van bé contra els còlics i problemes digestius. Altrament es fa servir en fragàncies per a sabons, locions i perfums.
L'arrel es pot cuinar.
En una de les històries curtes en l'obra Dublinesos de James Joyce, un personatge menja comí de prat per emmascarar la pudor d'alcohol del seu alè.
Enllaços externs
- Caraway Arxivat 2005-05-20 a Wayback Machine. — Gernot Katzer's Spice Pages.
- How to grow Caraway Arxivat 2008-12-29 a Wayback Machine.
- History of Caraway
