Argument ad baculum
Plantilla:Argumenta Un argument ad baculum o argumentum ad baculum (en llatí, vol dir "argument que apel·la al bastó"), és una fal·làcia que implica sostenir la validesa d'un argument basant-se en la força o l'amenaça de l'ús de la força. Resumint podríem dir que per a aquesta fal·làcia: "La força fa el dret".[1]
L'argumentum ad baculum pot ser considerat com un subtipus de l'argumentum ad consequentiam o com un subtipus de l'"argument d'autoritat". En el primer cas, interpretaríem que l'argumentant es veu forçat a admetre la validesa de la fal·làcia per evitar les conseqüències negatives de no fer-ho (la violència), mentre que en el segon cas, entendríem que l'argumentant admetria la validesa de la conclusió fal·laç davant l'autoritat que reclama la fal·làcia (autoritat basada no en el coneixement com en l'argument d'autoritat clàssic sinó basada en la força). Encara que aquestes interpretacions són factibles se sol considerar l'argument ad baculum com un tipus de fal·làcia independent donat l'extensió del seu ús i la importància dins l'entorn de l'argumentació fal·laç, tant política com periodística.
Ús
Aquesta fal·làcia es presenta de dues formes: com fal·làcia lògica i com fal·làcia no-lògica; analitzarem aquests dos usos a continuació. L'ús de l'argumentum ad baculum és fàcilment identificable i neutralitzable en una argumentació quan es manifesta de manera explícita, però, el més comú és que s'oculti el seu ús amb insinuacions vetllades. Aquest caràcter generalment implícit del seu ús fa que la seva força en l'argumentació sigui més subtil però no menys destructiva per al discurs racional. Per exemple, rarament aquesta fal·làcia es presenta d'aquesta manera: "si no creus en R et colpejo" sinó més aviat així: "jo crec en R i tinc capacitat d'exercir la força en què creus tu?". Queda clar en l'exemple segon la base d'aquesta fal làcia, encara que no es presenti amb l'amenaça de forma explícita .
Un tipus de fal·làcia estretament lligada a l'argumentum ad baculum és el argumentum ad terrorem. Les opinions són divergents sobre la seva relació: hi ha qui consideren que ad terrorem és un subtipus de l'argument ad baculum; altres autors sosté que les dues denominacions es refereixen a una mateixa fal·làcia, i, finalment, hi ha qui manté que són dos tipus de falàcies diferenciades.
Com argument lògic
Com fal·làcia lògica l'argumentum ad baculum té la següent forma:
Si x no accepta que F és veritable llavors passa G (sent G una coacció o atac cap x). Per tant, F és veritable.
Aquest argument és fal·laç ja que l'atac o coacció no diuen res de la validesa o invalidesa de F Aquesta fal·làcia va ser identificada ja en la Edat Mitjana encara que, malauradament, el seu ús és tan antic com l'home.
Exemples
"Si l'Iran sosté el seu dret a utilitzarl energia atòmica amb fins civils haurà enfrontar-se a les decisions que prengui la comunitat internacional. Conseqüència: Iran no té dret a usar l'energia atòmica amb fins civils. "
(No es discuteix prioritàriament sobre el dret o no d'un país d'utilitzar una font d'energia, sinó que l'argumentació se centra, essencialment, en les conseqüències que tindria per a l'Iran aquest ús)
"- Hauríem anar cap a l'esquerra en el proper encreuament.
- Jo porto el volant: la direcció correcta és la dreta. "
Com argument no-lògic
Una altra opció és la forma no-lògica d'aquesta fal·làcia:
Si x no accepta que F és veritable llavors passa G (sent G una coacció o atac cap x). Per tant, x hauria d'acceptar la veritat de F per evitar G.
Aquesta és una forma no-lògica de la fal·làcia ja que la conclusió no diu res de la validesa o invalidesa de F sinó només la conveniència de x d'acceptar la seva veritat per evitar una conseqüència G. La conclusió és de naturalesa pragmàtica: dóna unes pautes de conducta per x encaminades a evitar G, però x podria no desitjar evitar G per raons ètiques o de sentit pràctic (menysvaloració del risc real de l'amenaça, per exemple). El tipus no-lògic, per les raons abans adduïdes, de la fal·làcia ad baculum és molt més freqüent que el tipus lògic.
Exemples
"Si creus que no has de pagar impostos llavors el teu sou i propietats et seran embargats, per tant, si no vols veure't convertit en un indigent has de creure que pagar els teus impostos és la teva obligació."
"Si no utilitzes el teu cinturó de seguretat, la policia et multarà. Per tant, si veus un policia a prop, utilitza el teu cinturó de seguretat per evitar ser multat" (I no per les raons de seguretat que impliquen portar posat el cinturó).
A la pel·lícula "Star Wars Episodi IV: Una Nova Esperança" es produeix un exemple d'aquest ús no-lògic de la fal·làcia ad baculum quan R2-D2 està guanyant una partida d'escacs hologràfics a Chewbacca:
C3PO: Ell ha fet un moviment correcte, cridar no et servirà.
Han Solo: (interrompent) Deixa-ho. No és intel·ligent irritar a un Wookie.
C3PO : Però senyor, ningú es preocupa per irritar un androide.
Han Solo : Serà perquè els androides no treuen els braços de les seves articulacions als seus contrincants quan perden. Se sap que els Wookie sí que ho fan.
C3PO : Comprenc el seu punt de vista, senyor. Et suggereixo una nova estratègia, R2. Deixa guanyar al Wookie.
Vegeu també
Referències
- ↑ Douglas N Walton. Relevance in argumentation. Routledge, 2004, p. 13–. ISBN 978-0-8058-4760-4 [Consulta: 16 maig 2013].
