Fletxa del temps

La fletxa del temps és un concepte físic que intenta explicar les raons per les quals notem el pas del temps. Es trifurca en diferents versions: La fletxa del temps termodinàmica, la fletxa del temps cosmològica i la fletxa del temps psicològica.

Fletxa del temps termodinàmica

La fletxa del temps termodinàmica explica el pas del temps utilitzant el segon principi de la termodinàmica, l'augment de l'entropia d'un cos. Aquest concepte explica la raó per la qual els gots cauen de la taula i es trenquen, i no s'aixequen del terra i es recomponen. Un got estable té una entropia ( l'ordre de la matèria ) més baixa que no pas un got trencat, així que, tot utilitzant el segon principi de la termodinàmica, el got passa de l'estat sencer al trencat i no al revés.

Fletxa del temps cosmològica

La fletxa del temps cosmològica està relacionada amb l’expansió de l'univers. La raó per la qual l'univers s'expandeix i no el contrari, té a veure en un univers més gran i amb una entropia elevada. Aquest concepte fou creat ja que durant molts anys els científics es pensaven que si l'expansió de l'univers hagués sigut inversa ( és a dir que es contragués ) el temps hauria anat al revés, seria invers ( es van crear teories que afirmaven que en un univers en contracció la gent “naixeria” de les tombes i moriria als ventres de la seva mare). No obstant, en els últims anys, s'ha desmentit aquesta afirmació.

Fletxa del temps psicològica

Aquest concepte explica la raó per la qual recordem el passat i no el futur. Des del punt de vista de l'entropia, els científics creuen que al enregistrar un fet anterior ( un record ) el nostre cervell deu emprar una energia mínima que es rebutjarà a l'aire exterior com a temperatura, augmentant així l'entropia total de l'univers. Aquest concepte està poc treballat degut al baix coneixement del funcionament del nostre cervell en aquest sentit.