Península de Mani: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: en:Mani Peninsula |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Greece Mani Peninsula labeled.gif|thumb|200px| Mapa de Grècia on s'assenyala la '''Península de Mani'''.]]'''Mani''' ( ''[[grec]]'': '''Μάνη''' ) és una de les tres [[península|penínsules]] meridionals del [[Peloponés]]. Precisament la del mig, quina punta forma el cap Tenaro (o Matapan), que es l'extrem sud del continent europeu. |
[[Fitxer:Greece Mani Peninsula labeled.gif|thumb|200px| Mapa de Grècia on s'assenyala la '''Península de Mani'''.]]'''Mani''' ( ''[[grec]]'': '''Μάνη''' ) és una de les tres [[península|penínsules]] meridionals del [[Peloponés]]. Precisament la del mig, quina punta forma el cap Tenaro (o Matapan), que es l'extrem sud del continent europeu. |
||
Es molt abrupta i constituïda per muntanyes que s'endinsen en el mar; a l'est en les aigües del golf de Lacônia i a ponent en les del golf de Messènia. La costa es plena de petites cales i platges verges i poc concorregudes així com d'alguns penya-segats. |
Es molt abrupta i constituïda per muntanyes que s'endinsen en el mar; a l'est en les aigües del golf de Lacônia i a ponent en les del golf de Messènia. La costa es plena de petites cales i platges verges i poc concorregudes així com d'alguns penya-segats. |
||
Degut a l seva orografia que en fa difícil l'accés, mai va patir l'ocupació otomana. Tantmateix els seus nuclis de població -molt disseminats- es caracteritzen per l'existència de múltiples(unes 800) torres (pyrgos)que cada família aixecava segons les seves possibilitats, per defensar-se de les altres famílies veïnes. |
Degut a l seva orografia que en fa difícil l'accés, mai va patir l'ocupació otomana. Tantmateix els seus nuclis de població -molt disseminats- es caracteritzen per l'existència de múltiples(unes 800) torres (pyrgos)que cada família aixecava segons les seves possibilitats, per defensar-se de les altres famílies veïnes. |
||
També s'hi troben moltes esglesioles bizantines, algunes de les quals guarden notables pintures al fresc, encara que hi han forces dificultats per accedir al seu interior. |
També s'hi troben moltes esglesioles bizantines, algunes de les quals guarden notables pintures al fresc, encara que hi han forces dificultats per accedir al seu interior. |
||
A Mani hi van trobar refugi els últims espartans, foragitats de la seva ciutat, i al llarg de l'història ha sigut terra de mariners, pirates i guerrillers, molts d'ells importants protagonistes de la guerra de la independència grega, durant la primera meitat del [[Segle XIX]]. |
A Mani hi van trobar refugi els últims espartans, foragitats de la seva ciutat, i al llarg de l'història ha sigut terra de mariners, pirates i guerrillers, molts d'ells importants protagonistes de la guerra de la independència grega, durant la primera meitat del [[Segle XIX]]. |
||
[[Categoria:Penínsules]] |
|||
[[Categoria:Geografia de Grècia]] |
|||
[[de:Mani (Peloponnes)]] |
[[de:Mani (Peloponnes)]] |
||
Revisió del 18:46, 5 set 2009
Mani ( grec: Μάνη ) és una de les tres penínsules meridionals del Peloponés. Precisament la del mig, quina punta forma el cap Tenaro (o Matapan), que es l'extrem sud del continent europeu.
Es molt abrupta i constituïda per muntanyes que s'endinsen en el mar; a l'est en les aigües del golf de Lacônia i a ponent en les del golf de Messènia. La costa es plena de petites cales i platges verges i poc concorregudes així com d'alguns penya-segats.
Degut a l seva orografia que en fa difícil l'accés, mai va patir l'ocupació otomana. Tantmateix els seus nuclis de població -molt disseminats- es caracteritzen per l'existència de múltiples(unes 800) torres (pyrgos)que cada família aixecava segons les seves possibilitats, per defensar-se de les altres famílies veïnes. També s'hi troben moltes esglesioles bizantines, algunes de les quals guarden notables pintures al fresc, encara que hi han forces dificultats per accedir al seu interior.
A Mani hi van trobar refugi els últims espartans, foragitats de la seva ciutat, i al llarg de l'història ha sigut terra de mariners, pirates i guerrillers, molts d'ells importants protagonistes de la guerra de la independència grega, durant la primera meitat del Segle XIX.