Josep Sazatornil i Buendía

Josep Sazatornil i Buendía

Biografia
Naixement	(es) José Sazatornil Buendía 13 agost 1925 Barcelona
Mort	23 juliol 2015 (89 anys) Madrid
Causa de mort	malaltia d'Alzheimer
Sepultura	cementiri de l'Almudena
Nacionalitat	Espanyola
Activitat
Ocupació	actor
Activitat	1946 - 2006
Obra
Obres destacables (1978) L'escopeta nacional (1986) El año de las luces (1989) Amanece
Premis
(1989)  Goya al millor actor secundari, per l'obra Espérame en el cielo

Josep Sazatornil i Buendía, conegut també amb el sobrenom de Saza (Barcelona, 13 d'agost de 1925 - Madrid, 23 de juliol de 2015), fou un actor català de teatre i cinema, establert a Madrid, on va fer pràcticament tota la carrera artística.

Biografia

La vocació d'actor li va començar de molt petit, ja que amb tan sols 13 anys representava obres en companyies d'aficionats. Segons ell mateix explicava, va estar 7 anys interpretant un paper diferent en una obra diferent cada diumenge, sense saltar-se'n cap. Durant aquests anys, i abans de dedicar-se al teatre de manera professional, va estar treballant en el comerç que tenia son pare.

El debut professional en el teatre s'esdevingué l'any 1946 al Teatre Victòria de Barcelona. L'any 1957 va fundar una companyia pròpia, no sense abans haver format part durant força temps de la Companyia de Paco Martínez Soria. Considerat un dels millors actors, representà al llarg de tota vida un gran nombre de papers en els escenaris. Segons la crítica, un dels papers més memorables va ser en l'obra La venganza de Don Mendo, en què fou el protagonista.

Pel que fa al cinema, hi debutà l'any 1953 amb la participació en el llargmetratge de Javier Setó Fantasía española. A partir d'aleshores la carrera a la pantalla gran va ser imparable, ja que consta de més d'un centenar de llargmetratges. Treballà, al llarg de tots aquests anys, sota les ordres dels directors més prestigiosos, com Luis García Berlanga en L'escopeta nacional, José Luis Cuerda a Amanece, que no es poco, Mario Camus en La colmena o Fernando Trueba en El año de las luces, entre altres. També va rodar moltes pel·lícules en català a partir de la dècada dels anys 80, i fins i tot alguna sèrie a la televisió catalana.

Va rebre un gran nombre de premis i reconeixements per la seva tasca professional, per exemple el Premi Goya al millor actor secundari, que va obtenir l'any 1988 per la participació en la pel·lícula d'Antonio Mercero Espérame en el cielo, en la qual representava el paper d'Alberto Sinsoles. La filmografia de José Sazatornil és molt extensa, alguns dels llargmetratges en què intervingué són aquests: El verdugo de Luis García Berlanga, Amor en el aire, Verano 70, Las leandras, Mi hijo no es lo que parece, El fin de la inocencia, Todos a la cárcel o Historias de la puta mili.

Filmografia

Cinema

1953: Fantasía española, de Javier Setó 1954: Los gamberros, de Juan Lladó 1955: Al fin solos, de José María Elorrieta 1955: Los agentes del quinto grupo, de Ricardo Gascón 1955: Good Bye, Sevilla, d'Ignasi Ferrés i Iquino 1955: El golfo que vio una estrella, d'Ignasi Ferrés i Iquino 1956: El ojo de cristal, d'Antonio Santillán 1956: La pecadora, d'Ignasi Ferrés i Iquino 1956: El difunto es un vivo, de Juan Lladó 1956: Hospital de urgencia, d'Antonio Santillán 1957: Mañana, de José María Nunes 1957: Sueños de historia, de José H. Gan 1957: Sitiados en la ciudad, de Miguel Lluch 1957: Pasaje a Venezuela, de Rafael J. Salvia 1961: El amor empieza en sábado, de Victorio Aguado 1963: El verdugo, de Luis García Berlanga 1964: El rapto de T. T., de José Luis Viloria 1966: Una señora estupenda, d'Eugenio Martín 1966: La ciudad no es para mí, de Pedro Lazaga 1966: Las viudas, de Julio Coll, José María Forqué i Pedro Lazaga 1966: Fray torero, de José Luis Sáenz de Heredia 1967: Un millón en la basura, de José María Forqué 1967: ¿Qué hacemos con los hijos?, de Pedro Lazaga 1967: Los celos y el duende, de Silvio F. Balbuena 1967: Las que tienen que servir, de José María Forqué 1967: Amor en el aire, de Luis César Amadori 1968: La vil seducción, de José María Forqué 1968: Las secretarias, de Pedro Lazaga 1968: Solos los dos, de Luis Lucia 1968: Los que tocan el piano, de Javier Aguirre 1968: El marino de los puños de oro, de Rafael Gil 1969: Verano 70, de Pedro Lazaga 1969: Una vez al año ser hippy no hace daño, de Javier Aguirre 1969: Sangre en el ruedo, de Rafael Gil 1969: Carola de día, Carola de noche, de Jaime de Armiñán 1969: Amor a todo gas, de Ramón Torrado 1969: Juicio de faldas, de José Luis Sáenz de Heredia 1969: Las leandras, d'Eugenio Martín 1970: Topical Spanish, de Ramon Masats 1970: El mesón del gitano, d'Antonio Román 1970: Coqueluche, de Germán Lorente 1970: El astronauta, de Javier Aguirre 1971: La novicia rebelde, de Luis Lucia 1971: Si Fulano fuese Mengano, de Mariano Ozores 1971: Cómo casarse en siete días, de Fernando Fernán Gómez 1971: A mí las mujeres ni fu ni fa, de Mariano Ozores 1971: Los gallos de la madrugada, de José Luis Sáenz de Heredia 1972: Venta por pisos, de Mariano Ozores 1973: Una monja y un Don Juan, de Mariano Ozores 1973: La llamaban la Madrina, de Mariano Ozores 1973: Las señoritas de mala compañía, de José Antonio Nieves Conde 1973: Las tres perfectas casadas, de Benito Alazraki

1973: ¡Qué cosas tiene el amor!, de Germán Lorente 1973: Me has hecho perder el juicio, de Juan de Orduña 1973: Celos, amor y Mercado Común, d'Alfonso Paso 1974: El insólito embarazo de los Martínez, de Javier Aguirre 1974: Mi hijo no es lo que parece, d'Angelino Fons 1974: Las correrías del vizconde Arnau, de Joaquín Coll Espona 1975: Ligeramente viudas, de Javier Aguirre 1975: Strip-tease a la inglesa, de José Luis Madrid 1975: El último tango en Madrid, de José Luis Madrid 1975: El love feroz o Cuando los hijos juegan al amor, de José Luis García Sánchez 1976: El fin de la inocencia, de José Ramón Larraz 1976: La zorrita en bikini, d'Ignasi Ferrés i Iquino 1976: Colorín, colorado, de José Luis García Sánchez 1977: Cuentos de las sábanas blancas, de Mariano Ozores 1978: Préstamela esta noche, de Tulio Demicheli 1978: L'escopeta nacional, de Luis García Berlanga 1979: Cinco tenedores, de Fernando Fernán Gómez 1979: El periscopio, de José Ramón Larraz 1980: Operación Comando, de Julio Saraceni 1981: Rocky Carambola, de Javier Aguirre 1982: Huevos revueltos, d'Enrique Jiménez Pereira 1982: Si las mujeres mandaran (o mandasen), de José María Palacio 1982: La vendedora de ropa interior, de Germán Lorente 1982: El hijo del cura, de Mariano Ozores 1982: La colmena, de Mario Camus 1983: La avispita Ruinasa, de José Luis Merino 1983: El fascista, doña Pura y el follón de la escultura, de Joaquín Coll Espona 1984: Operación Mantis, de Paul Naschy 1984: Playboy en paro, de Tomás Aznar 1984: Dos mejor que uno, d'Ángel Llorente 1984: Cinco minutos nada menos, de Fernando García de la Vega 1985: El donante, de Ramón Fernández 1985: Una y sonada, de Gabriel Iglesias 1986: El año de las luces, de Fernando Trueba 1987: El pecador impecable, d'Augusto Martínez Torres 1988: La venganza de don Mendo, de Gustavo Pérez Puig 1988: Espérame en el cielo, d'Antonio Mercero 1989: Amanece, que no es poco, de José Luis Cuerda 1990: Ovejas negras, de José María Carreño 1990: Don Juan, mi querido fantasma, d'Antonio Mercero 1991: Ho sap el ministre?, de Josep Maria Forn 1991: Un submarí a les estovalles, d'Ignasi P. Ferré 1993: Pelotazo nacional, de Mariano Ozores 1993: Tretas de mujer, de Rafael Monleón 1993: Todos a la cárcel, de Luis García Berlanga 1994: La vida siempre es corta, de Miguel Albaladejo 1994: Historias de la puta mili, de Manuel Esteban 1994: El cianuro, ¿solo o con leche?, de José Miguel Ganga 1996: Adiós, tiburón, de Carlos Suárez 1998: Una pareja perfecta, de Francesc Betriu 1998: Mátame mucho, de José Ángel Bohollo 2003: Hotel Danubio, d'Antonio Giménez Rico 2005: Capitán España, de José Ramón Martínez y Jaime Noguera 2006: Vete de mí, de Víctor García León

Televisió

• 1966: Tiempo y hora
• 1974: Los maniáticos
• 1983-1984: El jardín de Venus
• 1984: Cinco minutos nada menos
• 1990: Tot un senyor
• 1991: Tercera planta, inspección fiscal
• 1993: Función de tarde

Teatre

• 1954: Que demonio de ángel! d'Adolfo Torrado. Teatre Talia (Barcelona)

Premis i nominacions

Any	Premi	Categoria	Títol	Resultat
1988	Premis Goya	Millor actor secundari	Espérame en el cielo	Guanyador
1990	TP d'Or, Espanya	Millor actor català	Tot un senyor	Guanyador
1994	Premi Cercle d'Escriptors Cinematogràfics,Espanya	Millor actor	Todos a la cárcel	Guanyador
2009	Fotogramas de Plata	Premi especial		Guanyador
2013	Premi Cercle d'Escriptors Cinematogràfics,Espanya	Premio d'Honor		Guanyador

Altres

• Minerva de Plata, del Cercle de Belles Arts de Madrid, per la seva participació en la comèdia" Auto de la compadecida"
• Premi d'Interpretació ciutat de Benalmádena (2003)
• Premi de la Fundació AISGE en el marc del Festival de Cinema de Sitges (2004)
• IX Premi de Teatre José Isbert, de la Asociación Española de Amigos del Teatro (2005)
• Se li lliura la clau de la ciutat de Granada (2006)