El Cosso

El Coso celebrant la "Resurrecció de la Quica"

El Cosso (o El Coso) és la més antiga i nombrosa de les penyes que participen en el marc de la festa de Sant Agustí de Felanitx. Els seus membres es denominen coseros. Creada l'any 1984, destaca pel seu caràcter festiu, irònic i reivindicatiu.

Història de la penya

Neix l'any 1984 com una tabola espontània en el decurs de la vadellada que se celebrava en aquesta localitat anualment, cada 28 d'agost, coincidint amb la jornada central de les festes en honor a Sant Agustí d'Hipona. La bauxa i la parafernàlia típiques de les vadellades hi eren presents, encara que de forma molt irònica. Amb els anys ha esdevingut tot el contrari, sent en l'actualitat majoritàriament antitaurina i convertida expressament en una paròdia del món taurí. En l'actualitat la penya destaca pel seu caràcter festiu i reivindicatiu.

Per la seva naturalesa anàrquica i descentralitzada quant a organització, la penya mai ha volgut ser institucionalitzada, ja que perdria part del seu sentit insurgent.

En el transcurs de l'existència del Cosso, dins la localitat han sorgit altres penyes que celebren la festa cada una a la seva manera, com s'Espaseta, Els Bous, El Venao, Burladero, s'Estocada, Los Embolaos, etc. Existeixen, en l'actualitat, una vintena d'aquestes penyes, encara que el Cosso segueix sent la més nombrosa, amb diversos centenars de membres.

Es calcula que al Cosso arribaren a ser més d'un milenar de penyistes, molts dels quals amb els anys han anat formant les seves pròpies colles, especialment després de l'any 2000, en què diversos membres del Cosso foren detinguts "per desordre públic i desobediència" a causa d'una disputa dialèctica amb membres dels cos de la Guardia Civil

L'any 2006, les persones que organitzaven els actes de la penya, anomenats "la Indirectiva", anunciaren la seva retirada després de vint anys al capdavant. L'any següent, el 2007, part de la penya es va posar en desacord amb la nova organització i es produí una escissió en el si de l'organització. Tanmateix, la festa continuà com en anys anteriors, però amb els penyistes portant dues versions de les camisetes. L'any 2008 hi va haver novament un relleu dins l'organització i la situació va tornar a la normalitat.

L'any 2011 es produïren una sèrie d'incidents a la sortida de l'ofici del Convent quan alguns agents de la Policia Local ruixaren amb gas lacrimogen a membres de la penya el Cosso Tot plegat tengué lloc quan les autoritats convidades, entre elles la presidenta del Consell de Mallorca Maria Salom, passaven davall el pal·li. Més de 30 persones foren ateses pels serveis mèdics com a resultat de la flitada. Tanmateix, l'equip de govern del PP i la mateixa Policia Local elaboraren un informe, posteriorment enviat a Fiscalia, pel qual s'imputen faltes i delictes per desordres públics a fins a 12 felanitxers i felanitxeres, membres de la penya el Cosso. Actualment el procés judicial continua obert.

Indumentària

La vestimenta recorda la indumentària típica dels Sanfermines. Consta d'una camiseta blanca, amb un disseny diferent cada any i un mocador vermell al coll. El disseny de les camisetes sempre porten els colors negre, i el groc i vermell de la bandera catalana.

La penya s'autogestiona a través de la venda de camisetes, de les quals se'n venen entre 500 i 1.500 cada any.

Actes festius

Les penyes a Felanitx són protagonistes únicament el dia 28 d'agost, festa de Sant Agustí d'Hipona. D'entre totes les penyes, el Cosso és la que promou més activitats.

Els membres del Cosso es reuneixen a trenc d'alba als voltants del Parc Municipal de sa Torre, amb la música d'una colla de xeremiers i el soroll espontani dels petards. Els integrants de la penya recorren els carrers més cèntrics de Felanitx durant tot el dia. Les cançons que sonen més sovint per part dels xeremiers són alguns clàssics dels balls populars com "ara va de bo" i altres cançons que li donen el destacat toc surrealista, com ara "Cheli te quiero" o "Amigo Felix". Aquesta darrera es cantà per primera vegada arran de la visita al poble en festes del socialista Félix Pons.

A les escales de la font del poble, davant l'església, s'hi celebra la "Resurrecció de la Quica"; una paròdia de festa litúrgica. Al so de la música de flabiols i xeremies i onejant senyeres i estelades, es ressuscita el símbol de la penya: la "Quica" o "Kika", una gallina dissecada i col·locada damunt un pal a manera d'estendard.

Posteriorment, al berenar es realitza un pregó, acte central de la diada "cossera", en què l'humor surrealista i escenificat es barreja amb una mordaç crítica a la política local. Finalitzat el pregó s'encén una gran traca.

El tercer acte que celebra la penya -i el més mediàtic- és "l'adoració a les autoritats", paròdia del costum del dictador Franco de posar davall el pal·li religiós. Els penyistes es concentren a les portes del Convent de Sant Agustí, a l'hora de finalitzar la solemne missa que se celebra en honor al sant d'Hipona. Les autoritats locals i autonòmiques que acudeixen a la missa són rebudes a la sortida pels penyistes que els fan passar entre senyeres i estelades per davall el dosser col·locat expressament pel Cosso. Lluny de ser adorats, la majoria dels polítics sovint són escridassats pels membres de les penyes, mentre que aquells que gaudeixen de la simpatia dels penyistes són alçats a becoll.

La festa continua amb els penyistes seguint les autoritats fins a l'ajuntament.

L'horabaixa la gent es dispersa i acut als diferents concerts que tenen lloc a diversos indrets de la localitat. La festa finalitza quan acaba la revetlla que se celebra el mateix vespre.

Vadellada i festa alternativa

Durant els primers anys del Cosso, els membres acudien l'horabaixa a la tradicional vedellada que se celebrava a la Plaça "La Macarena". Sovint s'animava l'animal en lloc del torero, que era víctima de les burles dels penyistes. Amb el temps, la consciència de la majoria de membres de la penya canvià a una posició clarament antitaurina i minvà la seva assistència a la plaça, alhora que sorgiren concerts i altres actes alternatius que se celebraven a diversos indrets de la localitat. L'any 2009, mancada d'una reforma que impedia la celebració de la vadellada, la plaça "La Macarena" tancà definitivament les portes.