Setge d'Arbuna (737)

Setge d'Arbuna (737) Campanyes de Carles Martell Setge d'Arbuna (737) Setge d'Arbuna (737) Tipus batalla i setge Data 737 Coordenades 43° 11′ 03″ N, 3° 00′ 11″ E Lloc Arbuna Estat França Resultat Victòria musulmana Bàndols Regne franc Califat omeia Comandants Carles Martell Athima

Després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle i l'aliança del duc Mauront amb Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra ells, aplegant un gran exèrcit de francs i borgonyons, cremant Avinyó després de la seva captura i travessant el Roine, va passar a Septimània que va creaura sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que va assetjar, on es trobava el valí Athima el valí o general de les forces musulmanes, que al saber que s'acostaven els francs es va tancar a la ciutat per dirigir la seva defensa. Carles Martell va decidir començar la conquesta de Septimània per aquesta ciutat que era la principal i més forta dels sarraïns al nord dels Pirineus. Narbona estava tallada per un braç del riu Aude que desaiguava a un estany proper que comunicava amb la mar pel port Nou (de la Nouvelle), que després fou el port de Saint-Charles; mercès a aquesta canal es podien fer entrar vaixells de carrega grans fins al centre de la vila; per impedir-ho Carles va fer construir fortificacions en forma de cap d'esperó als dos costats del riu, formant una circumval·lació, i va aixecar les maquines de setge contra la plaça.

Mentre Carles Martell seguia vigorosament el setge, el governador de l'Àndalus, Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí, advertit del perill que corria la ciutat, va comprendre que de la seva salvació depenia la sort de Septimània i va decidir enviar ajuda; immediatament va enviar un contingent sota comandament d'Amir ibn Ailet per socrrer la ciutat. Amir, per accelerar la seva marxa i evitar el passos dels Pirineus sens dubte vigilats, hi va anar per mar. Va arribar al port Nou i va remuntar el riu però es va trobar amb les fortificacions construïdes pels assetjants que no esperava i llavors va desembarcar i va decidir anar a Narbona per terra. Carles no li va donar temps i al saber de la seva arribada (un diumenge) va deixar una part de l'exèrcit al setge i amb l'altra part es va dirigir contra els que arribaven. Es van trobar en una vall de les Corbièras (francès les Corbières), prop d'un antic palau visigot que portava el nom de Corbièras. Amir va agafar posicions avantatjoses prop del rierol de Berre, entre Salses (Ville-Salse) i Sijan (Sigean), a uns 2 km de la mar i a uns 10 km al sud de Narbona, i fou atacat amb fúria pels francs sense temps de reconèixer el terreny. Els sarraïns sorpresos, van aguantar el primer atac però Carles en persona va avançar i va matar de pròpia ma al general Amir i les seves forces es van desbandar; perseguits pels francesos, aquestos van fer una carnisseria; els que es van tirar a l'aigua de l'estany foren perseguits per alguns bots que els francs van aconseguir, i van seguir matant musulmans; els que no van morir per les armes franques, van morir ofegats o foren fets presoners, i pocs van aconseguir arribar als seus vaixells. Aquest enfrontament és conegut com batalla del Berre.

No obstant Narbona no es va rendir; fos per la durada del setge, per la proximitat del hivern (era el mes d'octubre segons els historiador del segle XVII Juan de Ferreras y García) o per la resistència del general Athima, Carles va ordenar aixecar el setge i tornar a França on tenia altres afers. Va deixar algunes tropes per convertir el setge en bloqueig en un intent que va fracassar de rendir la vila per la fam. En el retorn va ocupar Besiers i va fer arrasar les muralles i cremar els ravals. El mateix va fer a Agde. Magalona fou arrasada totalment; aquesta ciutat estava situada en una petita illa i servia de plaça d'armes als musulmans per la comoditat del seu port i la facilitat que tenien per abordar-lo venint de la costa al sud dels Pirineus. havia esdevingut un niu de pirates que atacaven tota la costa de Provença, i fou això el que va impulsar a Carles a fer destruir Magalona. El bisbe i el capítol es van retirar a Substancion, que fou la seu de la diòcesis fins que tres segles després Magalona fou restablerta; de la vella Magalona només va restar la catedral. Encara en temps moderns el port de l'illa s'anomenava Port Sarrasin. Nimes fou tractada amb més consideració i només foren cremades les portes i l'antic amfiteatre romà (les Arenes) que aleshores servia de fortalesa i que fou poc afectat doncs encara subsisteix pràcticament sencer. La província fou assolada i altres fortaleses menors foren arrasades per evitar el seu ús posterior; els habitants van haver d'entregar hostatges.

Referències

• Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).