Berwijn
| ||||
| Tipus | riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 281 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Aubel (Bèlgica), Thimister-Clermont (Bèlgica), Herve (Bèlgica), Dalhem (Bèlgica), Visé (Bèlgica) i Voeren (Bèlgica) | |||
| Localització | Henri-Chapelle | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Voeren (Bèlgica) | |||
| Localització | Moelingen | |||
| Desembocadura | Mosa | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Mosa | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 52 m | |||
| Dimensió | 30,2 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 118 km² | |||
El Berwijn (francès: Berwinne) és un riu de Bèlgica que neix al llogaret Birven, un nucli avall del Mausoleu i cementiri americà a la frontera entre Henri-Chapelle i Aubel, a la província de Lieja a Bèlgica i que desemboca al Mosa a Moelingen. El cabal mitjà a Dalhem és d'1,151 m³/s amb variacions estacionals entre 0,511 m³/s i 1,434 m³/s. A prop de la desembocadura al Mosa té un cabal mitjà de 3,19 m³/s.[1]
El 1216 els monjos de l'orde cistercenc van triar la vall del Berwijn, a l'aiguabarreig amb el Bel per a construir-hi l'abadia de Val-Dieu.
Fins al 1995, el riu era força pol·luït, per l'absència de clavegueram a molts municipis i per la indústria (sulfats i hidròxids de ferro de les mines que rentaven el carbó), detergents utilitzats per rentar camions, deixalles orgàniques d'un escorxador i d'una fàbrica d'aliments... A poc a poc el riu i els afluents van despol·luir-se. L'ocàs de l'extracció del carbó, dramàtic al nivell social, va ser molt benèfic per a la natura.
El 2002 un primer pas de peix va construir-se a la resclosa de Berneau, dos més van seguir el 2004 a Mortroux i al seu afluent l'Asse. A Val-Dieu es troba el darrere molí d'aigua actiu al qual es projecta una petita central hidroelèctrica.[2] La conca compta una fauna d'unes 31 espècies de peixos. Les primeres truites de mar van observar-se el 1983, quatre anys després de tancar la mina de Blegny. La captura de dos salmons atlàntics el 23 de gener de 2003 és un fet destacable a la història de la renaturalització progressiva en un quart de segle.
-
El Berwijn al centre de Dalhem -
El Berwijn a Val-Dieu -
El Berwijn prop de Visé -
La vall del Berwijn vista des de Julémont
Afluents
- el ri d'Asse a Mortroux[3]
- el Riu de la Trappe o Vlamerie (Froidthier)
- el Befve (Charneux)
- el Bel
- el Bolland
- el riu de Mortier
Referències
- ↑ Michaël Ovidio i Jean-Claude Philipart, Suivi scientifique de l’efficacité des nouvelles échelles à poissons sur la Berwinne aux barrages de Berneau et Mortroux. Bilan global des études et perspectives volum 2 de Définition de bases biologiques et éco-hydrauliques pour la libre circulation des poissons dans les cours d'eau non navigables de Wallonie., Lieja, Universitat de Lieja, 2007, pàgina 12 (francès) (en català: Seguit científic de l’eficàcia dels passos de peix nous sobre la *Berwinne a les rescloses de Berneau i Mortroux. Definició de bases biològiques i eco-hidràuliques per la lliure circulació dels peixos en els cursos d'aigua no navegables de Valònia
- ↑ Michaël Ovidio i Jean-Claude Philipart, op. cit, pàgina 20
- ↑ Michaël Ovidio i Jean-Claude Philipart, op. cit, pàgina 10
| |||
|
Dieze - Niers - Swalm - Roer - Geleenbeek- Geul - Jeker - Voer - Berwijn - Julienne - Llègia - Ourthe - Hoyoux - Mehaigne - Samson -Sambre - Bocq - Burnot - Molignée - Lesse - Viroin - Semois - Bar - Kuer (Chiers) | |||
|
Vegeu també : • Mosa • França • Bèlgica • Països Baixos |