Galió: diferència entre les revisions
| Línia 40: | Línia 40: | ||
*1306. Esment d’un “galion”, en francès, relacionat amb els almogàvers d’Atenes.<ref name="LluchMallol2001">{{cite book|author1=Antonio Rubió y Lluch|author2=Maria Teresa Ferrer i Mallol|title=Diplomatari de l'Orient català (1301-1409): col·leció de documents per a la història de l'expedició catalana a Orient i dels ducats d'Atenes i Neopàtria|url=https://books.google.com/books?id=25pZibNOs0MC&pg=PA54|year=2001|publisher=Institut d'Estudis Catalans|isbn=978-84-7283-612-9|pages=54–}}</ref><ref name="(sieur)1826">{{cite book|author=Charles Du Fresne Du Cange (sieur)|title=Histoire de l'empire de Constantinople zous les empereurs français jusqu'a la conquête des Turcs|url=https://books.google.com/books?id=MIE2AAAAMAAJ&pg=PA355|year=1826|publisher=Verdière|pages=355–}}</ref> |
*1306. Esment d’un “galion”, en francès, relacionat amb els almogàvers d’Atenes.<ref name="LluchMallol2001">{{cite book|author1=Antonio Rubió y Lluch|author2=Maria Teresa Ferrer i Mallol|title=Diplomatari de l'Orient català (1301-1409): col·leció de documents per a la història de l'expedició catalana a Orient i dels ducats d'Atenes i Neopàtria|url=https://books.google.com/books?id=25pZibNOs0MC&pg=PA54|year=2001|publisher=Institut d'Estudis Catalans|isbn=978-84-7283-612-9|pages=54–}}</ref><ref name="(sieur)1826">{{cite book|author=Charles Du Fresne Du Cange (sieur)|title=Histoire de l'empire de Constantinople zous les empereurs français jusqu'a la conquête des Turcs|url=https://books.google.com/books?id=MIE2AAAAMAAJ&pg=PA355|year=1826|publisher=Verdière|pages=355–}}</ref> |
||
*abans de 1408? "... per anar a Salou ahont se deya era arribat un galeo carregat de forment per ferlo venir a descarregar a la present Ciutat..." |
|||
=== Sobre galions evolucionats === |
=== Sobre galions evolucionats === |
||
Revisió del 20:36, 23 ago 2018
Un galió és un vaixell de vela utilitzat des de mitjan segle XVI. Consisteix en un vaixell gran, de borda alta que es movia per l'acció del vent. És una derivació de la carraca combinada amb la velocitat de la caravel·la. Els galions eren vaixells de grans prestacions, gran mida i capacitat de foc. Els galions podien ser de guerra com de càrrega i van ser usats en travesses transatlàntiques per protegir i transportar les riqueses d'Amèrica.
Cal comentar que excepcionalment hi ha hagut alguns galions amb rems. És el cas dels anomenats "Doce Apóstoles" pertanyents a la flota espanyola i construïts per encàrrec de Felip II.
Un galió generalment tenia 40 m de llarg, 40 canons, de tres a cinc pals, amb veles generalment quadrades, tot i que n'hi havia de vela llatina com les galiasses i una dotació de 800 tripulants. La relació entre mànega i eslora era entre 1:3 i 1:4. La seva forma, amb castells a proa i popa era perquè, en cas d'abordatge, els tiradors tinguessin millor posició.
Eren vaixells molt temuts pels pirates, per la seva velocitat i potència de foc.
Història
El terme galió serveix per a designar dues menes de vaixell completament diferents.
Galions antics
Els primers galions documentats eren vaixells relativament petits, semblants a les galeres i galiotes, que podien desplaçar-se amb rems i veles.
Galions pròpiament dits
Alguns autors indiquen l’inici dels galions amb els dotze galions agalerats que va construir a Cuba Pedro Menéndez de Avilés segons instruccions de Felipe II. Altres autors defensen la idea dels que anomenen proto-galions. Vaixells mercants (naus) que, un cop construïts, eren requisats i modificats per a poder resistir l’atac de corsaris i pirates. Les modificacions incloïen augmentar l’artilleria i reforçar el buc del vaixell.
Cap a 1550 els galions de disseny consolidat eren naus relativament grans, que es desplaçaven exclusivament a vela i que disposaven d’un nombre de canons important.
Documents
La lectura directa d'algunes referències hauria de permetre la comprensió del tema i ajudar a definir l'abast de les dues menes de galions exposades.
Sobre galions antics
- 1273. Galió de 55 rems.[1]
- 1284. "... un galeone catalano dell'armata di Sicilia prese Margam-ibn-Sabir, capo della tribù araba di Gewara, mentr'egli cavalcava alla volta di Tunis e recollo a Messina...".[2]
- 1284. "...due galeoni di 72 remi..."[3]
- 1286. "... collecta galee 6 et tres galioni...".[4]
- 1287.[5]
- 1288. “...vbi armaverit cum Galione, seu ligno, & rebus Omnibus quas coepit”.[6][7]
- L'expressió "galione seu ligno" fa equivalent galió a lleny.
- 1299.[8]
- abans de 1408? "... per anar a Salou ahont se deya era arribat un galeo carregat de forment per ferlo venir a descarregar a la present Ciutat..."
Sobre galions evolucionats
Referències
- ↑ John France. Mercenaries and Paid Men: The Mercenary Identity in the Middle Ages. BRILL, 28 February 2008, p. 135–. ISBN 978-90-474-3261-6.
- ↑ Michele Amari. Storia dei Musulmani di Sicilia. R. Prampolini, 1938.
- ↑ La guerra del Vespro Siciliano. Bandry., 1843, p. 274–.
- ↑ Georg Heinrich Pertz. Cafari et continuatorum annales Januenses. Hahn, 1862, p. 316–.
- ↑ Juan Dameto. Historia general del Reino de Mallorca. Imprenta Nacional a cargo de D. Juan Guasp y Pascual, 1841, p. 771–.
- ↑ Antonio de Capmany y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona: Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad. En la Imprenta de D. Antonio de Sancha., 1779, p. 56–.
- ↑ Cataluña. Constitutions y altres drets de Cathalunya .... Collegi d'Advocats de Barcelona, 1704, p. 1–.
- ↑ Ángeles Masiá de Ros. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso. Editorial CSIC - CSIC Press, 1994, p. 9–. ISBN 978-84-00-07446-3.
- ↑ Antonio Rubió y Lluch. Diplomatari de l'Orient català (1301-1409): col·leció de documents per a la història de l'expedició catalana a Orient i dels ducats d'Atenes i Neopàtria. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 54–. ISBN 978-84-7283-612-9.
- ↑ Charles Du Fresne Du Cange (sieur). Histoire de l'empire de Constantinople zous les empereurs français jusqu'a la conquête des Turcs. Verdière, 1826, p. 355–.
Vegeu també
