Vés al contingut

Cement: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Vriullop ha mogut Ciment dental a Cement: hi ha una diferència tècnica entre ciment i cement
cement per ciment
Línia 1: Línia 1:
⚫
[[Fitxer:Periodontium.svg|thumb|El cement és la capa superficial de la rel de la dent. Està unida a l'os alveolar ''(C)'' per les fibres del lligament periodontal i a la geniva per les fibres gingivals ''(H)''.]]
[[Fitxer:Periodontium.svg|thumb|
⚫
El '''ciment dental''' és la capa superficial de la rel de la dent. Està unida a l'os alveolar ''(C)'' per les fibres del lligament periodontal i a la geniva per les fibres gingivals ''(H)''.]]


El '''ciment dental''' (en [[anglès]]: ''Cementum'')<ref>{{cite web
El '''cement''' (en ''[[Terminologia Anatomica]]'' llatina, '''cementum''')<ref>{{ref-web
| url = http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/Cerca/ambit=diccionari&text_cons=cement&cercador=basic
| url = http://www.dentalfind.com/glossary/cementum.html
| títol = Diccionari d'anatomia
| title = Cementum
| editor = Termcat
⚫
| date = 2007-01-01}}</ref> és una substància calcificada especialitzada que cobreix l'arrel d'una [[dent]]. El siment dental és la part del [[periodonci]] que uneix les dents a l'[[os alveolar]] ancorant el [[lligament periodental]]<ref name=":1">Illustrated Dental Embryology, Histology, and Anatomy, Bath-Balogh and Fehrenbach, Elsevier, 2011, page 170.</ref>
| consulta = 24 juliol 2014
⚫
}}</ref> és una substància calcificada especialitzada que cobreix l'arrel d'una [[dent]]. És la part del [[periodonci]] que uneix les dents a l'[[os alveolar]] ancorant el [[lligament periodental]]<ref name=":1">Illustrated Dental Embryology, Histology, and Anatomy, Bath-Balogh and Fehrenbach, Elsevier, 2011, page 170.</ref>


==Desenvolupament==
==Desenvolupament==
El ciment dental és excretat per part de cèl·lules anomenades [[cimentoblasts]] dins la rel de la dent i és més gruixut a l'àpex de la rel. Aquest cimentoblasts es desenvolupen a partir de [[cèl·lula mesenquinmal]] indiferenciada en el teixit connectiu del [[fol·licle dental]] o ''sac''.<ref name=":3" />
El cement dental és excretat per part de cèl·lules anomenades [[cimentoblasts]] dins la rel de la dent i és més gruixut a l'àpex de la rel. Aquests cimentoblasts es desenvolupen a partir de [[cèl·lula mesenquinmal]] indiferenciada en el teixit connectiu del [[fol·licle dental]] o ''sac''.<ref name=":3" />


Al contrari que en els [[ameloblast]]s i [[odontoblast]]s, molts cimentoblasts esdevenen atrapats en el ciment que produeixen, esdevenint cimentocits.<ref name=":1" />
Al contrari que en els [[ameloblast]]s i [[odontoblast]]s, molts cimentoblasts esdevenen atrapats en el ciment que produeixen, esdevenint cimentocits.<ref name=":1" />


El ciment dental és capaç de d'autoreparar-se en un grau limitat i en condicions normals no es reabsorbeix.<ref name=":4">Ten Cate's Oral Histology, Nanci, Elsevier, 2013, pages 205- 207</ref>
El cement és capaç de d'autoreparar-se en un grau limitat i en condicions normals no es reabsorbeix.<ref name=":4">Ten Cate's Oral Histology, Nanci, Elsevier, 2013, pages 205- 207</ref>


==Característiques==
==Característiques==
El ciment dental és lleugerament més tou que la [[dentina]] i consta d'un 45% a un 50% en pes de material inorgànic ([[hidroxilapatita]]) i d'un 50% a un 55% dematèria orgànica i aigua.<ref>American Academy of Periodontology 2010 In-Service Exam, question A-38</ref> La porció orgànica és principalment [[col·lagen]] i [[polisacàrids proteïnics]]. l ciment dental no té vasos conductors (avascular), rep els nutrients a través de les seves pròpies cèl·lules que envolten el lligament periodental.<ref name=":1" />
El cement és lleugerament més tou que la [[dentina]] i consta d'un 45% a un 50% en pes de material inorgànic ([[hidroxilapatita]]) i d'un 50% a un 55% dematèria orgànica i aigua.<ref>American Academy of Periodontology 2010 In-Service Exam, question A-38</ref> La porció orgànica és principalment [[col·lagen]] i [[polisacàrids proteïnics]]. El cement no té vasos conductors (avascular), rep els nutrients a través de les seves pròpies cèl·lules que envolten el lligament periodental.<ref name=":1" />

⚫
El ciment dental és de color groc clar i lleugerament d'un color més clar que la dentina. Té el contingut en [[fluor]] més lat d'entre qualsevol teixit mineralitzat. El ciment dental també és permeable a molts materials. Es forma de manera contínua al llarg de la vida i una nova cpa de ciment dental es diposita amb l'edat.


⚫
El cement és de color groc clar i lleugerament d'un color més clar que la dentina. Té el contingut en [[fluor]] més lat d'entre qualsevol teixit mineralitzat. El cement també és permeable a molts materials. Es forma de manera contínua al llarg de la vida i una nova cpa de cement es diposita amb l'edat.


===Tipus===
===Tipus===
Hi ha dos tipus de ciment dental: acel·lular i cel·lular i les fibres poden ser intrínsiques o extrínsiques, resultant en quatre possibles permutacions; el primer ciment que es forma durant el sesenvolupament de la dent és acel·lular i de fibra extrínsica.<ref>AAP 2010 In-Service Examination, question A-9</ref><ref name=":4" /><ref name=":2">Dieter D. Bosshardt, Knut A. Selvig, Dental cementum: the dynamic tissue covering of the root, ''Periodontol 2000''. 1997 Feb;13:41-75. at http://www.fodonto.uncu.edu.ar/upload/41-75.pdf </ref>
Hi ha dos tipus de cement: acel·lular i cel·lular i les fibres poden ser intrínseques o extrínseques, resultant en quatre possibles permutacions; el primer cement que es forma durant el desenvolupament de la dent és acel·lular i de fibra extrínseca.<ref>AAP 2010 In-Service Examination, question A-9</ref><ref name=":4" /><ref name=":2">Dieter D. Bosshardt, Knut A. Selvig, Dental cementum: the dynamic tissue covering of the root, ''Periodontol 2000''. 1997 Feb;13:41-75. at http://www.fodonto.uncu.edu.ar/upload/41-75.pdf </ref>


==Patologia==
==Patologia==
* Hi pot haver alguna ''reabsorció de la rel''.
* Hi pot haver alguna ''reabsorció de la rel''.
* La cimentació excessiva és diu [[hipercementosi]].<ref>Developmental Anomalies, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania and Temple University at http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm</ref>
* La cementació excessiva és diu [[hipercementosi]].<ref>Developmental Anomalies, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania and Temple University at http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm</ref>
* Quan la recessió de les genives exposa el ciment dental pot provocar hipersensibilitat dental.<ref name=":0">Illustrated Dental Embryology, Histology, and Anatomy, Bath-Balogh and Fehrenbach, Elsevier, 2011, page 170.</ref>
* Quan la recessió de les genives exposa el ciment dental pot provocar hipersensibilitat dental.<ref name=":0">Illustrated Dental Embryology, Histology, and Anatomy, Bath-Balogh and Fehrenbach, Elsevier, 2011, page 170.</ref>
* La càries del ciment pot provocar la pèrdua de la dent.<ref name=":0" />
* La càries del cement pot provocar la pèrdua de la dent.<ref name=":0" />
* Els cimenticles són cossos mineralitzats.<ref name=":1" /><ref>Developmental Anomalies, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania and Temple University at http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm</ref>
* Els cementicles són cossos mineralitzats.<ref name=":1" /><ref>Developmental Anomalies, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania and Temple University at http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm</ref>
* Esferes de ciment que semblen perles d'esmalt poden interferir en el tractament periodental <ref name=":1" />
* Esferes de cement que semblen perles d'esmalt poden interferir en el tractament periodental <ref name=":1" />

===Estudis d'ADN===
===Estudis d'ADN===
Un estudi arqueològic de 2010 ha trobat que el ciment dental té cinc vegades la quantitat d'[[ADN mitocondrial]] si es compara amb la [[dentina]] la qual és la que comunament es mostreja.<ref>{{cite journal|last=Adler|first=C.J.|author2=Haak, W.|author3=Donlon, D.|author4=Cooper, A.|title=Survival and recovery of DNA from ancient teeth and bones|journal=Journal of Archaeological Science|date=2010|volume=38|issue=5|pages=956–964|doi=10.1016/j.jas.2010.11.010}}</ref> Les dents s'utilitzen cada vegada més com una font d'ADN nuclear per ajudar a la identificació de restes humanes. L'extracció d'ADN i els resultats de l'anàlisi genètica a partir del teixit són extremadament variables i, en certa mesura impredictibles. No obstant això, la quantitat d'ADN disponible a la dentina es veu afectada per l'edat i les malalties dentals, mentre que en el ciment no ho està.<ref>Denice Higginsa, John Kaidonisa, Jeremy Austinb, Grant Townsenda, Helen Jamesa & Toby Hughes, Dentine and cementum as sources of nuclear DNA for use in human identification, ''Australian Journal of Forensic Sciences''. Volume 43, Issue 4, 2011 at http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/00450618.2011.583278#preview</ref>
Un estudi arqueològic de 2010 ha trobat que el cement té cinc vegades la quantitat d'[[ADN mitocondrial]] si es compara amb la [[dentina]] la qual és la que comunament es mostreja.<ref>{{cite journal|last=Adler|first=C.J.|author2=Haak, W.|author3=Donlon, D.|author4=Cooper, A.|title=Survival and recovery of DNA from ancient teeth and bones|journal=Journal of Archaeological Science|date=2010|volume=38|issue=5|pages=956–964|doi=10.1016/j.jas.2010.11.010}}</ref> Les dents s'utilitzen cada vegada més com una font d'ADN nuclear per ajudar a la identificació de restes humanes. L'extracció d'ADN i els resultats de l'anàlisi genètica a partir del teixit són extremadament variables i, en certa mesura impredictibles. No obstant això, la quantitat d'ADN disponible a la dentina es veu afectada per l'edat i les malalties dentals, mentre que en el ciment no ho està.<ref>Denice Higginsa, John Kaidonisa, Jeremy Austinb, Grant Townsenda, Helen Jamesa & Toby Hughes, Dentine and cementum as sources of nuclear DNA for use in human identification, ''Australian Journal of Forensic Sciences''. Volume 43, Issue 4, 2011 at http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/00450618.2011.583278#preview</ref>




== Referències ==
== Referències ==

<references/>
<references/>


Línia 44: Línia 42:
# Survival and recovery of DNA from ancient teeth and bones at http://www.icb.ufmg.br/labs/lbem/pdf/AdlerJ_Archae_Sci_(2011)_38(5)_956-964.pdf{{Periodontology}}
# Survival and recovery of DNA from ancient teeth and bones at http://www.icb.ufmg.br/labs/lbem/pdf/AdlerJ_Archae_Sci_(2011)_38(5)_956-964.pdf{{Periodontology}}




{{ORDENA:Ciment Dental}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Dents]]
[[Categoria:Dents]]
[[Categoria:Periodonci]]
[[Categoria:Periodonci]]

Revisió del 12:10, 24 jul 2014

El cement és la capa superficial de la rel de la dent. Està unida a l'os alveolar (C) per les fibres del lligament periodontal i a la geniva per les fibres gingivals (H).

El cement (en Terminologia Anatomica llatina, cementum)[1] és una substància calcificada especialitzada que cobreix l'arrel d'una dent. És la part del periodonci que uneix les dents a l'os alveolar ancorant el lligament periodental[2]

Desenvolupament

El cement dental és excretat per part de cèl·lules anomenades cimentoblasts dins la rel de la dent i és més gruixut a l'àpex de la rel. Aquests cimentoblasts es desenvolupen a partir de cèl·lula mesenquinmal indiferenciada en el teixit connectiu del fol·licle dental o sac.[3]

Al contrari que en els ameloblasts i odontoblasts, molts cimentoblasts esdevenen atrapats en el ciment que produeixen, esdevenint cimentocits.[2]

El cement és capaç de d'autoreparar-se en un grau limitat i en condicions normals no es reabsorbeix.[4]

Característiques

El cement és lleugerament més tou que la dentina i consta d'un 45% a un 50% en pes de material inorgànic (hidroxilapatita) i d'un 50% a un 55% dematèria orgànica i aigua.[5] La porció orgànica és principalment col·lagen i polisacàrids proteïnics. El cement no té vasos conductors (avascular), rep els nutrients a través de les seves pròpies cèl·lules que envolten el lligament periodental.[2]

El cement és de color groc clar i lleugerament d'un color més clar que la dentina. Té el contingut en fluor més lat d'entre qualsevol teixit mineralitzat. El cement també és permeable a molts materials. Es forma de manera contínua al llarg de la vida i una nova cpa de cement es diposita amb l'edat.

Tipus

Hi ha dos tipus de cement: acel·lular i cel·lular i les fibres poden ser intrínseques o extrínseques, resultant en quatre possibles permutacions; el primer cement que es forma durant el desenvolupament de la dent és acel·lular i de fibra extrínseca.[6][4][7]

Patologia

  • Hi pot haver alguna reabsorció de la rel.
  • La cementació excessiva és diu hipercementosi.[8]
  • Quan la recessió de les genives exposa el ciment dental pot provocar hipersensibilitat dental.[9]
  • La càries del cement pot provocar la pèrdua de la dent.[9]
  • Els cementicles són cossos mineralitzats.[2][10]
  • Esferes de cement que semblen perles d'esmalt poden interferir en el tractament periodental [2]

Estudis d'ADN

Un estudi arqueològic de 2010 ha trobat que el cement té cinc vegades la quantitat d'ADN mitocondrial si es compara amb la dentina la qual és la que comunament es mostreja.[11] Les dents s'utilitzen cada vegada més com una font d'ADN nuclear per ajudar a la identificació de restes humanes. L'extracció d'ADN i els resultats de l'anàlisi genètica a partir del teixit són extremadament variables i, en certa mesura impredictibles. No obstant això, la quantitat d'ADN disponible a la dentina es veu afectada per l'edat i les malalties dentals, mentre que en el ciment no ho està.[12]

Referències

  1. ↑ «Diccionari d'anatomia». Termcat. [Consulta: 24 juliol 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Illustrated Dental Embryology, Histology, and Anatomy, Bath-Balogh and Fehrenbach, Elsevier, 2011, page 170.
  3. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :3
  4. ↑ 4,0 4,1 Ten Cate's Oral Histology, Nanci, Elsevier, 2013, pages 205- 207
  5. ↑ American Academy of Periodontology 2010 In-Service Exam, question A-38
  6. ↑ AAP 2010 In-Service Examination, question A-9
  7. ↑ Dieter D. Bosshardt, Knut A. Selvig, Dental cementum: the dynamic tissue covering of the root, Periodontol 2000. 1997 Feb;13:41-75. at http://www.fodonto.uncu.edu.ar/upload/41-75.pdf
  8. ↑ Developmental Anomalies, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania and Temple University at http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm
  9. ↑ 9,0 9,1 Illustrated Dental Embryology, Histology, and Anatomy, Bath-Balogh and Fehrenbach, Elsevier, 2011, page 170.
  10. ↑ Developmental Anomalies, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania and Temple University at http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm
  11. ↑ Adler, C.J. «Survival and recovery of DNA from ancient teeth and bones». Journal of Archaeological Science, vol. 38, 5, 2010, pàg. 956–964. DOI: 10.1016/j.jas.2010.11.010.
  12. ↑ Denice Higginsa, John Kaidonisa, Jeremy Austinb, Grant Townsenda, Helen Jamesa & Toby Hughes, Dentine and cementum as sources of nuclear DNA for use in human identification, Australian Journal of Forensic Sciences. Volume 43, Issue 4, 2011 at http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/00450618.2011.583278#preview

Enllaços externs

  1. Cementum, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania and Temple University at http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0501.htm
  2. Harvesting cementum from root surface: A new paradigm in the study of cementum and the cemento-dentinal junction, George Cherian, Journal of Academy of Advanced Dental Research, Vol 2; Issue 2: May 2011 at http://www.joaor.org/userfiles/Vol-2-Issue-2-May-Aug-2011/03George.pdf
  3. Survival and recovery of DNA from ancient teeth and bones at http://www.icb.ufmg.br/labs/lbem/pdf/AdlerJ_Archae_Sci_(2011)_38(5)_956-964.pdfPlantilla:Periodontology
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cement&oldid=13885830»