Galbulae: diferència entre les revisions
m Plantilles |
m Tipografia |
||
Línia 22: | Línia 22: | ||
Considerats tradicionalment a la família dels Piciformes, a finals del {{segle|XX}} van ser separats d'aquests en el seu propi ordre, i apropats a l'ordre dels [[Coraciformes]] per Sibley et al.<ref>Charles G. Sibley, Jon E. Ahlquist i Burt L. Monroe (1988) A Classification of the living birds of the World based on DNA-DNA hybridization studies. The Auk. Vol 105. N 3</ref> També estudis morfològics anaven en el mateix sentit.<ref>Storrs L. Olson (1983) Evidence for a polyphyletic origin of the piciformes. The Auk. 126-133</ref> A principis del segle XXI però, estudis moleculars van demostrar que aquest grup era germà del clade format per barbuts, picots i tucans: [[Pici]] i havia de ser considerat un subordre.:<ref>Ulf S. Johansson i Per G. P. Ericson (2003)Molecular support for a sister group relationship between Pici and Galbulae (Piciformes sensu Wetmore 1960. Journal of Avian Biology. 34. 185-197</ref> |
Considerats tradicionalment a la família dels Piciformes, a finals del {{segle|XX}} van ser separats d'aquests en el seu propi ordre, i apropats a l'ordre dels [[Coraciformes]] per Sibley et al.<ref>Charles G. Sibley, Jon E. Ahlquist i Burt L. Monroe (1988) A Classification of the living birds of the World based on DNA-DNA hybridization studies. The Auk. Vol 105. N 3</ref> També estudis morfològics anaven en el mateix sentit.<ref>Storrs L. Olson (1983) Evidence for a polyphyletic origin of the piciformes. The Auk. 126-133</ref> A principis del segle XXI però, estudis moleculars van demostrar que aquest grup era germà del clade format per barbuts, picots i tucans: [[Pici]] i havia de ser considerat un subordre.:<ref>Ulf S. Johansson i Per G. P. Ericson (2003)Molecular support for a sister group relationship between Pici and Galbulae (Piciformes sensu Wetmore 1960. Journal of Avian Biology. 34. 185-197</ref> |
||
* Subordre '''Galbulae''', amb dos famílies. |
* Subordre '''Galbulae''', amb dos famílies. |
||
** Família dels [[galbúlid]]s (Galbulidae), amb 5 gèneres i 29 |
** Família dels [[galbúlid]]s (Galbulidae), amb 5 gèneres i 29 espècies de '''[[jacamar]]s'''. |
||
** Família dels [[bucònid]]s (Bucconidae), amb 12 gèneres i 38 |
** Família dels [[bucònid]]s (Bucconidae), amb 12 gèneres i 38 espècies de '''[[barbacoll]]s'''. |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 21:54, 18 abr 2021
Galbuli | |
---|---|
Galbula ruficauda | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Piciformes |
Subordre | Galbuli Vigors, 1825 |
Famílies | |
Galbulae és un dels dos subordres que compon l'ordre dels Piciformes i està format pels jacamars i els barbacolls. Alguns autors però, han considerat que aquest grup és en realitat un ordre per si mateix: els Galbuliformes.
Morfologia
Les dues famílies d'aquest grup tenen un aspecte prou diferent, però coincideixen en una grandària similar (uns 15 a 25 cm de llargària) i llurs peus zigodàctils, similars als de la resta de Piciformes, si bé més febles.
Hàbitat i distribució
Són ocells arboris, habitants d'àrees forestals de la zona neotropical.
Costums
Ponen de 2 a 4 ous blancs en nius excavats en terra o bé als monticles de les termites. Ambdós pares cooperen en la cria. Mengen insectes.
Taxonomia
Considerats tradicionalment a la família dels Piciformes, a finals del segle xx van ser separats d'aquests en el seu propi ordre, i apropats a l'ordre dels Coraciformes per Sibley et al.[1] També estudis morfològics anaven en el mateix sentit.[2] A principis del segle XXI però, estudis moleculars van demostrar que aquest grup era germà del clade format per barbuts, picots i tucans: Pici i havia de ser considerat un subordre.:[3]
- Subordre Galbulae, amb dos famílies.
- Família dels galbúlids (Galbulidae), amb 5 gèneres i 29 espècies de jacamars.
- Família dels bucònids (Bucconidae), amb 12 gèneres i 38 espècies de barbacolls.
Referències
- ↑ Charles G. Sibley, Jon E. Ahlquist i Burt L. Monroe (1988) A Classification of the living birds of the World based on DNA-DNA hybridization studies. The Auk. Vol 105. N 3
- ↑ Storrs L. Olson (1983) Evidence for a polyphyletic origin of the piciformes. The Auk. 126-133
- ↑ Ulf S. Johansson i Per G. P. Ericson (2003)Molecular support for a sister group relationship between Pici and Galbulae (Piciformes sensu Wetmore 1960. Journal of Avian Biology. 34. 185-197