Giuseppe Fanelli: diferència entre les revisions
m Robot afegint {{Commonscat|Giuseppe Fanelli}} a partir de de:Giuseppe Fanelli |
+ ref |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
'''Giuseppe Fanelli''' ([[Nàpols]], [[13 d'octubre]] de [[1827]] – [[Nocera Inferiore]], [[5 de gener]] de [[1877]]) fou un arquitecte i enginyer anarquista [[Itàlia|italià]], també [[Francmaçoneria|francmaçó]]. De jove fou un ferm partidari de la unificació italiana, lluità contra els [[Àustria-Hongria|austríacs]] amb els [[Regne del Piemont|piemontesos]] en la guerra de [[1848]]-[[1849]] i el 1860-1861 a l'[[Expedició dels Mil]] de [[Giuseppe Garibaldi]]. |
'''Giuseppe Fanelli''' ([[Nàpols]], [[13 d'octubre]] de [[1827]] – [[Nocera Inferiore]], [[5 de gener]] de [[1877]]) fou un arquitecte i enginyer anarquista [[Itàlia|italià]], també [[Francmaçoneria|francmaçó]]. De jove fou un ferm partidari de la unificació italiana, lluità contra els [[Àustria-Hongria|austríacs]] amb els [[Regne del Piemont|piemontesos]] en la guerra de [[1848]]-[[1849]] i el 1860-1861 a l'[[Expedició dels Mil]] de [[Giuseppe Garibaldi]]. |
||
Fou diputat els anys 1865-1867 i 1867-1870 del grup creat pels seguidors de [[Mikhail Bakunin]] a [[Nàpols]] en 1860-1867. Després d'assistir amb aquest grup als primers congressos de la [[Lliga de la Pau i de la Llibertat]] a [[Ginebra]] (1867) i [[Berna]] (1868), en aquest darrer fou un dels fundadors de la bakuninista [[Aliança de la Democràcia Socialista]] i s'adherí a la [[Primera Internacional]]. Visità [[Espanya]] entre octubre del 1868 i febrer del 1869, introduït i acompanyat pels republicans federals Garrido, Orense, Guisasola i Rubaudonadeu, i aconseguí de constituir els primers grups d'obrers internacionalistes a [[Madrid]] (dirigits per Mora, Borrel, [[Anselmo Lorenzo]]) i a [[Barcelona]] (dirigits per [[Josep Lluís Pellicer]], [[Rafael Farga i Pellicer]] i [[ Josep Rubaudonadeu]]), però creant una confusió entre els estatuts i els objectius de l'Aliança i els de l'AIT. Posteriorment assistí al congrés de la fracció anarquista de la Internacional |
Fou diputat els anys 1865-1867 i 1867-1870 del grup creat pels seguidors de [[Mikhail Bakunin]] a [[Nàpols]] en 1860-1867. Després d'assistir amb aquest grup als primers congressos de la [[Lliga de la Pau i de la Llibertat]] a [[Ginebra]] (1867) i [[Berna]] (1868), en aquest darrer fou un dels fundadors de la bakuninista [[Aliança de la Democràcia Socialista]] i s'adherí a la [[Primera Internacional]]. Visità [[Espanya]] entre octubre del 1868 i febrer del 1869, introduït i acompanyat pels republicans federals Garrido, Orense, Guisasola i Rubaudonadeu, i aconseguí de constituir els primers grups d'obrers internacionalistes a [[Madrid]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Abad de Santillán |nom=Diego |títol=Contribución a la historia del movimiento obrero español |url=http://books.google.es/books?id=MHpXAAAAYAAJ&q=enero+1869+Madrid+Giuseppe+Fanelli+Internacional+Socialista&dq=enero+1869+Madrid+Giuseppe+Fanelli+Internacional+Socialista&hl=ca&sa=X&ei=Ig3KUbK0NdKa1AWSp4HgCA&ved=0CFkQ6AEwBg |llengua=castellà |editorial=Méx., Editorial Cajica |data=1962 |pàgines=106 |isbn=}}</ref> (dirigits per Mora, Borrel, [[Anselmo Lorenzo]]) i a [[Barcelona]] (dirigits per [[Josep Lluís Pellicer]], [[Rafael Farga i Pellicer]] i [[ Josep Rubaudonadeu]]), però creant una confusió entre els estatuts i els objectius de l'Aliança i els de l'AIT. Posteriorment assistí al congrés de la fracció anarquista de la [[Internacional de Saint-Imier]] de setembre del 1872.{CC|data=juny de 2013}} Va morir de tuberculosi el 1877. |
||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
{{Commonscat|Giuseppe Fanelli}} |
{{Commonscat|Giuseppe Fanelli}} |
||
Revisió del 23:40, 25 juny 2013
Giuseppe Fanelli (Nàpols, 13 d'octubre de 1827 – Nocera Inferiore, 5 de gener de 1877) fou un arquitecte i enginyer anarquista italià, també francmaçó. De jove fou un ferm partidari de la unificació italiana, lluità contra els austríacs amb els piemontesos en la guerra de 1848-1849 i el 1860-1861 a l'Expedició dels Mil de Giuseppe Garibaldi.
Fou diputat els anys 1865-1867 i 1867-1870 del grup creat pels seguidors de Mikhail Bakunin a Nàpols en 1860-1867. Després d'assistir amb aquest grup als primers congressos de la Lliga de la Pau i de la Llibertat a Ginebra (1867) i Berna (1868), en aquest darrer fou un dels fundadors de la bakuninista Aliança de la Democràcia Socialista i s'adherí a la Primera Internacional. Visità Espanya entre octubre del 1868 i febrer del 1869, introduït i acompanyat pels republicans federals Garrido, Orense, Guisasola i Rubaudonadeu, i aconseguí de constituir els primers grups d'obrers internacionalistes a Madrid[1] (dirigits per Mora, Borrel, Anselmo Lorenzo) i a Barcelona (dirigits per Josep Lluís Pellicer, Rafael Farga i Pellicer i Josep Rubaudonadeu), però creant una confusió entre els estatuts i els objectius de l'Aliança i els de l'AIT. Posteriorment assistí al congrés de la fracció anarquista de la Internacional de Saint-Imier de setembre del 1872.{CC|data=juny de 2013}} Va morir de tuberculosi el 1877.
Referències
- ↑ Abad de Santillán, Diego. Contribución a la historia del movimiento obrero español (en castellà). Méx., Editorial Cajica, 1962, p. 106.
