Matrioixca
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Una matrioixca o nina russa (en rus: матрёшка) és un tipus de nina tradicional russa que va començar a crear-se a partir del 1890, són característiques perquè són buides per dins, i a l'interior hi ha una altra nina més petita, i així successivament, el nombre de nines pot variar a partir de cinc, sempre que no sigui parell, tot i que per la dificultat volumètrica, és estrany arribar a les vint nines. Es caracteritzen per la gran varietat de colors amb què són pintades. Actualment s'ha convertit en un souvenir molt sol·licitat pels turistes a Rússia.
Història
Les matrioixques no són una artesania tradicional de Rússia pròpiament, la primera data de 1890 i es menciona que van ser inspirades en nines similars portades del Japó. Tanmateix, el concepte de guardar objectes dins d'altres d'iguals ja existia a Rússia, i s'aplicava a pomes fetes en fusta i ous de Pasqua. El primer ou de Fabergé, creat el 1885, tenia a l'interior un rovell d'or i dins el rovell una gallina i una corona.
Hi ha referències que atribueixen la creació d'aquestes nines a Rússia a càrrec de Serguiei Maliutin, un pintor d'un taller d'artesans a Abramtsevo (al nord de Moscou), que va veure un joc de nines japoneses de fusta que representava els Set Déus de la fortuna, en què el déu Fukurokuju contenia a dins seu altres deïtats, Savva Màmontov va portar el joc de nines, un mecenes de l'època que treballava amb Maliutin, que era dissenyador de joguines per a nens, i va dibuixar una reproducció de la joguina a l'estil rus tallada per Vasili Zcezdoixkin en un taller de joguines de Serguiei Posad i pintada per Serguiei Maliutin. La representació consistia en vuit nines, la més gran era una noia, després les nines s'alternaven entre noi i noia i l'última era un nadó.
El 1900 M.A. Mamontova, la dona de Savva Màmontov, presentà la nina a l'Exhibició Universal de París. La joguina guanyà la medalla de bronze. Després de l'èxit a l'exposició, Màmontov s'encarregà de difondre la nina i aviat altres pobles van crear-ne versions pròpies. Durant la perestroika les matrioixques que representaven els líders de la Unió Soviètica van fer-se molt populars.
Materials i construcció
Les matrioixques generalment estan fetes de fusta, i és la fusta del til·ler la que més es fa servir per ser lleugera i tenir una textura molt fina. Els arbres que es destinen per fer matrioixques es talen al mes d'abril, que és quan tenen més saba. Després de tallar-lo en blocs cal processar-lo almenys dos anys, un mestre fuster realitza la tria de les peces que farà servir per a la creació de les nines. Totes les nines incloses en una matrioixca han de construir-se a partir del mateix bloc de fusta, perquè l'expansió i contracció de la fusta -així com la humitat- són característiques úniques que varien en cada bloc.
La feina del tallador inclou poques eines: entre les quals s'inclou un torn i cisells de diverses mides. La primera figura que es talla és la més petita, que és l'única peca sencera, és la que donarà la mesura a les altres unitats. Després, la part inferior de la següent part es talla, i es deixa per al final el cèrcol superior que s'uneix amb la part superior de la nina. El procés continua fins que s'hagin acabat totes les peces. Una vegada es té la part superior i inferior, s'uneixen sobre la peça anterior i es deixen a assecar perquè la unió entre les dues peces sigui ferma. El treball de tornejar les peces i aconseguir que encaixin l'una amb l'altra és força difícil i requereix molta habilitat, tenint en compte el fet que no es pren cap tipus de mesura durant el procés.
La fusta, en acabar el torneig, és blanca, a causa de la seva procedència, i es tracta sobretot amb oli per aïllar la fusta dels canvis externs d'humitat i perquè la humitat de la fusta no desaparegui, després s'hi aplica una capa de pintura i es deixa assecar.
