Vés al contingut

Francesca Lebrun

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:35, 13 gen 2021 amb l'última edició de Pere prlpz (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaFrancesca Lebrun
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 març 1756 Modifica el valor a Wikidata
Mannheim (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 1791 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, cantant d'òpera, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentPiano i veu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLudwig August Lebrun Modifica el valor a Wikidata
FillsSophie Lebrun, Rosine Lebrun Modifica el valor a Wikidata
GermansFranz Danzi Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: f4393e33-692f-41a1-b3eb-064daf3dc00f Discogs: 5627480 IMSLP: Category:Lebrun,_Franziska Modifica el valor a Wikidata

Francesca Lebrun (Mannheim, 24 de març de 1756 - Berlín, 14 de maig de 1791) fou una soprano alemanya.

Nascuda Franziska Dorothea Danzi. El seu pare era el violoncel·lista italià Innocenz Danzi i el seu germà menor era el compositor i violoncel·lista Franz Danzi (1763-1826). Va ser reconeguda per la seva destresa vocal i molt sol·licitada per notables contemporanis, com Anton Schweitzer, Ignaz Holzbauer i Antonio Salieri, pels papers principals en els seus opus més potents.

Estava dotada d'una magnifica veu, tant en claredat com en extensió. Als disset anys ja va cantar en l'Òpera de Mannheim. Casà amb el compositor Ludwig August Lebrun, i viatjà amb ell per Itàlia fent-se sentir a Milà amb l'òpera de Salieri L'Europa riconosciuta, allà per l'any 1778. Pels anys 1781/83 aconseguí grans èxits a Londres. Aquests es repetiren a Venècia i Nàpols anys més tard. El 1788 i el 1789 cantà a Munic lIdomeneo de Mozart, lArmida d'Alessio Prati, i Kastor und Pollux, de Georg Joseph Vogler.

Bibliografia