Vés al contingut

Gisulf II: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
 
Línia 21: Línia 21:
[[Categoria:Ducs longobards]]
[[Categoria:Ducs longobards]]
[[Categoria:Militars italians]]
[[Categoria:Militars italians]]
[[Categoria:Polítics italians]]

Revisió de 23:53, 20 abr 2022

Plantilla:Infotaula personaGisulf II

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI Modifica el valor a Wikidata
Mort611 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort en combat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Friül (dècada del 590–dècada del 610) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Gausiana Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRomilda de Friuli Modifica el valor a Wikidata
FillsAcca of Friuli, Geila von Friaul, Cacó, Tassó, Grimoald I de Benevent, Radoald of Benevento Modifica el valor a Wikidata
PareGisulf I de Friül Modifica el valor a Wikidata
GermansGrasulf II de Friül Modifica el valor a Wikidata

Gisulf II va ser duc de Friül des de vers el 591 a la seva mort. Fou el fill i successor de Gisulf I.

Gisulf i Gaidoald de Trento estaven en desacord amb el rei Agilulf fins que es va signar la pau el 602 o 603. Gisulf també es va aliar amb els àvars i va fer la guerra a Ístria.

Gisulf va estar involucrat en els afers de l'església local. Els "bisbes cismàtics d'Ístria i Venècia", com Pau el Diaca els anomena, van demanar la protecció de Gisulf. El duc també va prendre part en la confirmació de la successió de Candidià al Patriarcat d'Aquileia el 606.

L'esdeveniment més important del seu regnat, però es va produir probablement vers el 610/611:[1] els àvars van envair Itàlia i el territori de Gisulf va ser el primer pel que van passar; Gisulf va reunir un gran exèrcit i se'n va anar a trobar-los; però els àvars eren una força més nombrosa, i van aplanar als llombards. Gisulf va morir a la batalla i el seu ducat va ser envaït i assolat.

Va deixar quatre fills i quatre filles de la seva dona Romilda (o Ramhilda). Els seus dos fills grans, Tassó i Cacó el va succeir. Els fills menors de Gisulf, Radoald i Grimoald, van acabar fugint a la cort d'Arechis I, un parent de Gisulf i amb el temps es va convertir també en ducs de Benevent, i fins i tot Grimuald es va convertir en rei d'Itàlia. Gisulf va deixar dues filles, Appa i Geila (o Gaila). Pau el Diaca diu que una es va casar amb el rei dels alamans (incert) i una altra amb el príncep dels bavaresos, probablement Garibald II de Baviera, però no identifica quina es va casar amb quin.

Notes

[modifica]
  1. S'ha datat fins i tot el 602. No obstant això ha de cert posterior, ja que certament Gisulf va prendre part en la confirmació de Candidià el 606.

Bibliografia

[modifica]
  • Pau el Diaca, Historia Langobardorum.