Vés al contingut

Introspecció

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:52, 19 juny 2008 amb l'última edició de Jorcormor (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

La introspecció o inspecció interna és el coneixement que el subjecte té dels sues propis estats mentals.


Visió general

La introspecció (del llatí introspicere, observar interiorment) o percepció interna té com a fonament la capacitat reflexiva que la mente poseeix de referir-se o ser consciente de forma inmediata dels sus propis estats. Si esta capacitat reflexiva se eexrxeix en la forma del record sobre els estats mentals passats, llavos s'anomena introspecció retrospectiva, però la introspecció pot ser un coneixementde les vivènciesopasadas i també de les presents, de las que es donen conjuntament in el present del propi acte introspectiu.

Requisits per tal que es dóni la introspecció

  • que sigui coneixement referit als estats mentals;
  • que aquests estats mentals coneguts siguin els del propi individu que la realitza;
  • que aquest coneixement no sigui indirecte, sinó immediat.

Història i crítica de la introspecció

El mentalisme clàssic -tant el de la filosofia moderna com el científic- ha utilitzat la introspecció como el mètode més adequat per a accedir al món psíquic. La psicoanàlisi en la forma d'introspecció retrospectiva i la psicologia experimental de Wundt en la forma de la introspección de las vivencias actuales. No obstant això, la introspecció ha estat considerada més aviat com un mètode propi de la psicologia precientífica, de manera que el mateix Wundt la va criticar i ha estat substituida en la psicologia pel conductisme metodològic, bàsicament com a conseqüència de les crítiques següents:

  • la introspecció no és un mètode públic (que és un requisit de les ciències)
  • presenta els resultats dels processos psíquics, però no aquests processos
  • la reflexió introdueix elements que desvirtuen la pr+opia vivència que cal descriure.