Fotografia nocturna

La fotografia nocturna és un tipus de fotografia que es sol fer quan hi ha una insuficiència de llum, més concretament durant la nit. Per poder portar a terme una fotografia és imprescindible la llum; és per això que en aquest tipus de fotografia s'ha de tenir en compte les condicions de la mateixa, ja que aquestes podran guiar alhora d'escollir la tècnica emprada i els elements necessaris.

Uns dels moments claus són l'alba i el capvespre, així com amb la lluna, la qual també permet fotografia una sèrie de detalls de l'entorn.

Elements necessaris

Hi ha una sèrie d'accessoris útils alhora de produir fotografies nocturnes, dels quals es poden destacar:

• Una càmera que permeti configurar-la manualment per tal de poder trobar els millors paràmetres per capturar bé la imatge.
• Un objectiu que permeti obrir suficientment el diafragma, i així la càmera pugui obtenir la quantitat de llum més alta possible. Un adequat seria un objectiu lluminós i, si és possible, amb un gra angular, sobretot per les fotografies dels cels amb estrelles o grans decorats (paisatges).
• Un trípode per eliminar les vibracions de la càmera, ja que la poca llum que hi ha obliga a obrir al màxim el diafragma, i això provocarà que qualsevol moviment mogui la càmera i, per tant, la fotografia sortirà moguda. També s'ha de tenir en compte que els propis elements que s'estan fotografiant també poden tenir mobilitat i també sortiràn moguts a la fotografia. Un exemple clar és el de la ciutat: si es fa una fotografia de nit a un lloc on transiten persones, cotxes i, a més, n'hi ha edificis, els darrers no sortiran borrosos, mentre que les persones i els cotxes sortiran molt mogudes o, inclús, amb una presència "fantasmal".
• Un disparador remot per la mateixa idea que el trípode: si es dispara des de la càmera, aquesta pot moure's, mentre que amb un disparador remot no caldria mantenir contacte amb ella.
• Una llanterna, sigui de llum càlida o freda, la qual permetrà il·luminar parts totalment fosques que interessin per la fotografia. També permet jugar amb la textura.

Per aprofundir més en la fotografia, segons l'efecte que es busqui o simplement per experimentar, es poden emprar altres accessoris, com ara un flash extern, un reflector, una llum frontal i, d'entre altres, el lightpainting. El darrer disposa d'una sèrie d'eines com ara un fil lluminós, càtodes, la fibra òptica... que permeten experimentat més amb la fotografia nocturna.

Tipus de fotografies nocturnes

Depenent del que interessi fotografiar, o bé del que es vulgui expressar amb la fotografia, s'hauràn de seguir uns passos per arribar a l'objectiu:

El primer que s'ha de tenir en compte és, precisament, saber què es preten fotografiar, des del detall más especific a un paisatge amb molts elements. Tot seguit, seria recomenable visitar el lloc amb llum (durant el dia) per familiaritzar-se amb l'entorn i visualitzar les possibilitats de l'espai. És important tenir coneixements de la posició de la lluna, de l'hora que es posa el sol, etc., ja que així es podrà amortitzar molt més els elements de la naturalesa, per exemple utilitzar com a font de llum la lluna si es té coneixements sobre en quina posició es trobarà en X moment. Si la lluna es troba a l'horitzó, el cel estarà molt més il·luminat i, per tant, no hi haurà tanta visibilitat de les estrelles. Es per això que si el que interessa són les imatges del cel amb estrelles, la millor opció serien les nits sense lluna ni núvols.

Per poder enfocar durant la nit, s'ha d'utilitzar la distància hiperfocal, és a dir, una distància amb la qual s'obtindrà molta profunditat de camp. Això proporciona l'avantatge que, en el cas de tenir un element a primer terme de la càmera, això no influenciarà a que el cel estigui enfocat.

En quant a l'exposició, és una part complicada, doncs s'han de tenir en compte 3 factors:

• Diafragma
• Obturador
• Sensibilitat

Aquests elements són els encarregats que regulen la llum que arriba al sensor. El fet de canviar l'exposició d'un dels factors i introduir el mateix percentatge a un altre, farà que la llum que arribi a la càmera sigui la mateixa. Per arribar a l'exposició correcte, serà útil tenir en compte la reciprocitat: l'ideal és utilitzar una sensibilitat baixa (ISO 200, per exemple), però per arribar a això es pot començar fent algunes proves amb sensibilitats molt altes amb el diafragma completament obert i calcular l'exposició. Amb la reciprocitat, s'acabarà ajustant correctament el temps d'exposició segons la llum que hi hagi al cel.

Per escollir l'exposició correcta de la fotografia, però, s'hauran de tenir en compte també els elements externs a la càmera, com per exemple la llum, l'efecte que es vulgui crear a la imatge, etc.

• Retrats: és requereix d'un flash o font de llum per poder il·lminar al/la model. S'ha de tenir en compte la necessitat de no moure's mentre es fa la fotografia. El temps d'exposició serà més en relació al que necessiti la persona il·luminada i el seu entorn (depenent de si aquest es troba desenfocat o no, si és a una ciutat amb llums, a un bosc, etc.)
• Ciutat: Es juga molt amb la llum dels edificis, la del carrer, etc. Normalment, el diafragme ha d'estar força tancat per aquest tipus de fotografia, ja que en el cas que hi hagi molta llum, aquesta no ha de sortir cremada (a no ser que es busqui aquest efecte). La ISO, per altre banda, hauria de ser baixa si es preten obtenir el menys soroll possible a la imatge.
• Estrelles: si el que es vol és capturar el moviment de les estrelles, és necessari que es trobi un lloc adient a la situació, on hi hagi la menys llum possible. El temps d'exposició, en aquest cas, haurà de ser força llarg, amb el diafragme obert i la ISO baixa. La idea és anar jugant amb els diferents paràmetres fins arribar a la idea que es tenia. Si, per contra, el que es vol obtenir són les estrelles sense moviment (com les observen els humans), el diafragma ha d'estar el més obert possible i la ISO ha de ser força alta perquè es visualitzin el màxim d'estrelles possibles (entre 800 i 3200).
• Lluna: per fer fotografies a la lluna és necessari tenir el diafragma molt tancat perquè no es cremi la imatge i el temps d'exposició que no superi els 500/focal. En quant a la ISO, s'haurà d'anar jugant amb ella segons el que es busqui de la fotografia que s'està portant a terme.