Vés al contingut

Al-Kuwait: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Història
Història
Línia 11: Línia 11:


[[Fitxer:Kuwait1944.jpg|miniatura| Celebració al palau de Seif el 1944 pel xeic Ahmad Al-Jaber Al-Sabah]]
[[Fitxer:Kuwait1944.jpg|miniatura| Celebració al palau de Seif el 1944 pel xeic Ahmad Al-Jaber Al-Sabah]]
A principis i mitjans del 1700, la ciutat de Kuwait era un petit poble de pescadors . En algun moment a mitjans del 1700, els [[Utub|Bani Utub]] es van establir a Kuwait. <ref>{{Ref-web|cognom=Stockholm|nom=Kuwait Embassy|títol=History of Kuwait|url=https://kuwaitembassy.se/history/|consulta=2023-03-29|obra=The Embassy of The State of Kuwain in Sweden|llengua=en-US}}</ref> En el moment de l'arribada dels utubs, Kuwait estava habitada per uns quants pescadors. <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=R0NH1CbXf24C&pg=PA64|títol=Constancy and Change in Contemporary Kuwait City: The Socio-cultural Dimensions of the Kuwait Courtyard and Diwaniyya|any=2009|pàgines=64|isbn=9781109229349}}</ref> Al segle XVIII, Kuwait es va convertir gradualment en un principal centre comercial per al trànsit de mercaderies entre [[Índia|l'Índia]], [[Masqat|Muscat]], [[Bagdad]], Pèrsia i [[Aràbia]].<ref name="sail">{{Ref-llibre|url=https://archive.org/details/shadowsonsandthe00bell|títol=Shadows on the Sand: The Memoirs of Sir Gawain Bell|editorial=C. Hurst|pàgines=[https://archive.org/details/shadowsonsandthe00bell/page/222 222]|any=1983|isbn=9780905838922|cognom=Bell|nom=Sir Gawain}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|títol=ʻAlam-i Nisvāṉ – Volume 2, Issues 1–2|pàgines=18}}</ref>
A principis i mitjans del 1700, la ciutat de Kuwait era un petit poble de pescadors. En algun moment a mitjans del 1700, els [[Utub|Bani Utub]] es van establir a Kuwait.<ref>{{Ref-web|cognom=Stockholm|nom=Kuwait Embassy|títol=History of Kuwait|url=https://kuwaitembassy.se/history/|consulta=2023-03-29|obra=The Embassy of The State of Kuwain in Sweden|llengua=en-US}}</ref> En el moment de l'arribada dels utubs, Kuwait estava habitada per uns quants pescadors. <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=R0NH1CbXf24C&pg=PA64|títol=Constancy and Change in Contemporary Kuwait City: The Socio-cultural Dimensions of the Kuwait Courtyard and Diwaniyya|any=2009|pàgines=64|isbn=9781109229349}}</ref> Al segle XVIII, Kuwait es va convertir gradualment en un principal centre comercial per al trànsit de mercaderies entre [[Índia|l'Índia]], [[Masqat|Muscat]], [[Bagdad]], Pèrsia i [[Aràbia]].<ref name="sail">{{Ref-llibre|url=https://archive.org/details/shadowsonsandthe00bell|títol=Shadows on the Sand: The Memoirs of Sir Gawain Bell|editorial=C. Hurst|pàgines=[https://archive.org/details/shadowsonsandthe00bell/page/222 222]|any=1983|isbn=9780905838922|cognom=Bell|nom=Sir Gawain}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|títol=ʻAlam-i Nisvāṉ – Volume 2, Issues 1–2|pàgines=18}}</ref>


La vila va créixer ràpidament i, a l'època en què es va aixecar la primera muralla ([[1760]]), ja tenia la seva pròpia flota de 800 [[dhow]]s i mantenia relacions comercials amb [[Bagdad]] i [[Damasc]]. Al començament del {{segle|XIX}} era un port reconegut pel seu trànsit. A finals del 1700, Kuwait ja s'havia establert com una ruta comercial des del golf Pèrsic fins a [[Alep]].<ref name="kw">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=R0NH1CbXf24C&pg=PA66|títol=Constancy and Change in Contemporary Kuwait City|any=2009|pàgines=66|isbn=9781109229349}}</ref>
La vila va créixer ràpidament i, a l'època en què es va aixecar la primera muralla ([[1760]]), ja tenia la seva pròpia flota de 800 [[dhow]]s i mantenia relacions comercials amb [[Bagdad]] i [[Damasc]]. Al començament del {{segle|XIX}} era un port reconegut pel seu trànsit. A finals del 1700, Kuwait ja s'havia establert com una ruta comercial des del golf Pèrsic fins a [[Alep]].<ref name="kw">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=R0NH1CbXf24C&pg=PA66|títol=Constancy and Change in Contemporary Kuwait City|any=2009|pàgines=66|isbn=9781109229349}}</ref>
Línia 20: Línia 20:


[[Fitxer:Kuwait_harbour_1961.jpg|miniatura| Port de Kuwait el 1961]]
[[Fitxer:Kuwait_harbour_1961.jpg|miniatura| Port de Kuwait el 1961]]
Kuwait va ser el centre de la construcció de vaixells a la regió del Golf Pèrsic. <ref>{{Ref-llibre|url=http://etheses.dur.ac.uk/1266/1/1266.pdf|títol=The impact of economic activities on the social and political structures of Kuwait (1896–1946)|pàgines=108}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=tmGfM_JPLigC&q=The+port+of+Kuwait+was+then,+and+is+still,+the+principal+dhow-+building+and+trading+port+of+the+Arabian+Gulf,+though+offering+little+trade+itself.+I|títol=Peoples and Cultures of the Middle East: Cultural depth and diversity|any=1970|pàgines=156}}</ref> Durant el final del segle XVIII i el XIX, els vaixells fabricats a Kuwait portaven la major part del comerç entre els ports de l'Índia, l'Àfrica oriental i el Mar Roig. <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=xCMiAQAAMAAJ&q=For+centuries+its+native+vessels,+designed+for+ocean+travel,+carried+the+bulk+of+the+trade+between+India,+East+Africa,+and+the+Red+Sea+ports.+The+building+of+these+dhows+became+an+important+industry,+and+the+waterfront+of+the+town+of+Kuwait+was|títol=Bijdragen tot de taal-, land- en volkenkunde, Volume 130|cognom=M. Nijhoff|pàgines=111|any=1974}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=9-MZAAAAMAAJ&q=From+India+to+Fast+Africa,+and+from+the+Red+Sea+ports+to+North+Eastern+Arabia,+the+bulk+of+the+trade+was+carried+on+by+Kuwaiti+vessels.|títol=Indian Foreign Affairs|pàgines=29|any=1965|cognom=Aggarwal|nom=Jatendra M.}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=hcMmAQAAMAAJ&q=During+this+and+the+succeeding+century+its+native+vessels,+designed+for+ocean+travel,+carried+the+bulk+of+the+trade+between+India,+East+Africa,+and+Red+Sea+ports+and+northeastern+Arabia.|títol=The Arabian Peninsula|cognom=Richard Harlakenden Sanger|pàgines=150|any=1970|editorial=Books for Libraries Press|isbn=9780836953442}}</ref> Els vaixells kuwaitians eren famosos a tot l'oceà Índic. <ref name="neildon">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=zXXGAQAAQBAJ&pg=PA93|títol=The Postal Agencies in Eastern Arabia and the Gulf|any=2008|pàgines=93|isbn=9781409209423|cognom=Donaldson|nom=Neil|editorial=Lulu.com}}</ref> La turbulència geopolítica regional va ajudar a fomentar la prosperitat econòmica a Kuwait a la segona meitat del segle XVIII. <ref name="jasser">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=R0NH1CbXf24C&pg=PA68|títol=Constancy and Change in Contemporary Kuwait City|pàgines=68|isbn=9781109229349}}</ref> Kuwait es va fer pròsper a causa de la inestabilitat de Bàssora a finals del segle XVIII. <ref name="w">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=iT_8KzTECwMC&pg=PA18|títol=Waqai-i manazil-i Rum: Tipu Sultan's mission to Constantinople|any=2007|pàgines=18|isbn=9788187879565|cognom=Hasan|nom=Mohibbul|editorial=Aakar Books}}</ref> A finals del segle XVIII, Kuwait va funcionar en part com un refugi per als comerciants de Bàssora que fugien de la persecució del govern otomà . <ref name="halamudhir">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=g5MewSBHkG4C&pg=PA114|títol=The Politics of Regional Trade in Iraq, Arabia, and the Gulf, 1745–1900|any=1997|pàgines=114|isbn=9780791431139|cognom=Fattah|nom=Hala Mundhir|editorial=SUNY Press}}</ref> Segons Palgrave, els kuwaitians van desenvolupar una reputació com els millors [[Mariner|mariners]] del golf Pèrsic. <ref name="neildon" /> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=DRtWm-UkS-oC&pg=PA48|títol=Seafaring in the Arabian Gulf and Oman: People of the Dhow|any=2012|pàgines=48|isbn=9781136201820|cognom=Agius|nom=Dionisius A.|editorial=Routledge}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=QjzYdCxumFcC&dq=The+Kuwaitis+developed+a+reputation+as+the+best+sailors+in+the+Persian+Gulf&pg=PA321|títol=Encyclopedia of the Ottoman Empire|any=2009|pàgines=321|isbn=9781438110257|cognom=́Goston|nom=Ga ́bor A.|editorial=Infobase}}</ref>
Kuwait va ser el centre de la construcció de vaixells a la regió del Golf Pèrsic. <ref>{{Ref-llibre|url=http://etheses.dur.ac.uk/1266/1/1266.pdf|títol=The impact of economic activities on the social and political structures of Kuwait (1896–1946)|pàgines=108}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=tmGfM_JPLigC&q=The+port+of+Kuwait+was+then,+and+is+still,+the+principal+dhow-+building+and+trading+port+of+the+Arabian+Gulf,+though+offering+little+trade+itself.+I|títol=Peoples and Cultures of the Middle East: Cultural depth and diversity|any=1970|pàgines=156}}</ref> Durant el final del segle XVIII i el XIX, els vaixells fabricats a Kuwait portaven la major part del comerç entre els ports de l'Índia, l'Àfrica oriental i el Mar Roig. <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=xCMiAQAAMAAJ&q=For+centuries+its+native+vessels,+designed+for+ocean+travel,+carried+the+bulk+of+the+trade+between+India,+East+Africa,+and+the+Red+Sea+ports.+The+building+of+these+dhows+became+an+important+industry,+and+the+waterfront+of+the+town+of+Kuwait+was|títol=Bijdragen tot de taal-, land- en volkenkunde, Volume 130|cognom=M. Nijhoff|pàgines=111|any=1974}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=9-MZAAAAMAAJ&q=From+India+to+Fast+Africa,+and+from+the+Red+Sea+ports+to+North+Eastern+Arabia,+the+bulk+of+the+trade+was+carried+on+by+Kuwaiti+vessels.|títol=Indian Foreign Affairs|pàgines=29|any=1965|cognom=Aggarwal|nom=Jatendra M.}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=hcMmAQAAMAAJ&q=During+this+and+the+succeeding+century+its+native+vessels,+designed+for+ocean+travel,+carried+the+bulk+of+the+trade+between+India,+East+Africa,+and+Red+Sea+ports+and+northeastern+Arabia.|títol=The Arabian Peninsula|cognom=Richard Harlakenden Sanger|pàgines=150|any=1970|editorial=Books for Libraries Press|isbn=9780836953442}}</ref> Els vaixells kuwaitians eren famosos a tot l'oceà Índic. <ref name="neildon">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=zXXGAQAAQBAJ&pg=PA93|títol=The Postal Agencies in Eastern Arabia and the Gulf|any=2008|pàgines=93|isbn=9781409209423|cognom=Donaldson|nom=Neil|editorial=Lulu.com}}</ref> La turbulència geopolítica regional va ajudar a fomentar la prosperitat econòmica a Kuwait a la segona meitat del segle XVIII. <ref name="jasser">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=R0NH1CbXf24C&pg=PA68|títol=Constancy and Change in Contemporary Kuwait City|pàgines=68|isbn=9781109229349}}</ref> Kuwait es va fer pròsper a causa de la inestabilitat de Bàssora a finals del segle XVIII. <ref name="w">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=iT_8KzTECwMC&pg=PA18|títol=Waqai-i manazil-i Rum: Tipu Sultan's mission to Constantinople|any=2007|pàgines=18|isbn=9788187879565|cognom=Hasan|nom=Mohibbul|editorial=Aakar Books}}</ref> A finals del segle XVIII, Kuwait va funcionar en part com un refugi per als comerciants de Bàssora que fugien de la persecució del govern otomà. <ref name="halamudhir">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=g5MewSBHkG4C&pg=PA114|títol=The Politics of Regional Trade in Iraq, Arabia, and the Gulf, 1745–1900|any=1997|pàgines=114|isbn=9780791431139|cognom=Fattah|nom=Hala Mundhir|editorial=SUNY Press}}</ref> Segons Palgrave, els kuwaitians van desenvolupar una reputació com els millors [[Mariner|mariners]] del golf Pèrsic. <ref name="neildon" /> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=DRtWm-UkS-oC&pg=PA48|títol=Seafaring in the Arabian Gulf and Oman: People of the Dhow|any=2012|pàgines=48|isbn=9781136201820|cognom=Agius|nom=Dionisius A.|editorial=Routledge}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=QjzYdCxumFcC&dq=The+Kuwaitis+developed+a+reputation+as+the+best+sailors+in+the+Persian+Gulf&pg=PA321|títol=Encyclopedia of the Ottoman Empire|any=2009|pàgines=321|isbn=9781438110257|cognom=́Goston|nom=Ga ́bor A.|editorial=Infobase}}</ref>


No s'acabava d'estar clar si Kuwait formava part o no de l'[[Imperi Otomà]], per la qual cosa hi havia tensions sovintejades entre el xeicat i l'imperi. Les tensions van arribar al zenit el [[1896]], quan el xeic [[Mubarak al-Sabah|Mubārak al-Sabāh]] va assassinar son germà, l'emir [[Muhammad al-Sabah|Muhammad al-Sabāh]], ja que Mubārak sospitava que els otomans es volien annexar Kuwait.
No s'acabava d'estar clar si Kuwait formava part o no de l'[[Imperi Otomà]], per la qual cosa hi havia tensions sovintejades entre el xeicat i l'imperi. Les tensions van arribar al zenit el [[1896]], quan el xeic [[Mubarak al-Sabah|Mubārak al-Sabāh]] va assassinar son germà, l'emir [[Muhammad al-Sabah|Muhammad al-Sabāh]], ja que Mubārak sospitava que els otomans es volien annexar Kuwait.
Línia 27: Línia 27:


A canvi de la protecció naval [[regne Unit|britànica]], Mubārak no podia negociar o donar territoris a cap altra poder estranger sense el consentiment britànic. Arran del descobriment de [[petroli]] el [[1936]], el nivell de vida de la ciutat va créixer de manera evident, incloent-hi els serveis sanitaris i educatius.
A canvi de la protecció naval [[regne Unit|britànica]], Mubārak no podia negociar o donar territoris a cap altra poder estranger sense el consentiment britànic. Arran del descobriment de [[petroli]] el [[1936]], el nivell de vida de la ciutat va créixer de manera evident, incloent-hi els serveis sanitaris i educatius.

El 1937, [[Freya Stark]] va escriure sobre l'abast de la pobresa a Kuwait en aquell moment:{{cita|La pobresa s'ha instal·lat a Kuwait amb més força des de la meva darrera visita fa cinc anys, tant per mar, on el comerç de perles continua disminuint, com per terra, on el bloqueig establert per l'Aràbia Saudita ara perjudica els comerciants}} Algunes famílies de comerciants destacades van abandonar Kuwait a principis dels anys 30 a causa de la prevalença de les dificultats econòmiques. En el moment del descobriment del petroli el 1937, la majoria dels habitants de Kuwait estaven empobrits.

Del 1946 al 1982, Kuwait va viure un període de prosperitat impulsat pel petroli i la seva atmosfera liberal.<ref name="venezia">{{Ref-llibre|editor=Al Sager|url={{google books|201yBgAAQBAJ|page=7|plainurl=yes}}|títol=Acquiring Modernity: Kuwait's Modern Era Between Memory and Forgetting|data=2014|pàgines=7|editorial=National Council for Culture, Arts and Letters|isbn=9789990604238}}</ref> <ref name="farid">{{Ref-web|cognom=Farid, Alia|url=http://aliafarid.net/Art-Papers|títol=Acquiring Modernity: Kuwait at the 14th International Architecture Exhibition|obra=aliafarid.net|data=2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150221184242/http://aliafarid.net/Art-Papers|arxiudata=21 February 2015|urlarxiu=Alia Farid}}</ref> En el discurs popular, els anys entre 1946 i 1982 s'anomenen ''l'època daurada''.<ref name="venezia" /> <ref name="farid" /> <ref>{{Ref-publicació|cognom=Gonzales|nom=Desi|data=Novembre–Desembre 2014|url=http://www.artpapers.org/feature_articles/feature3_2014_1112.html|publicació=[[Art Papers]]|consulta=31 Juliol 2015|arxiudata=26 Abril 2017}}</ref> El 1950, va començar un important programa de treball públic per permetre als kuwaitians gaudir d'un nivell de vida modern. El 1952, el país es va convertir en el major exportador de petroli de la regió del Golf Pèrsic. L'any següent, els ingressos anuals del petroli del país van créixer fins als 169 milions de dòlars. Aquest creixement massiu va atreure molts treballadors estrangers, especialment de Palestina, Egipte i l'Índia i va ajudar a finançar el desenvolupament d'un nou pla director, que l'estat va aprovar el 1952. El juny de 1961, Kuwait es va independitzar amb la fi del [[Protectorat de Kuwait|protectorat britànic]] i el xeic Abdullah Al-Salim Al-Sabah es va convertir en emir. Segons els termes de la constitució recentment redactada, Kuwait va celebrar les seves primeres eleccions parlamentàries el 1963. Kuwait va ser el primer país del golf Pèrsic que va establir una constitució i un parlament.

A les dècades de 1960 i 1970, Kuwait era el país més desenvolupat de la regió.<ref>{{Ref-notícia|títol=Looking for Origins of Arab Modernism in Kuwait|url=http://hyperallergic.com/191773/looking-for-the-origins-of-arab-modernism-in-kuwait/|work=[[Hyperallergic]]}}</ref> <ref name="index">{{Ref-web|url=http://gulfartguide.com/essay/cultural-developments-in-kuwait/|títol=Cultural developments in Kuwait|data=Març 2013|consulta=16 Novembre 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141129021858/http://gulfartguide.com/essay/cultural-developments-in-kuwait/|arxiudata=29 Novembre 2014}}</ref> Kuwait va ser el pioner a l'Orient Mitjà a diversificar els seus guanys fora de les exportacions de petroli.<ref name="swf">{{Ref-publicació|nom=Sam|cognom=Chee Kong|url=http://www.marketoracle.co.uk/Article44637.html|publicació=Market Oracle|data=1 Marçk 2014}}</ref> La [[Kuwait Investment Authority]] és el primer fons sobirà del món. A partir de la dècada de 1970, Kuwait va obtenir la puntuació més alta de tots els països àrabs a l'[[índex de desenvolupament humà]].<ref name="index" /> La Universitat de Kuwait es va establir el 1966.<ref name="index" /> [[Kuwait|La indústria del teatre]] de Kuwait era molt coneguda a tot el món àrab.<ref name="venezia">{{Ref-llibre|editor=Al Sager|url={{google books|201yBgAAQBAJ|page=7|plainurl=yes}}|títol=Acquiring Modernity: Kuwait's Modern Era Between Memory and Forgetting|data=2014|pàgines=7|editorial=National Council for Culture, Arts and Letters|isbn=9789990604238}}</ref> <ref name="index" /> A les dècades de 1960 i 1970, la premsa de Kuwait va ser descrita com una de les [[Llibertat de premsa|més lliures del món]]. Kuwait va ser el pioner del renaixement literari a la regió àrab. <ref name="pioneer">{{Ref-web|url=http://www.arabtimesonline.com/NewsDetails/tabid/96/smid/414/ArticleID/191792/reftab/36/t/Kuwait-literary-scene-a-little-complex/Default.aspx|títol=Kuwait Literary Scene A Little Complex|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141129040817/http://www.arabtimesonline.com/NewsDetails/tabid/96/smid/414/ArticleID/191792/reftab/36/t/Kuwait-literary-scene-a-little-complex/Default.aspx|arxiudata=29 November 2014}}</ref> El 1958 es va publicar per primera vegada la revista ''Al Arabi'', la revista es va convertir en la revista més popular del món àrab.<ref name="pioneer" /> Molts escriptors àrabs es van traslladar a Kuwait per [[Llibertat d'expressió|la llibertat d'expressió]] perquè Kuwait tenia més llibertat d'expressió que en altres llocs del món àrab. <ref name="newsmedia">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=t4DFAgAAQBAJ&pg=PA24|títol=News Media in the Arab World: A Study of 10 Arab and Muslim Countries|pàgines=24|isbn=9781441102393|cognom=Gunter|nom=Barrie|data=6 Juny 2013}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|editor=Sager|url={{google books|FMsuAQAAIAAJ|page=39|plainurl=yes}}|títol=Gulf Yearbook 2006-2007|editorial=I. B. Tauris|lloc=Dubai, UAE|data=2008|pàgines=39}}</ref> Kuwait va ser un refugi per a escriptors i periodistes de totes les parts de l'Orient Mitjà, amb el poeta iraquià Ahmed Matar que va abandonar l'Iraq als anys setanta per refugiar-se a l'entorn més liberal de Kuwait.<ref>{{Ref-web|nom=Jane|cognom=Kinninmont|url=http://islamicommentary.org/2013/02/jane-kinninmont-the-case-of-kuwait-debating-free-speech-and-social-media-in-the-gulf/|títol=The Case of Kuwait: Debating Free Speech and Social Media in the Gulf|obra=ISLAMiCommentary|data=15 February 2013|consulta=20 November 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170214055949/https://islamicommentary.org/2013/02/jane-kinninmont-the-case-of-kuwait-debating-free-speech-and-social-media-in-the-gulf/|arxiudata=14 Febrer 2017}}</ref>


El [[2 d'agost]] del 1990, les forces [[Iraq|iraquianes]] van assetjar la ciutat i el [[8 d'agost]] van annexar l'emirat. Durant l'ocupació, al-Kuwait va patir molts danys i molts edificis van resultar destruïts, com ara el Museu Nacional.
El [[2 d'agost]] del 1990, les forces [[Iraq|iraquianes]] van assetjar la ciutat i el [[8 d'agost]] van annexar l'emirat. Durant l'ocupació, al-Kuwait va patir molts danys i molts edificis van resultar destruïts, com ara el Museu Nacional.


Després de la retirada de les tropes iraquianes entre gener i febrer del [[1991]], la inversió estrangera i el govern kuwaitià es van dedicar de manera preferent a la reconstrucció i modernització de la ciutat i a convertir-la en un centre de negocis de primer ordre. D'ençà de la [[guerra del Golf]], al-Kuwait ha experimentat un gran creixement econòmic i s'hi han bastit un bon nombre d'hotels, centres comercials i oficines d'empreses de tota mena.
Després de la retirada de les tropes iraquianes entre gener i febrer del [[1991]], la inversió estrangera i el govern kuwaitià es van dedicar de manera preferent a la reconstrucció i modernització de la ciutat i a convertir-la en un centre de negocis de primer ordre. D'ençà de la [[guerra del Golf]], al-Kuwait ha experimentat un gran creixement econòmic i s'hi han bastit un bon nombre d'hotels, centres comercials i oficines d'empreses de tota mena.



== Districtes ==
== Districtes ==
Línia 65: Línia 72:
* al-Andalus ({{Lang|ar|الاندلس}})
* al-Andalus ({{Lang|ar|الاندلس}})
|}
|}
== Referències ==

{{referències}}
{{commonscat}}
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

Revisió del 07:26, 18 març 2024

Plantilla:Infotaula geografia políticaAl-Kuwait
الكويت (ar) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Localització
Map
 29° 22′ 30″ N, 47° 58′ 48″ E / 29.375°N,47.98°E / 29.375; 47.98
EstatKuwait Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Kuwait (1961–)
emirat de Kuwait (–1961) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.989.000 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Banyat pergolf Pèrsic i Kuwait Bay (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres
Agermanament amb


El Burgan Bank des del port

Al-Kuwait (àrab: مدينة الكويت, Madīnat al-Kuwayt, ‘Ciutat de Kuwait’) és la capital de Kuwait i de la governació d'al-Asimah. El municipi estricte té una població estimada de 32.500 habitants (2005), mentre que l'àrea metropolitana arriba als 2.380.000. Està situada al cor del país, a 29° 22′ 11″ N i 47° 58′ 42″ E, vora la costa del golf Pèrsic, i hi té la seu el parlament de Kuwait o Majlis al-Umma, la major part de les oficines del govern i els principals bancs i empreses de Kuwait. És el centre polític, cultural i econòmic de l'emirat.

Les necessitats comercials i de transport estan ben servides per mitjà de l'Aeroport Internacional de Kuwait, el port de Mina al-Shuwaikh i el de Mina al-Ahmadi, a 50 km al sud, a la costa del golf Pèrsic.

Història

Fitxer:Kuwait Towers (4863654).jpg
Construïdes el 1979, les Torres Kuwait són l'edifici més famós de la ciutat

La ciutat fou fundada al començament del segle xviii pel clan Al Sabah, més endavant la família governant de Kuwait i branca de la tribu dels al-Utub (que també incloïa el clan Al Khalifa, la família governant de Bahrain), i pel seu líder, el xeic Sabāh I. El topònim segurament deriva de kut (àrab: كوت, kūt), que és com se'n diu en àrab d'una fortalesa vora el mar.

Celebració al palau de Seif el 1944 pel xeic Ahmad Al-Jaber Al-Sabah

A principis i mitjans del 1700, la ciutat de Kuwait era un petit poble de pescadors. En algun moment a mitjans del 1700, els Bani Utub es van establir a Kuwait.[1] En el moment de l'arribada dels utubs, Kuwait estava habitada per uns quants pescadors. [2] Al segle XVIII, Kuwait es va convertir gradualment en un principal centre comercial per al trànsit de mercaderies entre l'Índia, Muscat, Bagdad, Pèrsia i Aràbia.[3] [4]

La vila va créixer ràpidament i, a l'època en què es va aixecar la primera muralla (1760), ja tenia la seva pròpia flota de 800 dhows i mantenia relacions comercials amb Bagdad i Damasc. Al començament del segle xix era un port reconegut pel seu trànsit. A finals del 1700, Kuwait ja s'havia establert com una ruta comercial des del golf Pèrsic fins a Alep.[5]

Durant el setge persa de Bàssora el 1775-1779, els comerciants iraquians es van refugiar a Kuwait i van ser en part fonamentals en l'expansió de les activitats comercials i de construcció de vaixells de Kuwait. [6] Com a resultat, el comerç marítim de Kuwait va créixer. [6] Entre els anys 1775 i 1779, les rutes comercials índies amb Bagdad, Alep, Esmirna i Constantinoble es van desviar cap a Kuwait. [5] [7] La Companyia de les Índies Orientals es va desviar a Kuwait el 1792. [8]

La Companyia de les Índies Orientals va assegurar les rutes marítimes entre Kuwait, l'Índia i les costes orientals d'Àfrica. [8] Després de la retirada persa de Bàssora el 1779, Kuwait va continuar atraient el comerç lluny de Bàssora.[9]

Port de Kuwait el 1961

Kuwait va ser el centre de la construcció de vaixells a la regió del Golf Pèrsic. [10] [11] Durant el final del segle XVIII i el XIX, els vaixells fabricats a Kuwait portaven la major part del comerç entre els ports de l'Índia, l'Àfrica oriental i el Mar Roig. [12] [13] [14] Els vaixells kuwaitians eren famosos a tot l'oceà Índic. [15] La turbulència geopolítica regional va ajudar a fomentar la prosperitat econòmica a Kuwait a la segona meitat del segle XVIII. [16] Kuwait es va fer pròsper a causa de la inestabilitat de Bàssora a finals del segle XVIII. [17] A finals del segle XVIII, Kuwait va funcionar en part com un refugi per als comerciants de Bàssora que fugien de la persecució del govern otomà. [18] Segons Palgrave, els kuwaitians van desenvolupar una reputació com els millors mariners del golf Pèrsic. [15] [19] [20]

No s'acabava d'estar clar si Kuwait formava part o no de l'Imperi Otomà, per la qual cosa hi havia tensions sovintejades entre el xeicat i l'imperi. Les tensions van arribar al zenit el 1896, quan el xeic Mubārak al-Sabāh va assassinar son germà, l'emir Muhammad al-Sabāh, ja que Mubārak sospitava que els otomans es volien annexar Kuwait.

Durant el regnat de Mubarak Al-Sabah, Kuwait va ser batejat com la Marsella del Golf perquè la seva vitalitat econòmica va atreure una gran varietat de persones. [21] A les primeres dècades del segle XX, Kuwait tenia una elit ben establerta: famílies de comerciants riques que estaven vinculades pel matrimoni i interessos econòmics compartits. [22]

A canvi de la protecció naval britànica, Mubārak no podia negociar o donar territoris a cap altra poder estranger sense el consentiment britànic. Arran del descobriment de petroli el 1936, el nivell de vida de la ciutat va créixer de manera evident, incloent-hi els serveis sanitaris i educatius.

El 1937, Freya Stark va escriure sobre l'abast de la pobresa a Kuwait en aquell moment:

« La pobresa s'ha instal·lat a Kuwait amb més força des de la meva darrera visita fa cinc anys, tant per mar, on el comerç de perles continua disminuint, com per terra, on el bloqueig establert per l'Aràbia Saudita ara perjudica els comerciants »

Algunes famílies de comerciants destacades van abandonar Kuwait a principis dels anys 30 a causa de la prevalença de les dificultats econòmiques. En el moment del descobriment del petroli el 1937, la majoria dels habitants de Kuwait estaven empobrits.

Del 1946 al 1982, Kuwait va viure un període de prosperitat impulsat pel petroli i la seva atmosfera liberal.[23] [24] En el discurs popular, els anys entre 1946 i 1982 s'anomenen l'època daurada.[23] [24] [25] El 1950, va començar un important programa de treball públic per permetre als kuwaitians gaudir d'un nivell de vida modern. El 1952, el país es va convertir en el major exportador de petroli de la regió del Golf Pèrsic. L'any següent, els ingressos anuals del petroli del país van créixer fins als 169 milions de dòlars. Aquest creixement massiu va atreure molts treballadors estrangers, especialment de Palestina, Egipte i l'Índia i va ajudar a finançar el desenvolupament d'un nou pla director, que l'estat va aprovar el 1952. El juny de 1961, Kuwait es va independitzar amb la fi del protectorat britànic i el xeic Abdullah Al-Salim Al-Sabah es va convertir en emir. Segons els termes de la constitució recentment redactada, Kuwait va celebrar les seves primeres eleccions parlamentàries el 1963. Kuwait va ser el primer país del golf Pèrsic que va establir una constitució i un parlament.

A les dècades de 1960 i 1970, Kuwait era el país més desenvolupat de la regió.[26] [27] Kuwait va ser el pioner a l'Orient Mitjà a diversificar els seus guanys fora de les exportacions de petroli.[28] La Kuwait Investment Authority és el primer fons sobirà del món. A partir de la dècada de 1970, Kuwait va obtenir la puntuació més alta de tots els països àrabs a l'índex de desenvolupament humà.[27] La Universitat de Kuwait es va establir el 1966.[27] La indústria del teatre de Kuwait era molt coneguda a tot el món àrab.[23] [27] A les dècades de 1960 i 1970, la premsa de Kuwait va ser descrita com una de les més lliures del món. Kuwait va ser el pioner del renaixement literari a la regió àrab. [29] El 1958 es va publicar per primera vegada la revista Al Arabi, la revista es va convertir en la revista més popular del món àrab.[29] Molts escriptors àrabs es van traslladar a Kuwait per la llibertat d'expressió perquè Kuwait tenia més llibertat d'expressió que en altres llocs del món àrab. [30] [31] Kuwait va ser un refugi per a escriptors i periodistes de totes les parts de l'Orient Mitjà, amb el poeta iraquià Ahmed Matar que va abandonar l'Iraq als anys setanta per refugiar-se a l'entorn més liberal de Kuwait.[32]

El 2 d'agost del 1990, les forces iraquianes van assetjar la ciutat i el 8 d'agost van annexar l'emirat. Durant l'ocupació, al-Kuwait va patir molts danys i molts edificis van resultar destruïts, com ara el Museu Nacional.

Després de la retirada de les tropes iraquianes entre gener i febrer del 1991, la inversió estrangera i el govern kuwaitià es van dedicar de manera preferent a la reconstrucció i modernització de la ciutat i a convertir-la en un centre de negocis de primer ordre. D'ençà de la guerra del Golf, al-Kuwait ha experimentat un gran creixement econòmic i s'hi han bastit un bon nombre d'hotels, centres comercials i oficines d'empreses de tota mena.


Districtes

Conformen l'àrea metropolitana de la ciutat els districtes següents:

  • Bayan (بيان)
  • Bneid al-Qar (بنيد القار)
  • Hawalli (حولي)
  • al-Jabriyah (الجابرية)
  • Mishref (مشرف)
  • al-Salmiyah (السالمية)
  • Sabah al-Salem (صباح السالم)
  • Salwah (سلوى)
  • Sharq (شرق)
  • al-Shuwaikh (الشويخ)
  • al-Rumaithiyah (الرميثية)
  • Abdullah al-Salem (عبدالله السالم)
  • al-Nuzhah (النزهه)
  • Keifan (كيفان)
  • Khaitan (خيطان)
  • Khaitan al-Janubi (خيطان الجنوبي)
  • al-Shamiyah (الشامية)
  • al-Da'iyah (الدعية)
  • al-Faiha (الفيحا)
  • al-Qadisiyah (القادسية)
  • al-Dasmah (الدسمه)
  • Qurtobah (قرطبة)
  • al-Surrah (السره)
  • al-Yarmuk (اليرموك)
  • al-Mansuriyah (المنصورية)
  • al-Andalus (الاندلس)

Referències

  1. ↑ Stockholm, Kuwait Embassy. «History of Kuwait» (en anglès americà). The Embassy of The State of Kuwain in Sweden. [Consulta: 29 març 2023].
  2. ↑ Constancy and Change in Contemporary Kuwait City: The Socio-cultural Dimensions of the Kuwait Courtyard and Diwaniyya, 2009, p. 64. ISBN 9781109229349. 
  3. ↑ Bell, Sir Gawain. Shadows on the Sand: The Memoirs of Sir Gawain Bell. C. Hurst, 1983, p. 222. ISBN 9780905838922. 
  4. ↑ ʻAlam-i Nisvāṉ – Volume 2, Issues 1–2, p. 18. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Constancy and Change in Contemporary Kuwait City, 2009, p. 66. ISBN 9781109229349. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Bennis, Phyllis. Beyond the Storm: A Gulf Crisis Reader. Olive Branch Press, 31 December 1990, p. 42. ISBN 9780940793828. 
  7. ↑ Lauterpacht, E. The Kuwait Crisis: Basic Documents. Cambridge University Press, 1991, p. 4. ISBN 9780521463089. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Constancy and Change in Contemporary Kuwait City, 2009, p. 67. ISBN 9781109229349. 
  9. ↑ Thabit Abdullah. Merchants, Mamluks, and Murder: The Political Economy of Trade in Eighteenth-Century Basra. SUNY Press, 2001, p. 72. ISBN 9780791448076. 
  10. ↑ The impact of economic activities on the social and political structures of Kuwait (1896–1946), p. 108. 
  11. ↑ Peoples and Cultures of the Middle East: Cultural depth and diversity, 1970, p. 156. 
  12. ↑ M. Nijhoff. Bijdragen tot de taal-, land- en volkenkunde, Volume 130, 1974, p. 111. 
  13. ↑ Aggarwal, Jatendra M. Indian Foreign Affairs, 1965, p. 29. 
  14. ↑ Richard Harlakenden Sanger. The Arabian Peninsula. Books for Libraries Press, 1970, p. 150. ISBN 9780836953442. 
  15. ↑ 15,0 15,1 Donaldson, Neil. The Postal Agencies in Eastern Arabia and the Gulf. Lulu.com, 2008, p. 93. ISBN 9781409209423. 
  16. ↑ Constancy and Change in Contemporary Kuwait City, p. 68. ISBN 9781109229349. 
  17. ↑ Hasan, Mohibbul. Waqai-i manazil-i Rum: Tipu Sultan's mission to Constantinople. Aakar Books, 2007, p. 18. ISBN 9788187879565. 
  18. ↑ Fattah, Hala Mundhir. The Politics of Regional Trade in Iraq, Arabia, and the Gulf, 1745–1900. SUNY Press, 1997, p. 114. ISBN 9780791431139. 
  19. ↑ Agius, Dionisius A. Seafaring in the Arabian Gulf and Oman: People of the Dhow. Routledge, 2012, p. 48. ISBN 9781136201820. 
  20. ↑ ́Goston, Ga ́bor A. Encyclopedia of the Ottoman Empire. Infobase, 2009, p. 321. ISBN 9781438110257. 
  21. ↑ Potter, L. The Arabian Gulf in History. Springer, 2009, p. 272. ISBN 9780230618459. 
  22. ↑ Crystal, Jill. Oil and Politics in the Gulf: Rulers and Merchants in Kuwait and Qatar. Cambridge University Press, 1995, p. 37. ISBN 9780521466356. 
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Al Sager. [Al-Kuwait, p. 7, a Google Books Acquiring Modernity: Kuwait's Modern Era Between Memory and Forgetting]. National Council for Culture, Arts and Letters, 2014, p. 7. ISBN 9789990604238. 
  24. ↑ 24,0 24,1 Farid, Alia. «Acquiring Modernity: Kuwait at the 14th International Architecture Exhibition». aliafarid.net, 2014. Arxivat de l'original el 21 February 2015.
  25. ↑ Gonzales, Desi Art Papers, 11-2014. Arxivat de l'original el 26 Abril 2017 [Consulta: 31 juliol 2015].
  26. ↑ «Looking for Origins of Arab Modernism in Kuwait». Hyperallergic.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 «Cultural developments in Kuwait», 01-03-2013. Arxivat de l'original el 29 Novembre 2014. [Consulta: 16 novembre 2014].
  28. ↑ Chee Kong, Sam Market Oracle, 01-03-2014.
  29. ↑ 29,0 29,1 «Kuwait Literary Scene A Little Complex». Arxivat de l'original el 29 November 2014.
  30. ↑ Gunter, Barrie. News Media in the Arab World: A Study of 10 Arab and Muslim Countries, 6 Juny 2013, p. 24. ISBN 9781441102393. 
  31. ↑ Sager. [Al-Kuwait, p. 39, a Google Books Gulf Yearbook 2006-2007]. Dubai, UAE: I. B. Tauris, 2008, p. 39. 
  32. ↑ Kinninmont, Jane. «The Case of Kuwait: Debating Free Speech and Social Media in the Gulf». ISLAMiCommentary, 15-02-2013. Arxivat de l'original el 14 Febrer 2017. [Consulta: 20 novembre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Kuwait
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Al-Kuwait&oldid=33275099»