Cum occasione: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
Aquest bou va ser un dels intents de l'[[Església]] per frenar la rampant [[jansenisme]], va ser per aquesta institució, pel [[Papa]] en persona, una comissió especial que havia de analitzat cinc oracions, en particular, frases que no coincideixen amb els jansenistes creia en la realitat amb el pensament de Corneli Jansen. |
Aquest bou va ser un dels intents de l'[[Església]] per frenar la rampant [[jansenisme]], va ser per aquesta institució, pel [[Papa]] en persona, una comissió especial que havia de analitzat cinc oracions, en particular, frases que no coincideixen amb els jansenistes creia en la realitat amb el pensament de Corneli Jansen. |
||
Les cinc oracions, i després condemnat dubte, són els següents: |
Les '''cinc oracions''', i després condemnat dubte, són els següents: |
||
1) Algunes ensenyaments de [[Déu]] són impossibles d'observar, fins i tot pels innocents per manca de la [[gràcia]] necessària; |
1) Algunes ensenyaments de [[Déu]] són impossibles d'observar, fins i tot pels innocents per manca de la [[gràcia]] necessària; |
Revisió del 19:53, 16 gen 2010
El "Cum occasione" va ser una butlla papal emesa per Innocenci X, el juny 9, 1653. En ella es condemna com herètiques cinc proposicions elaborat per el llibre "Agustín" de Cornelius Jansen.
Aquest bou va ser un dels intents de l'Església per frenar la rampant jansenisme, va ser per aquesta institució, pel Papa en persona, una comissió especial que havia de analitzat cinc oracions, en particular, frases que no coincideixen amb els jansenistes creia en la realitat amb el pensament de Corneli Jansen.
Les cinc oracions, i després condemnat dubte, són els següents:
1) Algunes ensenyaments de Déu són impossibles d'observar, fins i tot pels innocents per manca de la gràcia necessària;
2) La gràcia interior, a l'estat de naturalesa caiguda, l'home no pot resistir;
3) Per obtenir el mèrit o demèrit no és necessària la llibertat de necessitat interna, sinó només la llibertat de la restricció externa;
4) El semipelàgic ensenyament errònia que la voluntat humana pot resistir a la gràcia o contribuir;
5) És un error semipelàgic dir que Crist va morir per tots.
Vegeu també