Termoplàstic: diferència entre les revisions
Afegit apartat de referències, correccions ortogràfiques i gramaticals |
m Afegits dos enllaços a altres pàgines de la Viquipèdia |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Els '''termoplàstics''' a temperatura ambient són [[plàstic]]s rígids, que en augmentar la [[temperatura]] es tornen tous i [[mal·leable]]s, retornant a un estat sòlid al refredar-se.<ref>BAEURLE, Stephan A.; HOTTA, Atsushi; GUSEV, Andrei A. On the glassy state of multiphase and pure polymer materials. ''Polymer'', 2006, vol. 47, no 17, p. 6243-6253.</ref> Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i modelats diverses vegades, a diferència dels plàstics termostables que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar. La majoria dels termoplàstics tenen una [[massa molecular]] elevada. |
Els '''termoplàstics''' a temperatura ambient són [[plàstic]]s rígids, que en augmentar la [[temperatura]] es tornen tous i [[mal·leable]]s, retornant a un estat sòlid al refredar-se.<ref>BAEURLE, Stephan A.; HOTTA, Atsushi; GUSEV, Andrei A. On the glassy state of multiphase and pure polymer materials. ''Polymer'', 2006, vol. 47, no 17, p. 6243-6253.</ref> Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i modelats diverses vegades, a diferència dels [[plàstic termostable|plàstics termostables]] que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar. La majoria dels termoplàstics tenen una [[massa molecular]] elevada. |
||
Per sobre de la seva temperatura de |
Per sobre de la seva [[temperatura de transició vítria]], i per sota del seu [[punt de fusió]], les propietats físiques d'un termoplàsitc canvien dràsticament sense un canvi de fase associat. Això és degut al fet que els plàstics estan formats per llargues cadenes d'àtoms de [[carboni]] que presenten [[forces de Van der Waals]] entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, causant que el material es torni mal·leable. |
||
Els més coneguts són: el [[polietilè]] (PE), el [[poliestirè]] (PS), el [[Polimetilmetacrilat|polimetilmetacrilats ]](PMMA), el [[clorur de polivinil]] (PVC), el [[tefló]] o [[politetrafluoretilè]] (PTFE), [[polipropilè]] (PP), [[policarbonats]] (PC) i el [[politereftalat d'etilè]] (PET). |
Els més coneguts són: el [[polietilè]] (PE), el [[poliestirè]] (PS), el [[Polimetilmetacrilat|polimetilmetacrilats ]](PMMA), el [[clorur de polivinil]] (PVC), el [[tefló]] o [[politetrafluoretilè]] (PTFE), [[polipropilè]] (PP), [[policarbonats]] (PC) i el [[politereftalat d'etilè]] (PET). |
||
Revisió del 23:01, 16 març 2014
Els termoplàstics a temperatura ambient són plàstics rígids, que en augmentar la temperatura es tornen tous i mal·leables, retornant a un estat sòlid al refredar-se.[1] Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i modelats diverses vegades, a diferència dels plàstics termostables que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar. La majoria dels termoplàstics tenen una massa molecular elevada.
Per sobre de la seva temperatura de transició vítria, i per sota del seu punt de fusió, les propietats físiques d'un termoplàsitc canvien dràsticament sense un canvi de fase associat. Això és degut al fet que els plàstics estan formats per llargues cadenes d'àtoms de carboni que presenten forces de Van der Waals entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, causant que el material es torni mal·leable.
Els més coneguts són: el polietilè (PE), el poliestirè (PS), el polimetilmetacrilats (PMMA), el clorur de polivinil (PVC), el tefló o politetrafluoretilè (PTFE), polipropilè (PP), policarbonats (PC) i el politereftalat d'etilè (PET).
Referències
- ↑ BAEURLE, Stephan A.; HOTTA, Atsushi; GUSEV, Andrei A. On the glassy state of multiphase and pure polymer materials. Polymer, 2006, vol. 47, no 17, p. 6243-6253.