María García Granados y Saborío

María García Granados y Saborío

Biografia
Naixement	7 setembre 1860 Ciutat de Guatemala
Mort	10 maig 1878 (17 anys) Ciutat de Guatemala
Causa de mort	causes naturals
Sepultura	Cementiri General de la Ciutat de Guatemala
Activitat
Ocupació	socialité
Família
Pare	Miguel García Granados

María García Granados y Saborío -també coneguda com «La Niña de Guatemala» - (Ciutat de Guatemala, 1860-ibídem 10 de maig de 1878) era una dama de la societat guatemalenca.

Biografia

General Miguel García Granados, líder de la Reforma Liberal i President de Guatemala de 1871 a 1873. Era el pare de María.

Granados y Saborío, va néixer a la Ciutat de Guatemala l'any 1860, sent la filla del general Miguel García Granados, que va ser president de servia de tertúlia per als artistes i literats més destacats de Guatemala. Maria, a més era neboda i néta de María Josefa García Granados, influent poetessa i periodista. Quan el poeta i patriota cubà José Martí va arribar a Guatemala al 1877, freqüentant la tertúlia del general García Granados es va enamorar de Maria, però no va poder correspondre l'amor d'aquesta per estar compromès per casar-se. Maria va morir al 1878, poc després d'assabentar-se del matrimoni de Martí, qui li va dedicar al 1891 el poema La Niña de Guatemala.

Relació amb José Martí

Martí, amb només 24 anys, va arribar a Guatemala procedent de Mèxic. Al país asteca havia tingut èxit professional com a periodista i escriptor i s'havia retrobat amb la seva família després de la seva deportació política a Espanya (1871-1875). A Guatemala, aquest va conèixer a l'actriu dramàtica Eloísa Agüero i, finalment, es compromet en matrimoni amb la seva futura esposa, Carme. En realitat, arribava a terra centreamericana després de la seva decepció política davant el govern autoritari de Porfirio Díaz, encara que després acabaria decepcionant-li també el govern liberal de Justo Rufino Barrios. A l'arribar a Guatemala, no deixa de manifestar una visió crítica respecte a la inferiorització de que ha estat objecte la dona en aquest país: en un article denominat «Los códigos nuevos», publicat a El Progreso, el 22 d'abril de 1877, realitza una reflexió a comanda de Joaquín Macal, ministre de Relacions Exteriors de Guatemala: «Quin és el primer dels llasts colonials de la legislació deposada que esmenta? El poder omnímode del senyor bestial sobre l'esposa venerable. Dóna la pàtria potestat a la dona, la capacita per testificar i, obligant-la a l'observança de la llei, completa la seva persona jurídica. La que ens ensenya la llei de cel, no és capaç de conèixer la de la terra?».

Així doncs, va centrar la seva atenció en les dames guatemalenques de «caminar indolent, de mirades castes, vestides com les dones de poble, -amb les trenes esteses sobre el mantell, que elles anomenen mantó; la mà ociosa explicant a les puntes flotants del mantell dels goigs infantils o les primeres penes de la seva propietària»; i quan va trobar a María García Granados, una dama semblant, però més cosmopolita i il·lustrada, va quedar immediatament enamorat d'ella. No s'ha de deixar d'assenyalar que tot sembla indicar que Maria no responia al patró de noia tímida i vulnerable; publicacions guatemalenques de l'època parlen de la seva participació relativament activa com a música i cantant fora de la llar, en activitats artístiques públiques, organitzades per societats i institucions -coincideix fins i tot amb la presència de Martí, qui intervé en una d'elles com a orador. Pel que sembla, es tractava d'una jove popular dins de la societat capitalina de l'època; María seguia així els passos de la seva tia i àvia María Josefa, qui havia mort al 1848 i que havia estat a més de poetessa i periodista, molt influent en els governs conservadors de Guatemala.

Martí, que a Guatemala es va guanyar el qualificatiu de «Doctor Torrent» per la seva gran capacitat oratoria- va impartir classes a María a l'Acadèmia de Nenes de l'Amèrica Central des de juny de 1877, mesos després de la seva arribada a aquesta nació centreamericana al març de 1877.

Heus aquí algunes descripcions de la senyoreta García Granados:

• M.B. Martínez: «Era una jove interessantíssima. Vaig portar a Martí a un ball de vestits, que es donava a casa de García Granados, als dos dies d'haver arribat [per primera vegada] a Guatemala; estàvem els dos de peu, en un dels bells salons, veient desfilar les parelles [quan vam veure venir] del braç dues germanes que eren senyoretes. Em va preguntar Martí, "Qui és aquesta nena vestida d'egípcia?" - "És la María, filla de la casa" [li vaig contestar]. La vaig aturar i li vaig presentar al meu amic i paisà Martí, i es va encendre l'espurna elèctrica».
• José María Izaguirre la va descriure així: «Era alta, esvelta i airosa: el seu cabell negre com el banús, abundant, crespat i suau com la seda; el seu rostre, sense ser sobiranament bell, era dolç i simpàtic; seus ulls profundament negres i malenconiosos, velats per pestanyes llargues, revelaven una exquisida sensibilitat. La seva veu era afable i harmoniosa, i les seves maneres tan afables, que no era possible tractar-la sense estimar-la. Tocava el piano admirablement, i quan la seva mà relliscava amb cert abandó pel teclat, sabia treure d'ell notes que semblaven sortir de la seva ànima i passaven a impressionar l'ànima dels seus oients».

José María Izaguirre, cubà que vivia a Guatemala en aquest temps i era director de l'aleshores prestigiós Instituto Nacional Central para Varones, va nomenar a Martí professor de Literatura i d'Exercicis de Composició. Izaguirre, a més d'ocupar-se de les tasques docents, organitzava vetllades artístiques i literàries els quals Martí hi assistia amb freqüència. Allí va ser on va conèixer a María, el 21 d'abril de 1877: una bella adolescent, set anys més jove que ell. El pare d'ella, el general Miguel García Granados havia estat president uns quants anys abans i gaudia de molt prestigi en la societat guatemalenca de govern de Barris; aviat es va fer amic de l'emigrat cubà i el convidava a la seva residència a jugar a escacs amb freqüència, oportunitats en què Martí es trobava amb María.

A finals de 1877, Martí se'n va anar a Mèxic i va tornar fins a inicis de l'any següent, ja casat amb Carmen. El que va succeir després del seu matrimoni, ha estat comentat amb posterioritat també pels que van presenciar els fets.