Vés al contingut

Josep Climent Barber: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 44: Línia 44:
* ''Fons musicals de la Regió Valenciana I: Catedral metropolitana de València'' València: Institució Alfons el Magnànim, 1979
* ''Fons musicals de la Regió Valenciana I: Catedral metropolitana de València'' València: Institució Alfons el Magnànim, 1979
* ''Cancionero diocesano'' València: Imp. Nàcher, 1959. Cants en llatí, valencià i castellà
* ''Cancionero diocesano'' València: Imp. Nàcher, 1959. Cants en llatí, valencià i castellà
* ''Història del País Valencià. De les Germanies a la Nova Planta'' Barcelona: Edicions 62, 1975. La Música litúrgica, profana i instrumental. {{ISBN|9788429711318}}
* ''Història del País Valencià. De les Germanies a la Nova Planta'' Barcelona: Edicions 62, 1975. La Música litúrgica, profana i instrumental. {{ISBN|9788429711318}}. Autors Diversos: [[Joan Reglà i Campistol|Reglà]], [[Joan Fuster i Ortells|Fuster]], [[Sebastià García Martínez|García Martínez]], [[Trinitat Simó i Terol|Simó]] i Climent.


== Premis i distincions ==
== Premis i distincions ==

Revisió del 14:47, 7 març 2024

Plantilla:Infotaula personaJosep Climent Barber
Biografia
Naixement28 agost 1927 Modifica el valor a Wikidata
Oliva (la Safor) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 febrer 2017 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Activitat
Ocupacióescriptor, musicòleg, compositor, organista, canonge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsEduard Soler Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

Josep Climent Barber (Oliva, 28 d'agost de 1927 - 15 de febrer de 2017)[1] fou un canonge organista, director del conservatori José Iturbi de València,[2] compositor[3] i musicòleg valencià.[4]

Biografia

De menut anà al Col·legi Germans Carmelites i Col·legi-Acadèmia "Sant Josep de la Muntanya" d'Oliva. Estudià teologia i filosofia en el Seminari Diocesà de València;[5] fou ordenat presbíter a València[6] el 29 de juny[1] 1951.[2] El 1957 se n'anà a París a ampliar els seus estudis fins al 1968.[2] En el camp musical, va ser deixeble de Joaquim Piedra, Eduard Soler i Josep Roca, i cursà estudis de música a València, Madrid i a l'Institut Catòlic de París. És titulat en orgue, piano i cant gregorià.

La major part del seu treball com a musicòleg està dedicat a la recuperació i estudi dels compositors valencians i s'ha destacat pels seus treballs en la catalogació de fons musicals,[5][1] i a l'estudi i transcripció d'obres de polifonia religiosa del s. XVII[7] i de música per a tecla.[5]

El 1968 fou nomenat president de la comissió diocesana de Música Sacra i des del 1979 fou membre del Consell Presbiteral.[2]

De 1951 fins a 1982 ocupà el càrrec d'organista 1r de la SECBM.[1] Des del 1981 ostentà el càrrec de Canonge Prefecte de Música Sacra de la Catedral de València.[2] Dirigia l'arxiu i la biblioteca de la catedral.[cal citació]

El 1973, juntament amb Matilde Salvador i Jaume Palou i Sabater, atengué la convocatòria de les Comissions Diocesanes de Litúrgia i Música sagrada de l'Arxidiòcesi de València perquè posessin música a les noves traduccions litúrgiques dels tradicionals cants marians Salve Regina, Sub tuum praesidium i Regina Caeli.[8]

Participà en el 1979[cal citació] en la fundació de l'Escola Municipal de Música de València, actualment Conservatori Municipal de Música "José Iturbi" de València, on ha estat professor[1] i director[2] i on li han dedicat la biblioteca.[cal citació]

Fou vocal del Patronat del Misteri d'Elx entre 1987 i 2015. El 2002 fou nomenat president de la Comissió Tècnica per a la construcció de l'òrgan de Santa Maria per la Conselleria de Cultura. Ell estrenà l'orgue, llavors acabat de reconstruir, amb un concert anomenat Prueba acústica en condiciones reales: Colores y Sonidos del nuevo órgano a la basílica.[5]

El 1994 compongué el Tedeum que s'interpreta en la celebració del 9 d'Octubre.[2]

El 2010 fou nomenat Portaestendard del Misteri d'Elx, càrrec que no va poder exercir per problemes de salut.[5]

Com a concertista d'orgue ha actuat per tota Espanya; ha destacat també la seua dedicació a l'Escolania de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, que va dirigir durant un període i on donà classes de solfeig i piano.[1] També ha estat director de la Coral Infantil "Joan Baptista Comes"[1] i des de 2001, quan va néixer per iniciativa seua, de la Coral Catedralícia de València[2] en les grans solemnitats de la Catedral de València.[1]

Ha dirigit la Secció de Musicologia de la Institut Alfons el Magnànim i ha col·laborat amb la Diputació Provincial durant 12 anys dirigint el “Retrobem la nostra música” i la part musical de “La Llum de les Imatges” des de la primera exposició en Segorb.[1]

Fou academic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i des del 31 de maig de 1983 fou acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Ha compost la música del Desenclavament,[9] un auto sacramental de l'època medieval, que s'escenifica a l'església de Santa Maria la Major d'Oliva el Divendres Sant de cada any a les 18h30. La lletra de l'obra és del poeta Salvador Soler, també d'Oliva. Actualment,[Quan?] la part vocal l'interpreten els membres de la Coral Santa Cecília d'Oliva, el director de la qual és Josep Malonda i Sanchis, i altres persones del poble. Pel que fa a la part musical, és interpretada pels músics de l'Associació Artístic Musical d'Oliva que actualment dirigeix el mestre Lamberto Olmos Saturnino.[cal citació]

Oliva també li ha dedicat el seu conservatori professional de música.[10]

Creà junt amb Álvaro Marzal Garcia gran part dels cants que el poble d'Oliva li dedica a la Mare de Déu del Rebollet.[3]

Publicacions

Ha publicat investigacions[11] i catàlegs d'obres.[12]

  • La Catedral de Valencia: devenir musical en el siglo XX Valencia: Real Acadèmia de Cultura Valenciana-Sección de Musicología, 2005. ISBN 84-96068-67-6
  • Orguens i organistes catedralicis de la València del Sigle XIX València: Lo Rat Penat, 2002. ISBN 84-89069-77-8
  • La Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados València: Diputació provincial, 1999. ISBN 84-7795-214-0
  • Villancico barroco valencia València: Generalitat Valenciana, 1997. ISBN 84-482-1504-4
  • El Cançoner de Gandia. Estudi, versió i transcripció València: Generalitat Valenciana - Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1996. ISBN 84-482-1172-3
  • El Cançoner musical d'Ontinyent; transcripció i estudi Ontinyent: Ajuntament d'Ontinyent i Consell Valencià de Cultura, 1996. ISBN 84-482-1252-5
  • La coral infantil "Juan Bautista Comes" València: Ajuntament de València, 1996
  • Fons musicals de la Regió Valenciana I: Catedral metropolitana de València València: Institució Alfons el Magnànim, 1979
  • Cancionero diocesano València: Imp. Nàcher, 1959. Cants en llatí, valencià i castellà
  • Història del País Valencià. De les Germanies a la Nova Planta Barcelona: Edicions 62, 1975. La Música litúrgica, profana i instrumental. ISBN 9788429711318. Autors Diversos: Reglà, Fuster, García Martínez, Simó i Climent.

Premis i distincions

  • Premi Honorífic de Musicologia 2011[13]
  • Fou nomenat Prohom per Lo Rat Penat, a més d'haver guanyat diversos Premis Extraordinaris als Jocs Florals d'aquesta institució.[1]
  • El 2010 fou nomenat Fill Adoptiu per l'Ajuntament de València[14]
  • Fou nomenat Fill Predilecte d'Oliva.[7]
  • Premi Extraordinari de l'Excm. Ajuntament de València per un treball de Musicologia. Jocs Florals de 1960.
  • Finalista del Premi "València" de Literatura, per un treball de Musicologia. Any 1961.
  • Premi Extraordinari de l'Excm. Ajuntament de València, per l'estudi "Músicos valencianos del siglo XVIII". Jocs Florals de 1963.
  • Premi "València" de Literatura (Biografia) per l'estudi musicològic "Juan Bautista Comes y su tiempo". Any 1964. Este treball fou realitzat junt a Joaquín Piedra Miralles.
  • Premi de l'Excm. Ajuntament de Villena, per l'estudi "El Villense del siglo XVI Ambrosio Cotes". Jocs Florals de 1967.
  • Premi de la Delegació Nacional de la SF pel treball folklòric "Colección de Villancicos Inéditos". Anys 1971 i 1974.
  • Premi "Mater Desertorum" de Composició de Música Religiosa. Any 1973.
  • Premi de la Delegació Nacional i Provincial de la SF com a Director del Cor "Santa Maria del Puig".
  • Premi Accèssit de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de València, pel llibre "Historia de la Música Contemporánea Valenciana". Any 1978.[12]

Obres musicals

  • Prech a la Verge. Enregistrat al 1965
  • Regina Cæli (Reina del cel, alegreu-vos) (1973) [8]
  • Remembrança
  • Tedéum (1994)
  • Missa breu de Falles (2009) [2] [15]
  • Missa en honor de San Vicente Mártir (2013)
  • Ofertori: Oh Senyor, beneit sigues per este Pa
  • Missa Nostra Pregària

Media

  • Kyrie et Gloria de la obra: Missa Nostra Pregària. Al registre audiovisual d'accés lliure de la Seu Valentina.[16]

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «José Climent Barber». RACV, 2010. Arxivat de l'original el 2010-10-04. [Consulta: 31 març 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Fallece el sacerdote y músicólogo José Climent, autor del Tedéum». Europa Press, 15-02-2017 [Consulta: 31 març 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 Morera Beertomeu, Vicent; Cardona Ballester, Alejandro «Història del culte a la Mare de Déu del Rebollet». Cabdells: revista d'investigació de l'Associació Cultural Centelles i Riusech, 12, 2014, pàg. 68.
  4. ↑ Alberola Verdú, Josep Antoni «El Sistema modal/tonal de la música vocal hispànica en temps de Cabanilles». Revista Catalana de Musicologia, 6, 2013, pàg. 66.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Climent Barber, José». Biografía. Universitat Miguel Hernández, 2017. Arxivat de l'original el 2017-04-01. [Consulta: 31 març 2017].
  6. ↑ «Mor Josep Climent, sacerdot i compositor del ‘Tedèum’ del 9 d'Octubre». La Veu, 15-02-2017 [Consulta: 31 març 2017].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Fallece José Climent Barber, hijo adoptivo de Valencia, organista y musicólogo». Valencia Extra, 17-02-2017 [Consulta: 31 març 2017].
  8. ↑ 8,0 8,1 Arxidiòcesi de València, Escolania de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats. «Regina Cæli: Reina del cel, alegreu-vos». Cants Marians del Poble, 1973.
  9. ↑ Escrihuela, Rocío «Fallece el sacerdote José Climent Barber, fundador del Conservatorio Municipal José Iturbi». Las Provincias, 15-02-2017 [Consulta: 31 març 2017].
  10. ↑ «Muere el sacerdote y músicólogo valenciano José Climent, autor del Tedéum». El Mundo, 15-02-2017 [Consulta: 31 març 2017].
  11. ↑ «José Climent Barber». Dialnet. [Consulta: 31 març 2017].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Climent i Barber, Josep». Els Acadèmics. Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. [Consulta: 31 març 2017].
  13. ↑ «José Climent Barber». Associació Valenciana de Musicologia, 2011. [Consulta: 10 juny 2019].
  14. ↑ «José Climent Barber». RACV, 2013. Arxivat de l'original el 2013-07-18. [Consulta: 31 març 2017].
  15. ↑ Seu Valentina, Capítol Metropolità. «Missa de Falles: Kyrie i Glòria», 2009.
  16. ↑ Seu Valentina, Capítol Metropolità. «Festivitat de Sant Josep». [Durada:00:05:30]. Missa Nostra Pregària: Senyor, tin pietat i Glòria a Déu en l'alt del cel, 19-03-2021.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Climent_Barber&oldid=33216136»