Enric Ribas i Ribas
Enric Ribas i Ribas (Vigo, Galícia, 6 de juny de 1870 − el Masnou, Maresme, 17 d'octubre de 1935) fou un cirurgià català.
Fill de pares catalans (els dos eren del Masnou), estudià medicina a Barcelona. Ingressà el 1897 a l’Hospital de la Santa Creu i el 1906 era cap del Servei de Cirurgia. Fou el primer president de l’Institut Medicofarmacèutic (1898) i de la Societat de Cirurgia de Barcelona (1927). Presidí l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya (1922-1924) i el VIIè Congrés de Metges de Llengua Catalana (1932). Fou professor lliure de patologia quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona.[1]
Bibliografia
- Marí i Balcells, Víctor «L'obra del Dr.Enric Ribas i Ribas (1870-1935)». Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència, vol. 25, 1996, p. 169-174.
Referències
- ↑ «Enric Ribas i Ribas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.