Lancelot du Lac (pel·lícula)

Lancelot du Lac

Fitxa
Direcció	Robert Bresson
Protagonistes	Laura Duke Condominas Humbert Balsan Luc Simon Vladimir Antolek-Oresek (en) Patrick Bernhard (en) Arthur De Montalembert (en) Joseph-Patrick Le Quidre (en)
Producció	Jean-Pierre Rassam
Guió	Robert Bresson
Música	Philippe Sarde
Fotografia	Pasqualino De Santis
Distribuïdor	Gaumont i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França i Itàlia
Estrena	26 setembre 1974
Durada	83 min
Idioma original	francès
Color	en color
Descripció
Basat en	llegenda artúrica
Gènere	drama i pel·lícula medieval
Tema	rei Artús, reina Ginebra, Sir Lionel (en) i Mordred
Lloc de la narració	Anglaterra
Representa l'entitat	Lancelot

Lancelot du Lac és una pel·lícula dramàtica de fantasia francesa de 1974 escrita i dirigida per Robert Bresson. Torna a contar la història de l'amor de Lancelot i Ginebra mentre Camelot i la Taula Rodona s'enfonsen. Es basa en la llegenda artúrica i els romanços medievals, especialment el cicle Vulgata artúrica i les obres de Chrétien de Troyes.

Igual que en les pel·lícules posteriors de Bresson, el repartiment estava compost per actors aficionats, diversos dels quals no van aparèixer en cap altra pel·lícula. La direcció de Bresson va exigir una deliberada falta d'emoció en l'estil d'actuació i va reduir o va eliminar els elements fantàstics de la llegenda del Grial. Si bé gran part de la producció està estilitzada intencionalment com un "romanç" medieval, la pel·lícula està esquitxada de moments de violència gràfica.

Argument

El rei Artur ha enviat cent cavallers per a recuperar el Sant Greal. Arturo queda consternat quan resulta que la missió va ser inútil i que 70 cavallers han mort en el seu curs. Entre els que han tornat es troba Lancelot, l'amant de la reina Ginebra. Està turmentat per la mort dels seus camarades i dividit entre el seu deure i el seu amor per la reina. Vol posar fi a l'aventura, però Ginebra es nega. Ella insinua que en lloc de ser assassinats pels enemics, els cavallers enviats a buscar el Greal es van enfrontar entre si, sent Lancelot el principal d'ells. Per a empitjorar les coses, molts cavallers de Camelot desconfien o menyspreen obertament a Lancelot, qui és vist com un favorit fins i tot entre la Taula Rodona, excepte uns pocs, entre ells Gawain i Lionel, els qui són els seus millors amics entre els cavallers.

Lancelot, caient una vegada més en el seu amor per Ginebra, desitja renunciar a un pròxim torneig per a tenir una cita amb la reina. Gawain intenta convèncer-ho en cas contrari, però fracassa. De camí al torneig, Mordred (qui anteriorment es va trobar amb el lloc de trobada secreta de Lancelot i Ginebra i va descobrir la seva bufanda allí i sospita que Lancelot aprofités el torneig per a veure a la reina) intenta i no aconsegueix convèncer al rei sobre l'assumpte. Més tard, durant el torneig, un estrany cavaller que porta un escut blanc venç a un cavaller darrere l'altre. Gawain i Artur reconeixen al cavaller com Lancelot, pel seu cavall i la seva manera de muntar. Lancelot continua derrocant a més cavallers, entre ells Mordred, abans d'anar-se. En partir, trontolla i cau, òbviament ferit. Més tard, la reina abandonada l'informa a Gawain que Lancelot ha «desaparegut» i que el cavaller de l'escut blanc no pot ser ell. Lionel (que abans havia ferit al cavaller de l'escut blanc) desitja defensar l'honor de Lancelot, però és detingut per Gawain, qui envia genets a la recerca de Lancelot, sense èxit. Llavors es creu que Lancelot està mort. Més tard, Gawain cerca a la reina en el seu lloc de reunió secret, però Ginebra es resigna al seu amor per Lancelot i es nega a anar-se’n.

Gawain marxa, només per a trobar-se amb Arturo acompanyat dels cavallers de Mordred, els qui havien avisat al seu rei. El rei immediatament empresona a la reina Ginebra en la mateixa torre on ella i Lancelot van tenir els seus coquetejos. Més tard es revela que Lancelot s'amaga i es recupera a Escalot, a cura d'un granger ancià. Amb l'ajuda de Lionel i els cavallers lleials a Lancelot, allibera la reina i mata a dos cavallers (un d'ells és Agravain, el germà de Gawain). Arturo inicia immediatament una campanya contra el castell on els amants buscaven refugi. Les batalles resultants provoquen moltes pèrdues i baixes, entre elles les de Gawain. Malgrat això i de la mort del seu germà, no li guarda rancor al seu antic amic i creu que encara que ell i Arturo van intentar salvar a Ginebra, i només Lancelot ho va aconseguir. Després mor a causa de les seves ferides.

Ginebra, aclaparada per la culpa per la sang vessada pel seu amor, obliga a Lanzarote a retornar-la a Arturo, al que ell accedeix a contracor. Més tard se l'informa de la traïció de Mordred. Lancelot immediatament decideix cavalcar contra ell, del costat d'Artur. La batalla de Camlann resultant és un bany de sang en el qual ningú sobreviu, inclosos el rei Arturo i Mordred. Lancelot, l'últim home en peus, es trontolla pel camp de batalla. Murmurant el nom de Ginebra, es desploma, mort, i l'últim que veu és un falcó volant alt.

Repartiment

• Luc Simon com Lancelot;
• Laura Duke Condominas com la reina Ginebra;
• Humbert Balsan com Gawain;
• Vladimir Antolek-Oresek com el rei Artur;
• Patrick Bernhard com Mordred;
• Arthur De Montalembert com Lionel;
• Daniel Benoin com el cavaller Giflet;
• Sense acreditar: Xerris Balsan, Christian Schlumberger, Joseph Patrick Le Quidre, Jean-Paul Leperlier, Marie-Louise Bufet, Marie-Gabrielle Cartron, Antoine Rabaud, Jean-Marie Becar, Guy de Bernis.

Producció

La pel·lícula va ser rodada des de finals de juny fins a principis de setembre de 1973 a Noirmoutier-en-l'Île. Va ser filmada en una pel·lícula en color de 35 mm amb una relació d'aspecte de 1,66:1.

Llançament

La pel·lícula va ser estrenada al 27è Festival Internacional de Cinema de Canes al maig de 1974, seguida de la seva estrena en cinemes a França el 26 de setembre de 1974. Va tenir la seva estrena televisiva mundial a Alemanya Occidental el 4 de maig de 1974.