Vés al contingut

Aligot vesper europeu: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|left -> |miniatura|esquerra
m sintaxi
Línia 3: Línia 3:
| peu = Il·lustració d'un aligot vesper.
| peu = Il·lustració d'un aligot vesper.
| imatge2 = Pernis apivorus i080515 w ad 080519.jpg
| imatge2 = Pernis apivorus i080515 w ad 080519.jpg
| peu2 = Femella d'aligot vesper fotografiada a [[Berlín]] ([[Alemanya]]).
| peu2 = Aligot vesper femella fotografiada a [[Berlín]] ([[Alemanya]]).
| autoritat = ([[Carl von Linné|Linnaeus]], [[1758]])
| autoritat = ([[Carl von Linné|Linnaeus]], [[1758]])
| mapa_distribucio = Pernis apivorus distr.png
| mapa_distribucio = Pernis apivorus distr.png

Revisió del 16:44, 16 set 2019

Infotaula d'ésser viuAligot vesper europeu
Pernis apivorus Modifica el valor a Wikidata

Il·lustració d'un aligot vesper.
Aligot vesper femella fotografiada a Berlín (Alemanya).
Dades
Pes49 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura1,26 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou32 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22694989 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènerePernis
EspèciePernis apivorus Modifica el valor a Wikidata
((Linnaeus, 1758))
Nomenclatura
ProtònimFalco apivorus Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Àrea d'hivernada (blau) i de nidificació (taronja) de l'aligot vesper.

L'aligot vesper, pilot[1] (Pernis apivorus) o falcó vesper i falcó de Muntanya a les Illes Balears, és un ocell de l'ordre dels accipitriformes comú a la Catalunya humida.

Morfologia

  • Fa uns 55 cm i fa 135-150 cm d'envergadura alar.
  • És marró grisós per sobre i per sota és blanc amb taques fosques.
  • Té la cua llarga amb algunes barres i un bec petit adaptat a la seva peculiar alimentació.
  • Presenten dimorfisme sexual: la femella és lleugerament més gran i fosca que el mascle.
Ou

Generalment, aprofita nius d'altres rapinyaires o de còrvids, en arbres caducifolis grans, situats en zones humides. Fa la posta durant el maig-juny. Pon 2 ous que la parella cova durant 30-35 dies i, també, tots dos alimenten els petits fins que volen, als 48 dies.

Alimentació

Prefereix, més aviat, les vespes que no pas les abelles. Per això, posseeix unes escates protectores al voltant del bec i dels ulls, i, de fet, les picades d'aquests insectes no semblen afectar-lo gaire. A més dels himenòpters i les seues larves, també cerca altres insectes, erugues, cucs, granotes, rèptils, etc.

Distribució geogràfica

És un ocell estival a la major part d'Europa i Àsia Occidental. Hiverna a l'Àfrica tropical.

Costums

És molt abundant en migració (a mitjan abril fins a maig i a finals d'agost) i només fa niu en algun indret del nord del Principat de Catalunya.[2]

Observacions

Fa servir el camp magnètic terrestre i la memòria visual per ajudar-se en les seues migracions (serralades, rius, etc.). A més, evita les grans masses d'aigua en les seues rutes i, per tant, poden ésser vistos en gran quantitat travessant la Mediterrània en uns pocs indrets, com ara l'Estret de Gibraltar, el Bòsfor, Israel, etc.

Referències

  1. Diccionari Normatiu Valencià [Consulta: 8 agost 2014]. 
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 37. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs