Monsó
El monsó és tradicionalment un vent d’inversió estacional acompanyat dels canvis corresponents en la precipitació,[1] però actualment s’utilitza per descriure els canvis estacionals en la circulació atmosfèrica i les precipitacions associades a l’oscil·lació latitudinal anual de la zona de convergència intertropical entre els seus límits al nord i al sud de l’equador. Normalment, el terme monsó s’utilitza per referir-se a la fase plujosa d’un patró de canvi estacional, tot i que tècnicament també hi ha una fase seca. El terme també s'utilitza de vegades per descriure pluges localment intenses però de curta durada.[2][3]
El terme es va utilitzar per primera vegada en anglès a l'Índia britànica i als països veïns per referir-se als grans vents estacionals que bufaven des del golf de Bengala i la mar d'Aràbia al sud-oest i portaven fortes precipitacions a la zona.[4][5]
La paraula també s'utilitza per anomenar l'estació en la qual el vent bufa del sud-oest de l'Índia i territoris adjacents i que es caracteritza per pluges intenses, especialment les pluges que estan associades amb aquest vent. El monsó del sud-oest que arrenca a la costa de Kerala, a l'Índia, comença generalment a la primera quinzena de juny. El monsó del nord-est a Tamil Nadu comença habitualment a l'octubre. Aquests vents bufen des del sud-oest durant la meitat de l'any i del nord-est durant l'altra meitat. Per tant, hi ha canvis estacionals que s'observen clarament com vents del nord-est que prevalen durant l'hivern en el subcontinent de l'Índia i del sud-oest a l'estiu.
L'explicació d'aquest sistema segons la teoria de Flohn (1951) és considerar que el canvi periòdic dels vents monsònics, de superfície i d'altitud, resulta de la translació periòdica de les zones planetàries de circulació atmosfèrica, relacionada amb la marxa aparent del Sol en el seu zenit.[6]
En meteorologia s'anomena monsó solament al flux estiuenc de l'oest que és producte de la desviació de l'alisi en travessar l'Equador.
El monsó d'estiu origina pluges de diferent intensitat segons la ubicació geogràfica de les localitats, mentre que el monsó d'hivern és molt sec.
El règim del monsó amb les seves diferències en el moment d'aparèixer i en intensitat afecta especialment l'Àsia tropical i és molt característic del subcontinent indi.
Els monsons tropicals són els principals causants d’inundacions; això els converteix en un dels fenòmens naturals més importants com a causants de morts humanes (un terç, com els huracans).[6] A Bangla Desh el monsó de l’estiu del 1988 provocà 3.000 morts, a causa de l’alta densitat de població concentrada en un espai fàcilment inundable i sense recursos tècnics per fer-hi front.[6]
Etimologia
El nom deriva de la paraula àrab mawsim, que significa estació.
Impacte
L'impacte del monsó sobre el clima local és diferent segons els llocs. En alguns llocs les pluges varien poc. En altres llocs, en canvi, zones semi-desèrtiques es converteixen en prats verds i vius on poden florir tot tipus de plantes i cultius.
El monsó indi converteix grans parts semi-desèrtiques de l'Índia en terres verdes, com es pot observar a les fotografies fetes l'any 2010 només amb 3 mesos de diferència als Ghats Occidentals. En llocs com aquest és fonamental que els agricultors triïn el moment adequat per plantar les llavors, ja que és fonamental utilitzar tota la pluja disponible per al cultiu.
Procés
Els monsons eren considerats fa temps com una brisa marina a gran escala [7] causada per una temperatura més alta a la terra que a l'oceà. Ara ja no és així, i el monsó es considera un fenomen a escala planetària que implica la migració anual de la zona de convergència intertropical (ZCIT) entre els seus límits nord i sud. Els límits de la ZCIT varien segons el contrast d'escalfament de la terra i el mar i es creu que l’extensió nord del monsó al sud d’Àsia està influenciada per l’altiplà tibetà.[8][9] Aquests desequilibris de temperatura es produeixen perquè els oceans i la terra absorbeixen la calor de manera diferent. Als oceans, la temperatura de l’aire es manté relativament estable per dos motius: l’aigua té una capacitat calorífica relativament alta (3.9 a 4.2 J g−1 K−1),[10] i perquè tant la conducció com la convecció equilibraran una superfície freda o calenta amb aigües més profundes (fins a 50 metres). En canvi, la brutícia, la sorra i les roques tenen capacitats de calor inferiors (0.19 a 0.35 J g−1 K−1),[11] i només poden transmetre calor a la terra per conducció i no per convecció. Per tant, els cossos d’aigua es mantenen a una temperatura més uniforme, mentre que la temperatura del terreny és més variable.
Durant els mesos més càlids, el sol escalfa les superfícies de la terra i dels oceans, però la temperatura de la terra augmenta més ràpidament. A mesura que la superfície del terreny es fa més càlida, l’aire que hi ha sobre s’expandeix i es desenvolupa una zona de baixa pressió. Mentrestant, l’oceà es manté a una temperatura més baixa que la terra i l’aire que hi ha a sobre manté una pressió més alta. Aquesta diferència de pressió fa que les brises marines bufin des de l’oceà fins a la terra i portin aire humit a l’interior. Aquest aire humit s'eleva a una altitud més alta sobre el sòl i després torna a fluir cap a l'oceà (completant així el cicle). No obstant això, quan l’aire puja i encara està sobre la terra, es refreda. Això disminueix la capacitat de l’aire per retenir l’aigua i provoca precipitacions sobre la terra. És per això que els monsons d’estiu provoquen tantes pluges sobre la terra.
En els mesos més freds, el cicle s’inverteix. Llavors, la terra es refreda més ràpidament que els oceans i l’aire sobre la terra té una pressió més alta que l’aire sobre l’oceà. Això fa que l’aire sobre la terra flueixi cap a l’oceà. Quan l’aire humit s’eleva sobre l’oceà, es refreda i això provoca precipitacions sobre els oceans (l’aire fresc flueix cap a la terra per completar el cicle.)
La majoria dels monsons d'estiu tenen un component dominant a l'oest i una forta tendència a ascendir i produir abundants quantitats de pluja, a causa de la condensació del vapor d'aigua a l'aire ascendent. La intensitat i la durada, però, no són uniformes d’un any a un altre. Per contra, els monsons d’hivern tenen un component dominant a l’est i una forta tendència a divergir, disminuir i provocar sequera.[12]
Precipitacions similars es produeixen quan l'aire humit de l'oceà s'eleva muntanyes amunt,[13] per l'escalfament de la superfície,[14] la convergència a la superfície,[15] la divergència a l'altura, o dels fluxos de sortida produïts per les tempestes a la superfície.[16] Tot i que es produeix l’elevació, l’aire es refreda a causa de l’expansió a una pressió més baixa i això produeix condensació.
Les emissions d'aerosols de sulfats provocades per l'home han provocar una reducció de l'activitat del monsó estiuenc asiàtic (SASM) en la segona meitat del segle XX, però es preveu durant el segle XXI s'intensificarà per l'augment de les emissions de diòxid de carboni i la disminució de la càrrega d'aerosols.[17]
Referències
- ↑ Ramage, C. Monsoon Meteorology. 15. San Diego, CA: Academic Press, 1971 (International Geophysics Series).
- ↑ «Welcome to Monsoon Season – Why You Probably Are Using This Term Wrong», 29-06-2016. Arxivat de l'original el 30 June 2016.
- ↑ «Definition of Monsoon», 28-07-2016. Arxivat de l'original el 19 July 2016.
- ↑ Glossary of Meteorology. «Monsoon». American Meteorological Society, 01-06-2000. Arxivat de l'original el 2008-03-22. [Consulta: 14 març 2008].
- ↑ International Committee of the Third Workshop on Monsoons. The Global Monsoon System: Research and Forecast. Arxivat 2008-04-08 a Wayback Machine. Retrieved on 2008-03-16.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Monsó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sea breeze – definition of sea breeze by The Free Dictionary». TheFreeDictionary.com.
- ↑ Gadgil, Sulochana «The monsoon system: Land–sea breeze or the ITCZ?» (en anglès). Journal of Earth System Science, vol. 127, 1, 2018, pàg. 1. DOI: 10.1007/s12040-017-0916-x. ISSN: 0253-4126.
- ↑ Chou, C. «Land-sea heating contrast in an idealized Asian summer monsoon». Climate Dynamics, vol. 21, 1, 2003, pàg. 11–25. Bibcode: 2003ClDy...21...11C. DOI: 10.1007/s00382-003-0315-7. ISSN: 0930-7575.
- ↑ «Liquids and Fluids – Specific Heats». Arxivat de l'original el 2007-08-09. [Consulta: 1r octubre 2012].
- ↑ «Solids – Specific Heats». Arxivat de l'original el 2012-09-22. [Consulta: 1r octubre 2012].
- ↑ «Monsoon». A: Britannica.
- ↑ Dr. Michael Pidwirny (2008). CHAPTER 8: Introduction to the Hydrosphere (e). Cloud Formation Processes. Arxivat 2008-12-20 a Wayback Machine. Physical Geography. Retrieved on 2009-01-01.
- ↑ Bart van den Hurk and Eleanor Blyth (2008). Global maps of Local Land–Atmosphere coupling. Arxivat 2009-02-25 a Wayback Machine. KNMI. Retrieved on 2009-01-02.
- ↑ Robert Penrose Pearce (2002). Meteorology at the Millennium. Arxivat 2016-04-27 a Wayback Machine. Academic Press, p. 66. ISBN 978-0-12-548035-2. Retrieved on 2009-01-02.
- ↑ Glossary of Meteorology. «Gust Front». American Meteorological Society, 01-06-2000. Arxivat de l'original el 2011-05-05. [Consulta: 9 juliol 2008].
- ↑ Mukund P. Rao, Edward R. Cook, Benjamin I. Cook, Rosanne D. D'Arrigo, Jonathan G. Palmer, Upmanu Lall, Connie A. Woodhouse, Brendan M. Buckley, Maria Uriarte, Daniel A. Bishop, Jun Jian & Peter J. Webster «Seven centuries of reconstructed Brahmaputra River discharge demonstrate underestimated high discharge and flood hazard frequency» (en anglès). Nature communications, 11, 2020 [Consulta: 12 octubre 2021].
Enllaços externs
- Vents monsònics (anglès)
- El monsó a l'Àsia de l'est (anglès)
- AMMA - El monsó a l'Àfrica Arxivat 2019-06-09 a Wayback Machine. (anglès)
