Ibn Khafaja: diferència entre les revisions
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
m referències|2 --> referències |
||
| Línia 49: | Línia 49: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències |
{{referències}} |
||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
Revisió del 08:59, 20 nov 2017
| Nom original | (ar) إبراهيم بن أبي الفتح بن عبدالله بن خفاجة الهواري الأندلسي  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abi-l-Fat·h ibn Abd-Al·lah ibn Khafaja al-Hawwarí al-Jazirí al-Andalussí 1058/1060 Alzira |
| Mort | 25 de juny de 1139 Alzira |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Gènere | poesia |
| Influències | Abd-al-Muhsin as-Surí, Abu-l-Hàssan Mihyar ad-Daylamí |
| Influències en | |
| Llengua | àrab |
Ibn Khafaja —en àrab ابن خفاجة,Ibn Ḫafāja—, sobrenom o pseudònim (xuhra) d'Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abi-l-Fat·h ibn Khafaja al-Andalussí —en àrab أبي اسحاق ابراهيم بن أبي الفتح بن خفاجة الأندلسي Abū Ishāq Ibrāhīm ibn Abī l-Fatḥ ibn Ḫafāja al-Andalusī— (Alzira, 1058/1060 – 25 de juny de 1139), fou un gran poeta andalusí.
Biografia
Nascut a Alzira, de família benestant, amb avantpassats àrabs i berbers, sols es coneix l'existència d'una germana que fou mare d'Ibn az-Zaqqaq, deixeble i continuador del seu llegat.
En el seu aprenentatge tingué com a mestres als alzirenys Abu-Imran ibn Abi-Talid, jurista, literat i poeta, Abu-Ishaq ibn Sawad, gramàtic i lexicògraf i, Abu-Bakr ibn Àswad, jurista. En Múrcia, lloc que visitava amb assiduïtat, fou deixeble d'Abu-Alí as-Sadafí en ciències religioses.[1] I ell mateix es reconeix deutor dels poetes àrabs orientals Abd-al-Muhsin as-Surí i Abu-l-Hàssan Mihyar ad-Daylamí.[2]
La seva independència econòmica, gràcies a les terres que posseïa a Alzira, li permeté no exercir cap càrrec ni demanar el mecenatge de cap governant i així pogué gaudir de la poesia amb total llibertat.[3] De tota manera, mantingué relacions, majoritàriament epistolars, amb distints membres de la dinastia almoràvit, com Abu-Bakr ibn Ibrahim ibn Tifilwit, governador de Múrcia, la seva filla Màryam, Abu-t-Tàhir Tamim ibn Yússuf ibn Taixfín, governador de Granada, Sevilla i Múrcia, i Abu-Ishaq Ibrahim ibn Yússuf ibn Taixfín, governador de Ceuta, València, Múrcia i Sevilla, el primer cosí i els dos darrers fills de l'emir almoràvit Alí ibn Yússuf, als quals els dedicà diverses poesies.[4] També mantingué correspondència i li dedicà poemes a diversos personatges de la política i la cultura de l'Àndalus.
Tot i residir habitualment a Alzira, i a més de les visites a Múrcia, València i Xàtiva, visità les corts d'al-Mútassim ibn Sumàdih d'Almeria i de l'emir zírida Tamim ibn al-Muïzz en Mahdia.
Obra
- Diwan d'Ibn Khafaja —en àrab ديوان ابن خفاجة, Dīwān Ibn Ḫafāja—. Selecció crítica de les seves poesies realitzada pel mateix poeta, amb un prefaci i moltes poesies acompanyades per una presentació o comentaris. El diwan està compost per 243 poemes amb 2.913 versos, 16 epístoles i 4 glosses gramaticals i literàries.[5][6]
Els poemes del diwan tenen una temàtica diversa:[7]
- amorosa. On canta el seu gust per la vida i els seus plaers sensuals.
- bàquica. On el vi surt com a element d'alegria i d'oblit de les preocupacions.[8]
- paisatgística o de la natura. Per les seves poesies paisatgístiques el conegueren amb el sobrenom de al-Jannan (el jardiner). Ha estat considerat un dels millors poetes de la natura de la literatura àrab, i la natura apareix en els altres gèneres que ha tractat, des de l'amor o el vi fins l'elegíac, el panegíric o l'ascètic. La nit ocupa en la seva poesia en lloc destacat.[9]
- panegírica. Dedicats a amics o protectors.
- elegíaca. Retrata el dolor per la pèrdua o destrucció de les ciutats a mans dels cristians.
- ascètica. Escrits en els darrers anys de la seva vida, apareixen reflexions sobre la malaltia, la vellesa i la mort, amb un to impregnat de fatalisme.
L'element que destaca en Ibn Khafaja és la seva forma de barrejar la natura amb l'amor i la vida, però també amb la nostàlgia dels temps passats, dels paradisos perduts i inclús de la mort,[10] fins a arribar a una visió antropològica de la natura.[11] Ibn Khafaja exerceix una forta influència en la poesia posterior, amb un estil que s'ha anomenat khafají.[12] La seva cassida es caracteritza per la concentració d'imatges poètiques superposades i consecutives, amb una renovació del classicisme. La principal característica de la seva poesia sobre la natura és la personificació, on la natura i els seus elements sovint són presentats com a dones o de vegades comparats amb atributs femenins.[13]
Alguns dels seus poemes han estat musicats en època contemporània prenent com a base les versions de l'escriptor de Gandia Josep Piera.
Al Tall, l'any 1985, publicà juntament amb el grup Muluk el Hwa el disc Xarq Al-Andalus, el qual conté cinc temes amb lletres d'Ibn Khafaja: "La jove negra - absència", "El viatge de les mans", "La tirania", "El jardí" i "La riuada".
Carles Dénia publicà el seu àlbum El paradís de les paraules l'any 2011 que inclou sis temes amb versions de Josep Piera sobre poemes de l'autor d'Alzira: "Tot i que em creia fort i ferm com una roca", "Era un jonc emocionat", "Quina plaent vesprada al llit", "Valencians, quin goig el vostre", "Flor estranya" i "Benvinguda siga l'estança".
Referències
- ↑ Gallega Ortega 2004: p. 548.
- ↑ Schippers 1991: p. 143.
- ↑ Schippers 2003a: p. 175.
- ↑ Gallega Ortega 2004: pp. 549-550.
- ↑ Ibn Khafaja 1869.
- ↑ A l'edició de l'obra publicada a Alexandria el 1960 per al-Sayyid Mustafā Ghāzi, aquest inclou un apèndix amb 66 poemes amb 356 versos i 23 epístoles noves que es trobaven en diverses fonts (Gallega Ortega 2004: p. 557).
- ↑ Schippers 2003b: p. 261.
- ↑ Schippers 1987.
- ↑ Lachica Garrido 1992-93: p. 24.
- ↑ Gallega Ortega 2004: p. 562.
- ↑ Rubiera Mata 2001: p. 103.
- ↑ Rubiera Mata 2001: p. 100.
- ↑ Schippers 2003b: p. 262.
Bibliografia
- Gallega Ortega, Teófilo. «Ibn Jafāŷa». A: Jorge Lirola Delgado. Biblioteca de al-Andalus. Vol. 3. De Ibn al-Dabbāg a Ibn Kurz. Almeria: Fundación Ibn Tufayl de Estudios Árabes, 2004, pp. 547-564. ISBN 84-934026-1-3.
- Ibn Khafaja, Ibrahim ibn Abi l-Fath. Dīwān Ibn Khafājah (en àrab). Miṣr: al-Maṭbaʿah al-Khāṣṣah bi-Jamʿīyat al-Maʿārif, 1286 aH (1869).
- Ibn Khafaja, Ibrahim ibn Abi l-Fath. Jardí ebri. Tria del divan. Barcelona: Edicions 62, 2007. ISBN 978-84-297-6065-1.
- Lachica Garrido, Margarita «Poetas árabes del País Valenciano» (en castellà). Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, núm. 9, 1992-1993, pp. 17-37. ISSN: 0212-2480.
- Rubiera Mata, María Jesús. (en castellà). Edició digital. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2001.
- Schippers, Arie «Short poems in Andalusian literature: reflections on Ibn Hafaga's poems about figs» (en anglès). Quaderni di Studi Arabi, núm. 5-6, 1987, pp. 708-717. ISSN: 1121-2306 [Consulta: 9 febrer 2015].
- Schippers, Arie «The theme of old age in the poetry of Ibn Hafāğa» (en anglès). Quaderni di Studi Arabi, núm. 9, 1991, pp. 143-160. ISSN: 1121-2306 [Consulta: 9 febrer 2015].
- Schippers, Arie (a). «Manierismo e individualidad: la poesía de Ibn Jafaŷa (1058-1139), Moisés Ibn 'Ezra (1055-1138) y Yehudá ha-Leví». A: J. Targarona Borrás i A. Sáenz-Badillos (eds.). Poesía hebrea en al-Andalus (en castellà). Granada: Universidad, 2003, pp. 173-185. ISBN 978-84-338-2970-2.
- Schippers, Arie (b) «Hamdane Hadjadji et André Miquel. Ibn Khafadja l'Andalou: L'amant de la nature» (en francès). Arabica, vol. 50, núm. 2, 2003, pp. 260-266. ISSN: 0570-5398 [Consulta: 9 febrer 2015].