Sadhana
La sadhana[1] (del sànscrit साधन sādhanā, 'pràctica',[2] 'execució' amb la connotació d'esforç per a aconseguir un objectiu) és un conjunt de pràctiques a seguir al llarg de la vida per a realitzar-se plenament com a persona en tots els àmbits, incloent-hi el corporal, mental, de sentiments, espiritual, etc. A la filosofia tàntrica, base del budisme, hinduisme (incloent-hi el ioga) i altres filosofies orientals, cada ritual és una sadhana. També són presents a l'islam.
Les sadhanes inclouen mantres, meditacions, hàbits dietètics, exercicis gimnàstics, rituals litúrgics i exercicis d'aplicació pràctica de la filosofia per a l'autoconeixement i creixement personal. Estan concebudes per al desenvolupament integral de la persona en tots els aspectes. Tanmateix, a la cultura occidental de vegades algunes sadhanes han arribat fragmentades, encaminades a un sol objectiu parcial (una psicoteràpia -per a Alan Watts, per exemple-, una manera de relaxar-se, o de concentrar-se, o de mantenir la forma física, etc.) i deslligades entre elles i del seu context.
Les sadhanes estan molt estructurades i tenen metodologies ben definides. La majoria de sadhanes han estat trasmeses oralment a través de generacions de mestres ("gurus") que acompanyen i expliquen les seves experiències personals als que s'introdueixen en aquest camí, alguns dels quals, en passar certes etapes, podran fer de mestres al seu torn. Moltes sadhanes són d'antiguitat mil·lenària.
Bibliografia
- Sadhana: un camí vers Déu, d'Anthony De Mello, editorial Claret, 1989, ISBN 9788472631731 (català)
Referències
- ↑ Diccionari Sànscrit-Català, Óscar Pujol, Jaume Corbera Pou, Jordi Trilla Segura, Oriol Sánchez Vaqué. Enciclopèdia Catalana, 2005. ISBN 9788441214057
- ↑ L'Hinduisme, Jaume Vallverdú. Editorial UOC, 2006. (català) ISBN 9788497885089
