Viktorin Strigel: diferència entre les revisions
Aparença
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{inacabat}} {{Infotaula persona | ocupacio = Filòlegs }} '''Viktorin Strigel / Victorino Strigelio''' (Kaufbeuren (Baviera), 16 o 26 desembre, 1524 - Heidelberg (Baden-Württemberg), 26 de juny, 1569) va ser un teòleg luterà. == Bibliografia == * Enciclopèdia Espasa Volum núm. 35, pàg. 418. (ISBN 84-239-4535-9) {{ORDENA:Strigel, Viktorin}} Categoria:Teòlegs alemanys Categoria:Morts a Heidelberg». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{inacabat}} |
{{inacabat}} |
||
{{Infotaula persona |
{{Infotaula persona |
||
| ocupacio = |
| ocupacio = Teòleg |
||
}} |
}} |
||
'''Viktorin Strigel / Victorino Strigelio''' (Kaufbeuren (Baviera), 16 o [[26 desembre]], 1524 - Heidelberg (Baden-Württemberg), [[26 de juny]], 1569) va ser un teòleg luterà. |
'''Viktorin Strigel / Victorino Strigelio''' (Kaufbeuren (Baviera), 16 o [[26 desembre]], 1524 - Heidelberg (Baden-Württemberg), [[26 de juny]], 1569) va ser un teòleg luterà. |
||
S'educà a la Universitat de Wittemberg sota la direcció del professor [[Philipp Melanchthon]] i ja el 1548 se'l veu com a professor de teología a Jena. Embolicat allà en la controvèrsia del sinergisme amb l'indòmit [[Tilemann Hesshusius]], i havent-se suspès per aquesta causa en les seves funcions docents, va passar a Leipzig el 1562, on l'any següent va obtenir una càtedra, i a Heidelberg el 1567, on va abraçar la doctrina protestant Eucaristia. |
|||
La seva obra més important és: ''Loci theologici'' (Neustadt n. d. Hardt, 1581/84). |
|||
En filosofia va defensar l'aristotelisme. |
|||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
Línia 11: | Línia 17: | ||
[[Categoria:Teòlegs alemanys]] |
[[Categoria:Teòlegs alemanys]] |
||
[[Categoria:Morts a Heidelberg]] |
[[Categoria:Morts a Heidelberg]] |
||
[[Categoria:Protestantisme]] |
Revisió del 14:46, 25 feb 2022
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 desembre 1524 (Gregorià) Kaufbeuren (Alemanya) |
Mort | 26 juny 1569 (44 anys) Heidelberg (Alemanya) |
Rector de la Universitat de Jena | |
octubre 1558 – abril 1559 | |
Rector de la Universitat de Jena | |
octubre 1556 – abril 1557 | |
Rector de la Universitat de Jena | |
octubre 1554 – abril 1555 | |
Rector de la Universitat de Jena | |
octubre 1553 – abril 1554 | |
Rector de la Universitat de Jena | |
octubre 1552 – abril 1553 | |
Rector de la Universitat de Jena | |
octubre 1551 – abril 1552 | |
Rector de la Universitat de Jena | |
octubre 1550 – abril 1551 | |
Rector de la Universitat de Jena | |
octubre 1549 – abril 1550 | |
Dades personals | |
Religió | Luteranisme |
Formació | Universitat de Friburg de Brisgòvia Universitat de Halle |
Activitat | |
Lloc de treball | Heidelberg Leipzig |
Ocupació | Teòleg |
Ocupador | Universitat de Leipzig Universitat de Wittenberg Universitat de Jena Universitat de Heidelberg Universitat d'Erfurt |
Descrit per la font | Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Allgemeine Deutsche Biographie |
Viktorin Strigel / Victorino Strigelio (Kaufbeuren (Baviera), 16 o 26 desembre, 1524 - Heidelberg (Baden-Württemberg), 26 de juny, 1569) va ser un teòleg luterà.
S'educà a la Universitat de Wittemberg sota la direcció del professor Philipp Melanchthon i ja el 1548 se'l veu com a professor de teología a Jena. Embolicat allà en la controvèrsia del sinergisme amb l'indòmit Tilemann Hesshusius, i havent-se suspès per aquesta causa en les seves funcions docents, va passar a Leipzig el 1562, on l'any següent va obtenir una càtedra, i a Heidelberg el 1567, on va abraçar la doctrina protestant Eucaristia.
La seva obra més important és: Loci theologici (Neustadt n. d. Hardt, 1581/84).
En filosofia va defensar l'aristotelisme.
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 35, pàg. 418. (ISBN 84-239-4535-9)