Termoplàstic: diferència entre les revisions
Referència afegida per les propietats mal·leables dels termoplàstics. Extesa l'explicació de la causa de la mal·leabilitat. |
Afegit apartat de referències, correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Els '''termoplàstics''' a temperatura ambient són [[plàstic]]s rígids, que en augmentar la [[temperatura]] es tornen tous i [[mal·leable]]s, retornant a un estat sòlid al refredar-se.<ref>BAEURLE, Stephan A.; HOTTA, Atsushi; GUSEV, Andrei A. On the glassy state of multiphase and pure polymer materials. ''Polymer'', 2006, vol. 47, no 17, p. 6243-6253.</ref> Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i |
Els '''termoplàstics''' a temperatura ambient són [[plàstic]]s rígids, que en augmentar la [[temperatura]] es tornen tous i [[mal·leable]]s, retornant a un estat sòlid al refredar-se.<ref>BAEURLE, Stephan A.; HOTTA, Atsushi; GUSEV, Andrei A. On the glassy state of multiphase and pure polymer materials. ''Polymer'', 2006, vol. 47, no 17, p. 6243-6253.</ref> Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i modelats diverses vegades, a diferència dels plàstics termostables que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar. La majoria dels termoplàstics tenen una [[massa molecular]] elevada. |
||
Per sobre de la seva temperatura de trancisió vítria, i per sota del seu punt de fusió, les propietats físiques d'un termoplàsitc canvien dràsticament sense un canvi de fase associat. Això és degut |
Per sobre de la seva temperatura de trancisió vítria, i per sota del seu punt de fusió, les propietats físiques d'un termoplàsitc canvien dràsticament sense un canvi de fase associat. Això és degut al fet que els plàstics estan formats per llargues cadenes d'àtoms de [[carboni]] que presenten [[forces de Van der Waals]] entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, causant que el material es torni mal·leable. |
||
Els més coneguts són: el [[polietilè]] (PE), el [[poliestirè]] (PS), el [[Polimetilmetacrilat|polimetilmetacrilats ]](PMMA), el [[clorur de polivinil]] (PVC), el [[tefló]] o [[politetrafluoretilè]] (PTFE), [[polipropilè]] (PP), [[policarbonats]] (PC) i el [[politereftalat d'etilè]] (PET). |
Els més coneguts són: el [[polietilè]] (PE), el [[poliestirè]] (PS), el [[Polimetilmetacrilat|polimetilmetacrilats ]](PMMA), el [[clorur de polivinil]] (PVC), el [[tefló]] o [[politetrafluoretilè]] (PTFE), [[polipropilè]] (PP), [[policarbonats]] (PC) i el [[politereftalat d'etilè]] (PET). |
||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
{{Listaref}} |
|||
{{ORDENA:Termoplastic}} <!--ORDENA generat per bot--> |
{{ORDENA:Termoplastic}} <!--ORDENA generat per bot--> |
||
Revisió del 22:58, 16 març 2014
Els termoplàstics a temperatura ambient són plàstics rígids, que en augmentar la temperatura es tornen tous i mal·leables, retornant a un estat sòlid al refredar-se.[1] Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i modelats diverses vegades, a diferència dels plàstics termostables que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar. La majoria dels termoplàstics tenen una massa molecular elevada.
Per sobre de la seva temperatura de trancisió vítria, i per sota del seu punt de fusió, les propietats físiques d'un termoplàsitc canvien dràsticament sense un canvi de fase associat. Això és degut al fet que els plàstics estan formats per llargues cadenes d'àtoms de carboni que presenten forces de Van der Waals entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, causant que el material es torni mal·leable.
Els més coneguts són: el polietilè (PE), el poliestirè (PS), el polimetilmetacrilats (PMMA), el clorur de polivinil (PVC), el tefló o politetrafluoretilè (PTFE), polipropilè (PP), policarbonats (PC) i el politereftalat d'etilè (PET).
Referències
- ↑ BAEURLE, Stephan A.; HOTTA, Atsushi; GUSEV, Andrei A. On the glassy state of multiphase and pure polymer materials. Polymer, 2006, vol. 47, no 17, p. 6243-6253.