Aligot vesper europeu
Pernis apivorus  | |
|---|---|
 Il·lustració d'un aligot vesper. | |
 | |
| Dades | |
| Pes | 49 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 1,26 m |
| Nombre de cries | 2 |
| Període d'incubació de l'ou | 32 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22694989 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Pernis |
| Espècie | Pernis apivorus ((Linnaeus, 1758)) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Falco apivorus |
| Distribució | |
 Àrea d'hivernada (blau) i de nidificació (taronja) de l'aligot vesper. | |
.svg){kind=icon}
L'aligot vesper, pilot[1] (Pernis apivorus) o falcó vesper i falcó de Muntanya a les Illes Balears, és un ocell de l'ordre dels accipitriformes comú a la Catalunya humida.
Morfologia
- Fa uns 55 cm i fa 135-150 cm d'envergadura alar.
- És marró grisós per sobre i per sota és blanc amb taques fosques.
- Té la cua llarga amb algunes barres i un bec petit adaptat a la seva peculiar alimentació.
- Presenten dimorfisme sexual: la femella és lleugerament més gran i fosca que el mascle.
Generalment, aprofita nius d'altres rapinyaires o de còrvids, en arbres caducifolis grans, situats en zones humides. Fa la posta durant el maig-juny. Pon 2 ous que la parella cova durant 30-35 dies i, també, tots dos alimenten els petits fins que volen, als 48 dies.
Alimentació
Prefereix, més aviat, les vespes que no pas les abelles. Per això, posseeix unes escates protectores al voltant del bec i dels ulls, i, de fet, les picades d'aquests insectes no semblen afectar-lo gaire. A més dels himenòpters i les seues larves, també cerca altres insectes, erugues, cucs, granotes, rèptils, etc.
Distribució geogràfica
És un ocell estival a la major part d'Europa i Àsia Occidental. Hiverna a l'Àfrica tropical.
Costums
És molt abundant en migració (a mitjan abril fins a maig i a finals d'agost) i només fa niu en algun indret del nord del Principat de Catalunya.[2]
Observacions
Fa servir el camp magnètic terrestre i la memòria visual per ajudar-se en les seues migracions (serralades, rius, etc.). A més, evita les grans masses d'aigua en les seues rutes i, per tant, poden ésser vistos en gran quantitat travessant la Mediterrània en uns pocs indrets, com ara l'Estret de Gibraltar, el Bòsfor, Israel, etc.
Referències
- ↑ Diccionari Normatiu Valencià [Consulta: 8 agost 2014].
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 37. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs
- Estudi de la població d'aligot vesper al Principat de Catalunya. (català)
- L'aligot vesper a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- L'aligot vesper a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Estudi de la població d'aligot vesper a les Illes Britàniques. (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès) i (anglès)
- Fotografies d'aquest ocell. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
- BirdLife International (2004). Aligot vesper. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 8 de juny del 2008 (en anglès).