Berwijn: diferència entre les revisions
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
[[Fitxer:Berwijn viadukt Bern.jpg|Viaducte ferroviari sobre la vall del Berwijn a [[Berneau]]|miniatura|esquerra]]El [[1216]] el comte de [[País de Dalhem|Dalhem]] va donar les terres a la vall del Berwijn, a l'aiguabarreig amb el [[Bel (riu)|Bel]] als monjos de l'orde cistercenc de l'Abadia d'Ebersbach al bisbat de [[Magúncia]]. Hi van construir l'[[abadia de Val-Dieu]] i desenvolupar la regió.<ref>{{Ref-publicació|article=Eine Insel des Friedens im Tal der Berwinne |nom = Heinz |cognom = Godesar |publicació=GrenzEcho|llengua= alemany|url=http://www.grenzecho.net/magazin/eine-insel-des-friedens-im-tal-der-berwinne|data=2016-06-17}}</ref> |
[[Fitxer:Berwijn viadukt Bern.jpg|Viaducte ferroviari sobre la vall del Berwijn a [[Berneau]]|miniatura|esquerra]]El [[1216]] el comte de [[País de Dalhem|Dalhem]] va donar les terres a la vall del Berwijn, a l'aiguabarreig amb el [[Bel (riu)|Bel]] als monjos de l'orde cistercenc de l'Abadia d'Ebersbach al bisbat de [[Magúncia]]. Hi van construir l'[[abadia de Val-Dieu]] i desenvolupar la regió.<ref>{{Ref-publicació|article=Eine Insel des Friedens im Tal der Berwinne |nom = Heinz |cognom = Godesar |publicació=GrenzEcho|llengua= alemany|url=http://www.grenzecho.net/magazin/eine-insel-des-friedens-im-tal-der-berwinne|data=2016-06-17}}</ref> |
||
Fins al 1995, el riu era força pol·luït, per l'absència de clavegueram a molts municipis i per la indústria ([[sulfat]]s i [[Òxids de ferro|hidròxids de ferro]] de les mines que rentaven el carbó), [[detergent]]s utilitzats per rentar camions, deixalles orgàniques d'un escorxador i d'una fàbrica d'aliments, excés de [[Nitrat|nitrats]] utilitzats com adob als camps de conreu... A poc a poc el riu i els afluents van despol·luir-se. L'ocàs de l'extracció del carbó, dramàtic al nivell social, va ser molt benèfic per a la natura. |
Fins al 1995, el riu era força pol·luït, per l'absència de clavegueram a molts municipis i per la indústria ([[sulfat]]s i [[Òxids de ferro|hidròxids de ferro]] de les mines que rentaven el carbó), [[detergent]]s utilitzats per rentar camions, deixalles orgàniques d'un escorxador i d'una fàbrica d'aliments, excés de [[Nitrat|nitrats]] utilitzats com adob als camps de conreu... A poc a poc el riu i els afluents van despol·luir-se. L'ocàs de l'extracció del carbó, dramàtic al nivell social, va ser molt benèfic per a la natura. |
||
El 2002 un primer [[pas de peix]] va construir-se a la resclosa de [[Berneau]], dos més van seguir el 2004 a [[Mortroux]] i al seu afluent l'[[Ri d'Asse|Asse]]. A Val-Dieu es troba el darrere molí d'aigua actiu al qual es projecta una petita [[central hidroelèctrica]].{{sfn|Ovidio & Philipart|2007|p= 20}} La conca compta una fauna d'unes 31 [[espècies]] de peixos. Les primeres [[Truita comuna|truites de mar]] van observar-se el 1983, quatre anys després de tancar la mina de Blegny. La captura de dos [[salmó|salmons]] atlàntics el [[23 de gener]] de [[2003]] és un fet destacable a la història de la [[renaturalització]] progressiva en un quart de segle.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hallot|nom=Éric|títol=Restauration écologique des cours d'eau en Wallonie : Les cas de la Vesdre et de la Berwinne|url=https://www.ulg.ac.be/upload/docs/application/pdf/2016-03/ulgverviers-hallot-vesdreberwinne.pdf|format=pdf|llengua=francès|data=15/09/2016|editorial=Universitat de Lieja|lloc=Lieja|pàgines=72}}</ref> |
El 2002 un primer [[pas de peix]] va construir-se a la resclosa de [[Berneau]], dos més van seguir el 2004 a [[Mortroux]] i al seu afluent l'[[Ri d'Asse|Asse]]. A Val-Dieu es troba el darrere molí d'aigua actiu al qual es projecta una petita [[central hidroelèctrica]].{{sfn|Ovidio & Philipart|2007|p= 20}} La conca compta una fauna d'unes 31 [[espècies]] de peixos. Les primeres [[Truita comuna|truites de mar]] van observar-se el 1983, quatre anys després de tancar la mina de Blegny. La captura de dos [[salmó|salmons]] atlàntics el [[23 de gener]] de [[2003]] és un fet destacable a la història de la [[renaturalització]] progressiva en un quart de segle.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hallot|nom=Éric|títol=Restauration écologique des cours d'eau en Wallonie : Les cas de la Vesdre et de la Berwinne|url=https://www.ulg.ac.be/upload/docs/application/pdf/2016-03/ulgverviers-hallot-vesdreberwinne.pdf|format=pdf|llengua=francès|data=15/09/2016|editorial=Universitat de Lieja|lloc=Lieja|pàgines=72}}</ref> |
||
Revisió del 16:45, 21 maig 2020
| Tipus | riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 281 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Aubel (Bèlgica), Thimister-Clermont (Bèlgica), Herve (Bèlgica), Dalhem (Bèlgica), Visé (Bèlgica) i Voeren (Bèlgica) | |||
| Localització | Henri-Chapelle | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Voeren (Bèlgica) | |||
| Localització | Moelingen | |||
| Desembocadura | Mosa | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Mosa | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 52 m | |||
| Dimensió | 30,2 ( ) km | |||
| Travessa | Províncies de Lieja i Limburg (Bèlgica) | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 118 km² | |||
El Berwijn (francès: Berwinne) és un riu de Bèlgica que neix al llogaret Birven, un nucli avall del Mausoleu i cementiri americà a la frontera entre Henri-Chapelle i Aubel, a la província de Lieja a Bèlgica i que desemboca al Mosa a Moelingen.
El 1216 el comte de Dalhem va donar les terres a la vall del Berwijn, a l'aiguabarreig amb el Bel als monjos de l'orde cistercenc de l'Abadia d'Ebersbach al bisbat de Magúncia. Hi van construir l'abadia de Val-Dieu i desenvolupar la regió.[1]
Fins al 1995, el riu era força pol·luït, per l'absència de clavegueram a molts municipis i per la indústria (sulfats i hidròxids de ferro de les mines que rentaven el carbó), detergents utilitzats per rentar camions, deixalles orgàniques d'un escorxador i d'una fàbrica d'aliments, excés de nitrats utilitzats com adob als camps de conreu... A poc a poc el riu i els afluents van despol·luir-se. L'ocàs de l'extracció del carbó, dramàtic al nivell social, va ser molt benèfic per a la natura.
El 2002 un primer pas de peix va construir-se a la resclosa de Berneau, dos més van seguir el 2004 a Mortroux i al seu afluent l'Asse. A Val-Dieu es troba el darrere molí d'aigua actiu al qual es projecta una petita central hidroelèctrica.[2] La conca compta una fauna d'unes 31 espècies de peixos. Les primeres truites de mar van observar-se el 1983, quatre anys després de tancar la mina de Blegny. La captura de dos salmons atlàntics el 23 de gener de 2003 és un fet destacable a la història de la renaturalització progressiva en un quart de segle.[3]
El cabal mitjà a Dalhem és d'1,151 m³/s amb variacions estacionals entre 0,511 m³/s i 1,434 m³/s. A prop de la desembocadura al Mosa té un cabal mitjà de 3,19 m³/s.[4]
-
El Berwijn al centre de Dalhem -
El Berwijn a Val-Dieu -
El Berwijn prop de Visé -
La vall del Berwijn vista des de Julémont
Afluents
- el ri d'Asse a Mortroux[5]
- el Riu de la Trappe o Vlamerie (Froidthier)
- el Befve (Charneux)
- el Bel
- el Bolland
- el riu de Mortier
Referències
- ↑ Godesar, Heinz «Eine Insel des Friedens im Tal der Berwinne» (en alemany). GrenzEcho, 17-06-2016.
- ↑ Ovidio & Philipart, 2007, p. 20.
- ↑ Hallot, Éric. Restauration écologique des cours d'eau en Wallonie : Les cas de la Vesdre et de la Berwinne (pdf) (en francès). Lieja: Universitat de Lieja, 15/09/2016, p. 72.
- ↑ Ovidio, Michaël; Philipart, Jean-Claude. Suivi scientifique de l’efficacité des nouvelles échelles à poissons sur la Berwinne aux barrages de Berneau et Mortroux. Bilan global des études et perspectives (en francès). volum 2 de Définition de bases biologiques et éco-hydrauliques pour la libre circulation des poissons dans les cours d'eau non navigables de Wallonie. Lieja: Universitat de Lieja, 2007, p. 12. (en català: Seguit científic de l’eficàcia dels passos de peix nous sobre la Berwinne a les rescloses de Berneau i Mortroux. Definició de bases biològiques i eco-hidràuliques per la lliure circulació dels peixos en els cursos d'aigua no navegables de Valònia)
- ↑ Ovidio & Philipart, 2007, p. 10.
Enllaç extern
- «Comité local Berwinne-Julienne» (en francès). Contrat de rivière Meuse aval et affluents, s.d. [Consulta: 1r agost 2017].
| |||
|
Dieze - Niers - Swalm - Roer - Geleenbeek- Geul - Jeker - Voer - Berwijn - Julienne - Llègia - Ourthe - Hoyoux - Mehaigne - Samson -Sambre - Bocq - Burnot - Molignée - Lesse - Viroin - Semois - Bar - Kuer (Chiers) | |||
|
Vegeu també : • Mosa • França • Bèlgica • Països Baixos |