Simonia

Dante parla amb el Papa Nicolau III, condemnat a l'Infern per la seua simonia; al gravat en fusta de Gustave Doré del 1861 (retrat de la Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern)

Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials. Inclou càrrecs eclesiàstics, sagraments, sacramentals, relíquies i promeses d'oració. La paraula simonia deriva de Simó Mag, qui va voler comprar a Sant Pere el poder per a imposar les mans (Fets 8:9-24). El papa Gregori VII (1020-1085), el monjo cluniacenc Hildebrand de Soana, va acabar amb la venda de càrrecs eclesiàstics.

Un exemple de pràctiques simoníaques va ser la compra de la dignitat arquebisbal de Narbona, feta el 1019 pel comte Guifré II de Cerdanya en profit del seu fill Guifré, encara un nen, per 100.000 sous. La reforma gregoriana va intentar eliminar la simonia i politització dels càrrecs i béns eclesiàstics.

Enllaços externs

• Thomas Aquinas, "Simony", Summa Theologica