Rapejar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - a capella sense + a cappella sense |
m bot: - "lliurament" + "lliurement" |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Rapejar''' és una forma musical d'execució vocal que incorpora "ritme, manera de parlar rítmica i llengua de carrer".<ref>{{ref-llibre|títol=The Urban Ethnography Reader|cognom=Duneier, Kasinitz, Murphy|nom=|editorial=Oxford University Press|any=2014|isbn=0199743576|lloc=|pàgines=}}</ref>{{sfn|Edwards|2009|p=xii}} {{sfn|Edwards|2009|p=xii}}{{sfn|Edwards|2009|p=81}} <ref name=":0">{{ref-llibre|títol=Rap Music and Street Consciousness|cognom=Lynette Keyes|nom=Cheryl|editorial=University of Illinois Press|any=2004|isbn=|lloc=|pàgines=1}}</ref> Es realitza o es canta de diverses maneres, generalment amb un ritme de fons o acompanyament musical.<ref name=":0" /> |
'''Rapejar''' és una forma musical d'execució vocal que incorpora "ritme, manera de parlar rítmica i llengua de carrer".<ref>{{ref-llibre|títol=The Urban Ethnography Reader|cognom=Duneier, Kasinitz, Murphy|nom=|editorial=Oxford University Press|any=2014|isbn=0199743576|lloc=|pàgines=}}</ref>{{sfn|Edwards|2009|p=xii}} {{sfn|Edwards|2009|p=xii}}{{sfn|Edwards|2009|p=81}} <ref name=":0">{{ref-llibre|títol=Rap Music and Street Consciousness|cognom=Lynette Keyes|nom=Cheryl|editorial=University of Illinois Press|any=2004|isbn=|lloc=|pàgines=1}}</ref> Es realitza o es canta de diverses maneres, generalment amb un ritme de fons o acompanyament musical.<ref name=":0" /> |
||
Els elements que formen part del rap inclouen el "contingut" (allò que s'està dient), "flux" ([[ritme]], [[rima]]), i " |
Els elements que formen part del rap inclouen el "contingut" (allò que s'està dient), "flux" ([[ritme]], [[rima]]), i "lliurement" ([[cadència]], to).{{sfn|Edwards|2009|p=x}} El rap es diferencia de la [[spoken-word|paraula poètica parlada]] perquè el rap acostuma a sonar amb una pista instrumental.<ref>{{ref-llibre|títol=From Def Jam to Super Rich|cognom=Golus|nom=Carrie|editorial=Twenty First Century Books|any=2012|isbn=0761381570|lloc=|pàgines=22}}</ref> Sovint van associats, i és evident que el rap és un ingredient principal de la [[música rap]], però els orígens del fenomen van predir la cultura hip-hop. El primer precursor del rap modern és la tradició [[griot]] de l'Àfrica Occidental, en la qual "historiadors orals",<ref name=":1">{{ref-llibre|títol=Hip Hop Africa: New African Music in a Globalizing World|cognom=Charry|nom=Eric|editorial=Indiana University Press|any=2012|isbn=978-0-253-00575-5|lloc=|pàgines=79–80}}</ref> o "cantants d'elogis",<ref name=":1" /> difonien tradicions orals i genealogies, o utilitzaven les seves tècniques retòriques per les xafarderies o per "elogiar o criticar individus".<ref name=":1" /> Les tradicions de griot es connecten amb el rap al llarg d'un llinatge que procedeix de la reverència verbal negra que es remunta a les antigues pràctiques egípcies, a través de [[James Brown]] interactuant amb la multitud i la banda entre cançons, amb els trombosis verbals ràpids i els poemes palpitants de [[Muhammad Ali (boxador)]] recollits a ''Els últims poetes''.<ref name=":3">{{ref-publicació|cognom=N.|nom=Kopano, Baruti|data=2002-12-22|títol=Rap Music as an Extension of the Black Rhetorical Tradition: "Keepin' It Real"|url=https://www.questia.com/library/journal/1G1-101173271/rap-music-as-an-extension-of-the-black-rhetorical|publicació=The Western Journal of Black Studies|llengua=en|volum=26|exemplar=4|issn=0197-4327}}</ref> Per tant, les lletres i la música del rap formen part del "continuum retòric negre",<ref name=":3" /> i pretenen reutilitzar elements de les tradicions passades, tot estenent-los a través d'un "ús creatiu del llenguatge i els estils i les estratègies retòriques.<ref name=":3" /> La persona que va originar l'estil "lliurant rimes sobre música extensa",<ref name=":2">{{ref-llibre|títol=Rhythm and Blues, Rap, and Hip-Hop (American Popular Music)|cognom=Hoffmann|nom=Frank|editorial=Checkmark Books|any=2007|isbn=0816073414|lloc=|pàgines=63}}</ref> el que es coneixeria com a rap, va ser Anthony [[DJ Hollywood]] Holloway de [[Harlem]], Nova York.<ref name=":2" /> |
||
Normalment, el rap segueix un [[Temps (música)|ritme]], generalment proporcionat per un [[DJ]], [[turntablism]], [[beatboxing]], o a cappella sense acompanyament. Estilísticament, el rap està entre el discurs, la prosa, la poesia i el [[cant]]. La paraula, que precedeix la forma musical, originalment busca argumentar una posició<ref>{{ref-web| url = http://dictionary.reference.com/search?q=rap|títol= Dictionary.com|consulta= 2 febrer 2008}}</ref> i s'utilitza per descriure amb una parla ràpida o repetida.<ref>''Oxford English Dictionary''</ref> La paraula havia estat usada en [[anglès britànic]] des del segle XVI. El terme s'utilitzava en el dialecte afroamericà de l'anglès a la dècada de 1960 amb el significat de "conversar", i molt aviat després en el seu ús actual com a terme que denota l'estil musical.<ref>[[William Safire|Safire, William]] (1992), "On language; The rap on hip-hop", ''[[The New York Times Magazine]]''.</ref> Avui, el terme rap està tan relacionat amb la música hip-hop que molts escriptors utilitzen els termes de manera indistinta. |
Normalment, el rap segueix un [[Temps (música)|ritme]], generalment proporcionat per un [[DJ]], [[turntablism]], [[beatboxing]], o a cappella sense acompanyament. Estilísticament, el rap està entre el discurs, la prosa, la poesia i el [[cant]]. La paraula, que precedeix la forma musical, originalment busca argumentar una posició<ref>{{ref-web| url = http://dictionary.reference.com/search?q=rap|títol= Dictionary.com|consulta= 2 febrer 2008}}</ref> i s'utilitza per descriure amb una parla ràpida o repetida.<ref>''Oxford English Dictionary''</ref> La paraula havia estat usada en [[anglès britànic]] des del segle XVI. El terme s'utilitzava en el dialecte afroamericà de l'anglès a la dècada de 1960 amb el significat de "conversar", i molt aviat després en el seu ús actual com a terme que denota l'estil musical.<ref>[[William Safire|Safire, William]] (1992), "On language; The rap on hip-hop", ''[[The New York Times Magazine]]''.</ref> Avui, el terme rap està tan relacionat amb la música hip-hop que molts escriptors utilitzen els termes de manera indistinta. |
||
Revisió del 22:08, 18 set 2019
Rapejar és una forma musical d'execució vocal que incorpora "ritme, manera de parlar rítmica i llengua de carrer".[1][2] [2][3] [4] Es realitza o es canta de diverses maneres, generalment amb un ritme de fons o acompanyament musical.[4]
Els elements que formen part del rap inclouen el "contingut" (allò que s'està dient), "flux" (ritme, rima), i "lliurement" (cadència, to).[5] El rap es diferencia de la paraula poètica parlada perquè el rap acostuma a sonar amb una pista instrumental.[6] Sovint van associats, i és evident que el rap és un ingredient principal de la música rap, però els orígens del fenomen van predir la cultura hip-hop. El primer precursor del rap modern és la tradició griot de l'Àfrica Occidental, en la qual "historiadors orals",[7] o "cantants d'elogis",[7] difonien tradicions orals i genealogies, o utilitzaven les seves tècniques retòriques per les xafarderies o per "elogiar o criticar individus".[7] Les tradicions de griot es connecten amb el rap al llarg d'un llinatge que procedeix de la reverència verbal negra que es remunta a les antigues pràctiques egípcies, a través de James Brown interactuant amb la multitud i la banda entre cançons, amb els trombosis verbals ràpids i els poemes palpitants de Muhammad Ali (boxador) recollits a Els últims poetes.[8] Per tant, les lletres i la música del rap formen part del "continuum retòric negre",[8] i pretenen reutilitzar elements de les tradicions passades, tot estenent-los a través d'un "ús creatiu del llenguatge i els estils i les estratègies retòriques.[8] La persona que va originar l'estil "lliurant rimes sobre música extensa",[9] el que es coneixeria com a rap, va ser Anthony DJ Hollywood Holloway de Harlem, Nova York.[9]
Normalment, el rap segueix un ritme, generalment proporcionat per un DJ, turntablism, beatboxing, o a cappella sense acompanyament. Estilísticament, el rap està entre el discurs, la prosa, la poesia i el cant. La paraula, que precedeix la forma musical, originalment busca argumentar una posició[10] i s'utilitza per descriure amb una parla ràpida o repetida.[11] La paraula havia estat usada en anglès britànic des del segle XVI. El terme s'utilitzava en el dialecte afroamericà de l'anglès a la dècada de 1960 amb el significat de "conversar", i molt aviat després en el seu ús actual com a terme que denota l'estil musical.[12] Avui, el terme rap està tan relacionat amb la música hip-hop que molts escriptors utilitzen els termes de manera indistinta.
Referències
- ↑ Duneier, Kasinitz, Murphy. The Urban Ethnography Reader. Oxford University Press, 2014. ISBN 0199743576.
- ↑ 2,0 2,1 Edwards, 2009, p. xii.
- ↑ Edwards, 2009, p. 81.
- ↑ 4,0 4,1 Lynette Keyes, Cheryl. Rap Music and Street Consciousness. University of Illinois Press, 2004, p. 1.
- ↑ Edwards, 2009, p. x.
- ↑ Golus, Carrie. From Def Jam to Super Rich. Twenty First Century Books, 2012, p. 22. ISBN 0761381570.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Charry, Eric. Hip Hop Africa: New African Music in a Globalizing World. Indiana University Press, 2012, p. 79–80. ISBN 978-0-253-00575-5.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 N., Kopano, Baruti «Rap Music as an Extension of the Black Rhetorical Tradition: "Keepin' It Real"» (en anglès). The Western Journal of Black Studies, 26, 4, 22-12-2002. ISSN: 0197-4327.
- ↑ 9,0 9,1 Hoffmann, Frank. Rhythm and Blues, Rap, and Hip-Hop (American Popular Music). Checkmark Books, 2007, p. 63. ISBN 0816073414.
- ↑ «Dictionary.com». [Consulta: 2 febrer 2008].
- ↑ Oxford English Dictionary
- ↑ Safire, William (1992), "On language; The rap on hip-hop", The New York Times Magazine.
Bibliografia
- Edwards, Paul; Kool G Rap (foreword). How to Rap: The Art & Science of the Hip-Hop MC. Chicago Review Press, desembre 2009, p. 340. ISBN 1-55652-816-7.
- Kool Moe Dee; etal. There's A God On The Mic: The True 50 Greatest MCs. Thunder's Mouth Press, novembre 2003, p. 224. ISBN 1-56025-533-1.
- stic.man. The Art Of Emceeing. Boss Up Inc., 2005.
- Krims, Adam. Rap Music And The Poetics Of Identity. Cambridge University Press, 2001.