Cepos: diferència entre les revisions
Aparença
Contingut suprimit Contingut afegit
m Joan Gené ha mogut Cepi Milesiorum a Cepos: Segons el Diccionari Grec-Català |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{indret}} |
{{indret}} |
||
''' |
'''Cepos''' ({{lang-grc|Κῆποι}}) fou una ciutat del [[Bòsfor Cimmeri]] fundada pels [[milesis]] com a [[colònia grega|colònia]] cap al {{segle|VII|-}}. Era situada a la costa nord de l'[[Euxí]], a la [[Sarmàtia asiàtica]].<ref>Samuel Friedrich Wilhelm Hoffmann, «Sarmatia Asiatica», ''[http://books.google.cat/books?id=3vArAAAAYAAJ&dq=%22Cepi+Milesiorum%22&hl=ca&source=gbs_navlinks_s Die Alterthumswissenschaft: Ein Lehr- und Handbuch für Schüler hölerer Gymnasialclasen und für Studirende {{de}}]'', Leipzig, J.C. Hinrichs, 1835, pàgina 300</ref> |
||
El poc que |
El poc que se'n sap prové principalment de la ''[[Naturalis Historia|Història Natural]]'' de [[Plini el Vell]].<ref>[[Plini el Vell]], ''[[Naturalis Historia|Història Natural]]'', VI 6.</ref> La seva localització exacta és desconeguda, però els historiadors la solen identificar amb la ciutat de [[Sennoi (Krasnodar)|Sennoi]], on s'han trobat sepulcres milesis. Prop del lloc fou erigit un monument per a la reina [[Comosària]] del Bòsfor, esposa del rei [[Parisades I|Parisades]], dedicat a les deïtats ''Anerges'' i ''Astara''. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Línia 10: | Línia 10: | ||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
[[Categoria:Ciutats gregues de Crimea]] |
|||
[[Categoria:Colònies milèsies de la Mar Negra]] |
[[Categoria:Colònies milèsies de la Mar Negra]] |
||
[[Categoria:Regne del Bòsfor]] |
[[Categoria:Regne del Bòsfor]] |
||
[[Categoria:Geografia del territori de Krasnodar]] |
Revisió del 16:27, 29 abr 2023
Tipus | assentament humà polis | |||
---|---|---|---|---|
| ||||
Cepos (grec antic: Κῆποι) fou una ciutat del Bòsfor Cimmeri fundada pels milesis com a colònia cap al segle vii aC. Era situada a la costa nord de l'Euxí, a la Sarmàtia asiàtica.[1]
El poc que se'n sap prové principalment de la Història Natural de Plini el Vell.[2] La seva localització exacta és desconeguda, però els historiadors la solen identificar amb la ciutat de Sennoi, on s'han trobat sepulcres milesis. Prop del lloc fou erigit un monument per a la reina Comosària del Bòsfor, esposa del rei Parisades, dedicat a les deïtats Anerges i Astara.
Referències
- ↑ Samuel Friedrich Wilhelm Hoffmann, «Sarmatia Asiatica», Die Alterthumswissenschaft: Ein Lehr- und Handbuch für Schüler hölerer Gymnasialclasen und für Studirende (alemany), Leipzig, J.C. Hinrichs, 1835, pàgina 300
- ↑ Plini el Vell, Història Natural, VI 6.