Navata

Navata

Bandera Escut d'armes
Localització
42° 13′ 27″ N, 2° 51′ 41″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	Navata
Població humana
Població	1.465 (2023) (79,19 hab./km²)
Llars	58 (1553)
Gentilici	Navatenc, navatenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	18,5 km²
Banyat per	Àlguema, Fluvià i Manol
Altitud	145
Limita amb	Cistella Vilademuls Cabanelles Crespià Pontós Vilanant Ordis Lledó
Organització política
• Alcaldessa	Bibiana Vallmajó Cantenys (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17744
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17111
Codi IDESCAT	171117
Lloc web	navata.cat

Navata és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, de la qual pràcticament constitueix el límit occidental. Limita amb la comarca del Pla de l'Estany, entre els rius Manol i Fluvià, i és a tocar de la Garrotxa. El poble forma part del territori anomenat Garrotxa d'Empordà. En els seus terrenys plans es conrea per damunt de tot el blat. Té també ramaderia bovina, porcina i aviram. S'hi ha construït el camp de golf de Torremirona, amb gran incidència en les activitats econòmiques del poble. Ha suposat un creixement del sector de serveis i de la construcció.

Entitat de població	Habitants
Canelles	37
Navata	886
Torremirona	304

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 52 48 58 465 752 1.137 1.109 1.022 969 1.047

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.054 922 862 881 701 645 610 659 666 666

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 685 663 708 753 826 980 1.080 1.158 1.254 1.262

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 1.329 1.313 1.427 1.465 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

En el cens del 1970 incorpora l'antic municipi de Taravaus.

Indrets d'interès

Església parroquial de Sant Pere de Navata.

Temple del segle XVII amb pintures murals del segle XVIII molt ben conservades.

Església de Sant Pere de Can Miró de Navata.

Església romànica, documentada de l'any 1019. Fou l'església del poble fins al segle XVIII. Té vestigis de pintures murals a les parets i una portalada esculpida. En procedeix l'estàtua de la Mare de Déu de Navata, conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Està situada als afores del poble, al petit veïnat de Can Miró. A l'abril s'hi celebrava un aplec de sardanes, organitzat pels Amics de Navata.

• 
• 
• 
• 
• 
• 

Castell de Navata

El castell és conegut també com a "Castell dels Moros", ja que al segle VIII hi hagué un probable palau dels moros. Conserva una torre circular i un mur amb espitlleres. Al solar de l'actual castell, hi hagué una probable vil·la romana (segle III).

És una fortalesa documentada per primera vegada en el segle XI. Estava situada en el comtat de Besalú, en el terme parroquial de Sant Pere de Navata. En aquest segle es van signar diversos pactes entre els senyors de Navata i el bisbe de Girona en els que els primers es comprometien a defensar la parròquia de Sant Pere i la seva sagrera.

L'any 1099 Bernat Adalbert de Navata va donar el castell al comte de Besalú, en canvi de rebre'l després com a feu. Gairebé un segle més tard, en 1190, el rei Alfons I cedí en feu a Bernat de Navata la vila de Peralada.

El 1249 Ermessenda de Navata i el Far es va casar amb Dalmau IV de Rocabertí. A partir d'aquest moment les possessions dels Navata passaren a la família dels Rocabertí. En 1272 l'infant Pere, que actuava com a lloctinent de Jaume I, va permutar amb Dalmau de Rocabertí els castells de Navata i de Vilademuls, tot i que aquesta família continuà exercint com a senyors del castell de Navata.

• 

Església de Sant Esteve de Canelles.

Romànica. Esmentada al 855 com a possessió del monestir de Santa Maria de la Grassa.

Festes

• Pessebre Vivent.
• Quines.
• Festa de Sant Antoni.
• Festes de Primavera. Inclou la Nit de la Poesia i els Patis de Primavera.
• Festa Major (pel Carme).
• Setmana Cultural.
• La Pujada a la Mare de Déu del Mont.

Associacions i entitats de Navata

• Amics de Navata
• AMPA Col·legi Joaquim Vallmajó
• AMPA Llar d’infants Belluguets
• Futbol: Club Futbol Navata
• C.E.N. Club Esportiu Navata
• Navent, associació cultural i recreativa del jovent de Navata.
• Associació de caça
• Associació de Veïns Horts de la Creu
• Àugia, associació per a la recuperació de fonts i els seus espais naturals.
• Germandat de Donadors de Sang
• Companyia Policrac

Navatencs il·lustres

• Joaquim Vallmajó (Navata, 1941 – Rwanda, 1994): Missioner. A finals de 1965 va arribar a Rwanda, i a l'any 1994, als 53 anys, va ser arrestat pel Front Patriòtic Rwandès, torturat i assassinat. Va ser una veu de denúncia de l'enfrontament ètnic i el genocidi. L'escola de Navata porta el seu nom.
• Remei Martínez-Marí (Barcelona, 1930 – Navata, 2006): Pintora i poeta.
• Jordi Roura i Goicoechea (Barcelona, – Navata, 2010): Mestre, escultor i un dels fundadors de l'escola de disseny Elisava.
• Anton Casamor (Barcelona, 1907 – Cervià de Ter, 1979): Escultor, pintor i col·leccionista. A Navata, s'hi troba la Fundació Casamor.

Bibliografia

• Jaume Marquès i Lluís Constans. Navata. Amics de Navata, 1985. ISBN 84-398-4873-0. 
• Volum 8. Catalunya poble a poble. Barcelona, Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5796-1. 
• Enciclopèdia Catalunya romànica
• Personatges il·lustres de l'Alt Empordà.
• Artmedieval: http://www.artmedieval.net/Castell%20Navata.htm

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya