Mesó ípsilon

Mesó ípsilon

Un gràfic de la massa invariant de parells de muons, extret de l'article anunciant el descobriment de la partícula ípsilon. El pic a aproximadament 9,5 GeV és causat a la contribució de la mesó ípsilon.
Classificació	vector meson (en) , quarkonium i bottomonium (en)
Composició	Quark fons i antiquark fons.
Grup	Mesó
Símbol	ϒ
Descoberta	E288 Collaboration (1977)
Massa	9,46 GeV/c2
Vida mitjana	1,21×10−20 s
Càrrega elèctrica	0 C
Espín	1
Isoespín	0
Número de partícula de Monte Carlo	553

El mesó ípsilon (ϒ) és un mesó sense sabor format per un quark fons i la seva antipartícula. El descobriment del mesó el va realitzar l'E288 Collaboration, un grup de físics liderat per Leon Max Lederman, al Fermilab l'any 1977, i va ser la primera partícula descoberta que contingués un quark b, perquè és la més lleugera que es pot produir sense necessitat d'altres partícules amb massa. Té un temps de vida mitjana d'1,21×10⁻²⁰ s i una massa aproximada de 9,46 GeV/c².

Referències

• D.C. Hom et al. «Observation of a Dimuon Resonance at 9.5 Gev in 400-GeV Proton-Nucleus Collisions» (pdf) (en anglès). Physical Review Letters, 39, 1977, pàg. 252–255.
• J. Yoh «The Discovery of the b Quark at Fermilab in 1977: The Experiment Coordinator's Story» (pdf) (en anglès). AIP Conference Proceedings, 424, 1998, pàg. 29–42.
• S. Eidelman et al. (Particle Data Group) «Review of Particle Physics – ϒ meson» (pdf) (en anglès). Physics Letters B, 592, 2004, pàg. 1.