Vés al contingut

Cèl·lules parenquimàtiques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:08, 4 oct 2005 amb l'última edició de 83.247.136.30 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Les cèl·lules parenquimàtiques són estructures vegetals especialitzades amb moltes funcions.


Formen teixits continus en el còrtex de la tija, en l'arrel i en el mesòfil de les fulles. Es presenta també com cordons verticals i radials en els teixits vasculars.

Són d'origen primari en el còrtex, la medul·la i les fulles. En canvi primàries i secundàries en els teixits vasculars.

Són essencialment cèl·lules vives capaces de créixer i dividir-se.

Tenen formes variades, sovint polièdriques, pero poden ser estelades o molt allargades.

Les seves parets són primes sovint amb només estructura primària, però en el cas de tenir paret secundària no és molt gruixuda i està poc o gens lignificada. En les cel·lules conductores del xilema i les cel·lules sostenidores el protoplast viu ha desaparegut i només queda la paret cel·lular.


El parènquima té com a missions la fotosíntesi, l'emmagatzemament de diverses substàncies, la cicatrització de les ferides i és l'origen d'algunes estructures adventícies, també poden especialitzar-se com estructures secretores o excretores.