Vés al contingut

Kirguisos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:42, 1 juny 2008 amb l'última edició de Mribarom (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Kirguís

Els kirguís son un poble d’origen turcomongol i constitueixen una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern de la República Popular de la Xina. La seva població total és d’uns 4.000.000 d’habitants, repartits principalment a Kirguizistan (52% de la població del país) i Xina (uns 160.000 habitants concentrats a la regió autònoma uigur de Xinjiang i en petits grups a Heilongjiang). Es considera que hi ha uns 40 tribus kirguises diferents representades a la bandera de Kirguizistan amb un sol amb 40 raigs.

Idioma

L’idioma kirguís pertany a la branca de llengües turques de la família de llengües altaiques. És la llengua oficial de Kirguizistan, conjuntament amb el rus.

La variant parlada a Xina inclou paraules preses del mandarí. Té dos dialectes (el del nord i el del sud) amb el mateix vocabulari, però diferents pronunciació. Fins el s. VIII disposava d’un sistema d’escriptura anomenat Yenisei. A Kirguizistan, a l’actualitat, s’utilitza una escriptura basada en l’alfabet ciríl•lic

Història

Els avantpassats dels kirguisos foren els Jiankun que van viure fa 2000 anys a la zona propera al riu Yeniséi. Després de la victòria de la dinastia Yuan sobre el khanat de l’est (s. VII), els kirguisos entraren en contacte per primer cop amb la resta de Xina, ja que part dels seus territoris quedaren sota el control imperial.

Durant les dinasties Liao i Song se’ls va anomenar Xiajias i Xiajiaz, quan encara eren un conjubt de tribus disperses de caràcter nòmada. A partir de la dinastia Ming aquestes tribus s’unificaren i s’establiren de forma estable a la zona de les muntanyes de Tian Shan.

L’any 1944, el Kuomintang (moviment i organització política xinesa fundada per Sun Yazen ) va decidir tancar alguns camps de pastura del kirguisos per motius de “seguretat fronterera”. Aquesta mesura deixava sense subsistència a un gran nombre de kirguisos que es van revoltà en el que s’anomenà la “Revolta Puli”.

Cultura

Al ser població nómada vivien en un tenda coberta amb una capa d’herba per protegir l’interior de les temperatures extremes. Els fills solien seguir vivent amb la família després del matrimoni, o sigui que tres generacions solien compartir vivenda. Les dones solteres es pentinaven amb nombroses trenes que es reduïen a partir de contraure matrimoni.

Existeix una divisió sexista del treball. Les dones, a més de les tasques domèstiques s’encarregaven de munyir i alimentar els animals. Els homes feien les tasques que requerien més esforç físic, com la doma d’animals, tallar llenya...

Religió

Una majoria de kirguisos son seguidors de l’Islam, religió que va arrencar amb força a la Xina durant els s. XVII i XVIII. També hi ha un grup nombrós de kirguisos que practica el politeisme. Un del seus principals déus és el “déu serpent”.