Vés al contingut

Termoplàstic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al -> en augmentar la temper
Referència afegida per les propietats mal·leables dels termoplàstics. Extesa l'explicació de la causa de la mal·leabilitat.
Línia 1: Línia 1:
Els '''termoplàstics''' a temperatura ambient són [[plàstic]]s rígids, que en augmentar la [[temperatura]], es tornen tous i [[mal·leable]]s. Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i moldejats diverses vegades, a diferència dels plàstics termostables que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles tornar a moldejar.
Els '''termoplàstics''' a temperatura ambient són [[plàstic]]s rígids, que en augmentar la [[temperatura]] es tornen tous i [[mal·leable]]s, retornant a un estat sòlid al refredar-se.<ref>BAEURLE, Stephan A.; HOTTA, Atsushi; GUSEV, Andrei A. On the glassy state of multiphase and pure polymer materials. ''Polymer'', 2006, vol. 47, no 17, p. 6243-6253.</ref> Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i moldejats diverses vegades, a diferència dels plàstics termostables que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar. La majoria dels termoplàstics tenen una [[massa molecular]] elevada.
Són formats per llargues cadenes de [[carboni]]s que presenten [[forces de Van der Waals]] entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, és per això que es tornen plàstics mal·leables.


Per sobre de la seva temperatura de trancisió vítria, i per sota del seu punt de fusió, les propietats físiques d'un termoplàsitc canvien dràsticament sense un canvi de fase associat. Això és degut a que els plastics estan formats per llargues cadenes d'àtoms de [[carboni]] que presenten [[forces de Van der Waals]] entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, causant que el material es torni mal·leable.
Els més coneguts són: el [[polietilè]] (PE), el [[poliestirè]] (PS), el [[metacrilats]] (PMMA), el [[clorur de polivinil]] (PVC), el [[tefló]] o [[politetrafluoretilè]] (PTFE), [[polipropilè]] (PP), [[policarbonats]] (PC) i el [[politereftalat d'etilè]] (PET).

Els més coneguts són: el [[polietilè]] (PE), el [[poliestirè]] (PS), el [[Polimetilmetacrilat|polimetilmetacrilats ]](PMMA), el [[clorur de polivinil]] (PVC), el [[tefló]] o [[politetrafluoretilè]] (PTFE), [[polipropilè]] (PP), [[policarbonats]] (PC) i el [[politereftalat d'etilè]] (PET).


{{ORDENA:Termoplastic}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Termoplastic}} <!--ORDENA generat per bot-->

Revisió del 22:55, 16 març 2014

Els termoplàstics a temperatura ambient són plàstics rígids, que en augmentar la temperatura es tornen tous i mal·leables, retornant a un estat sòlid al refredar-se.[1] Aquests plàstics mantenen les seves propietats malgrat hagin estat escalfats i moldejats diverses vegades, a diferència dels plàstics termostables que en augmentar la temperatura es cremen, resultant impossibles de tornar a modelar. La majoria dels termoplàstics tenen una massa molecular elevada.

Per sobre de la seva temperatura de trancisió vítria, i per sota del seu punt de fusió, les propietats físiques d'un termoplàsitc canvien dràsticament sense un canvi de fase associat. Això és degut a que els plastics estan formats per llargues cadenes d'àtoms de carboni que presenten forces de Van der Waals entre elles. En augmentar la temperatura, aquestes forces es debiliten, causant que el material es torni mal·leable.

Els més coneguts són: el polietilè (PE), el poliestirè (PS), el polimetilmetacrilats (PMMA), el clorur de polivinil (PVC), el tefló o politetrafluoretilè (PTFE), polipropilè (PP), policarbonats (PC) i el politereftalat d'etilè (PET).

  1. BAEURLE, Stephan A.; HOTTA, Atsushi; GUSEV, Andrei A. On the glassy state of multiphase and pure polymer materials. Polymer, 2006, vol. 47, no 17, p. 6243-6253.