Elizalde: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
|conegut_per = Fabricació d'automòbils de luxe Elizalde |
|conegut_per = Fabricació d'automòbils de luxe Elizalde |
||
}} |
}} |
||
El nom Elizalde ve donat per l'inquiet enginyer [[Arturo Elizalde Rouvier]], que va heretar l'actual [[Casa Elizalde]], i de seguida va començar la fabricació de peces per l'[[automòbil]]. I no va ser fins la mort d'aquest, que la seva dona Carmen Biada Navarro, no va començar a fabricar motors d'aviació.<ref>[http://www.casaelizalde.com/cmsFiles/articles/files/2_historiaelizalde.pdf| La casa Elizalde – Una mica d'història]</ref> |
El nom '''Elizalde''' ve donat per l'inquiet enginyer [[Arturo Elizalde Rouvier]], que va heretar l'actual [[Casa Elizalde]], i de seguida va començar la fabricació de peces per l'[[automòbil]]. I no va ser fins la mort d'aquest, que la seva dona Carmen Biada Navarro, no va començar a fabricar motors d'aviació.<ref>[http://www.casaelizalde.com/cmsFiles/articles/files/2_historiaelizalde.pdf| La casa Elizalde – Una mica d'història]</ref> |
||
== Història == |
== Història == |
||
| Línia 56: | Línia 56: | ||
Finalment i acuitats per la manca de mitjans, el [[1951]] fou nacionalitzada, al·legant motius de ''Defensa Nacional'', i absorbida per l'[[Instituto Nacional de Industria|INI]], amb seu social a Madrid, amb el nom d'[[ENMASA]]. |
Finalment i acuitats per la manca de mitjans, el [[1951]] fou nacionalitzada, al·legant motius de ''Defensa Nacional'', i absorbida per l'[[Instituto Nacional de Industria|INI]], amb seu social a Madrid, amb el nom d'[[ENMASA]]. |
||
'''Text en negreta''' |
|||
== Patents obtingudes per Arturo Elizalde<ref>[http://historico.oepm.es/archivohistoricow3c/index.asp| Quadre obtingut de la Oficina Espanyola de Patents i Marques {{es}}]</ref> == |
== Patents obtingudes per Arturo Elizalde<ref>[http://historico.oepm.es/archivohistoricow3c/index.asp| Quadre obtingut de la Oficina Espanyola de Patents i Marques {{es}}]</ref> == |
||
Revisió del 00:30, 4 feb 2013
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1871 Matanzas (Cuba) |
| Residència | Matanzas (Cuba), Paris (França), Barcelona |
| Nacionalitat | Espanyola |
| Ciutadania | Catalana |
| Es coneix per | Fabricació d'automòbils de luxe Elizalde |
.jpg)  | |
El nom Elizalde ve donat per l'inquiet enginyer Arturo Elizalde Rouvier, que va heretar l'actual Casa Elizalde, i de seguida va començar la fabricació de peces per l'automòbil. I no va ser fins la mort d'aquest, que la seva dona Carmen Biada Navarro, no va començar a fabricar motors d'aviació.[2]
Història
Arturo era fill de Salvador Elizalde Girault, amb ascendència francesa, que per altra banda ja era enginyer d'arts i oficis i propietari de les màquines de sucre Elizalde i Saratoga, també de la plantació de cafè La Dionisia, a la província cubana de Matanzas. El 1837 va traçar el recorregut del primer ferrocarril a Cuba.[3]
Sobre el 1890 la família va traslladar la seva residencia a Paris (França) a on va cursar els estudis d'enginyera i va col·laborar en l'empresa de construcció d'automòbils Delahaye[4], de la qual va obtindre la seva representació a Barcelona.
En 1894, va contreure núpcies amb Carme Biada i Navarro, besnéta de Miquel Biada i Bunyol, constructor del primer recorregut de tren d'Espanya, és a dir, la línia que uneix Barcelona amb Mataró.
Antecedents
El 8 de gener de 1908, Arturo Elzalde el seu cunyat Rafael Biada Navarro i el senyor Josep Maria Vallet i Arnau, van fundar la Societat Mercantil J.M. Vallet y Cía, amb l'aportació a parts iguals d'un capital social de 150.000 pessetes, mentre que els Sr. Vallet també hi aportava un taller de reparacions, amb maquinària i personal especialitzat, localitzat al Passeig de Sant Joan, núm. 149, de Barcelona, mentre que els Sr. Elizalde i Biada exercien de gerents.
No va ser fins el 18 de juny de 1910, i després de diverses compres a J.M. Vallet, que es va fundar l'empresa Biada Elizalde y Cía., dedicada a la reparació de cotxes en general, inclosos els Delahaye, a més a més de la fabricació d'automòbils propis. Contant amb el suport dels tècnics de l'anterior taller.
Si bé ell era l'impulsor del projecte, estava ajudat pels seus fills Salvador, en el Departament Tècnic, i Arturo Luis, en el Departament de proves. S'ha d'afegir a Baltasar Bartra, amb una permanència de més de 50 anys, en el Departament Comercial.
Durant el 1913 i durant la celebració a Barcelona del Saló Internacional de l'Automòbil, la firma va presentar diverses peces per automòbil i amortidors Telesco, del quals eren representants. També durant aquest any, van presentar el prototip d'automòbil Tipus 11 amb al marca Biada y Elizalde.
El 16 d'abril de 1914, van començar a circular els vehicles Biada y Elizalde, que per fer el primer llançament del Tipus 20, havien comptat amb una casa belga per a obtenir les primeres peces d'estampació (argot mecànic per a designar peces de forja per mitja de matrius). Amb motiu de la Primera Guerra Mundial, es va veure obligat a comprar i instal·lar una forja en uns terrenys adquirits al Passeig de Sant Joan. Axó motivà a Rafael Biada a retirar-se de la societat mercantil.
Neix una marca
El 21 de març de 1915 tota la companyia va restar en mans d'Arturo Elizalde i es va constituir la societat Fábrica Española de Automóbiles Elizalde. Durant aquest mateix any, el rei Alfons XIII, gran entusiasta de l'automoció, va fer un recorregut de prova, amb un cotxe del Tipus 20, pels voltans de Madrid, felicitant als constructors, instant-los a prosseguir amb la seva tasca, per adquirir poc després un cabriolé (automòbil esportiu de dues places descapotable assimilable al que avui es coneix com roadster).
El 1917, i sota els requeriments de l'Aviació Militar, va començar el projecte per la construcció de motors d'aviació. Es van dissenyar dos motors: el T-40 de 100 CV i el T-80 de 8 cilindres en V i 150 CV.
Arturo Elizalde, va morir d'una grip el 4 de desembre de 1925, quan havia viatjat a Paris per a signar una llicència de construcció dels motors Lorraine, que equiparien els Breguet 19 de les forces aèries espanyoles.
En el transcurs de l'any 1926, es van lliurar a l'Exèrcit de l'Aire la primera sèrie de motors de 450 CV designats com A-1 (llicència Lorraine). Ampliant les dependències i instal·lant-se al Laboratori de Metal·lúrgia. També s'abandonà la fabricació d'automòbils.[5]
El 4 de juny de 1927, es va constituir la societat Elizalde S.A., amb un capital social de 4.500.000 pessetes. Ocupant la viuda Carmen Biada la Presidència del Consell d'Administració, Julio Renteria com Director General i Antonio Elizalde, com Administrador General.[6] També durant aquest any, es va començar el disseny i posterior fabricació dels motors d'aviació Dragón, tipus V, VII, IX i el Super-Dragón. També es va modificar el A-3 que va passar a 12 cilindres en doble V denominant-se A-4 i quan s'hi va acoblar reductor, es va quedar com A.
En els darrers anys abans de la Guerra Civil Espanyola, es va fabricar una sèrie de 150 motors amb llicència txecoslovaca de la casa Walter que van sortir amb la denominació J4 amb 110 CV, destinats a avionetes de pràctiques de vol. El motor Super-Dragón estava a punt de superar les proves definitives, i amb el començament de la guerra, va ser destruït juntament amb tota la documentació.
Començament de la davallada
Durant la guerra civil, en el període comprés entre 1936 i 1939, la fàbrica va ser col·lectivitzada amb el nom de SAF 8, i les seves instal·lacions utilitzades per la fabricació de bombes i també el motor Shvetsov M-25 copia del Wright R-1820 Cyclone 9, que equipava els avions republicans Polikarpov I-16. La fàbrica va ser bombardejada dues vegades, i axó va ocasionar la disseminació de tallers i oficines pel territori català.
No obstant aixó, després de la guerra, el 1939 es van reiniciar les activitats amb l'encàrrec de fabricar 150 motors Beta B-1 de 9 cilindres en estrella i amb compressor de 750 CV, que equipaven els Junkers Ju 52/3m que fabricava l'empresa CASA.
Més tard, es van construir noves sèries de 350 motors potenciats fins els 775 CV. I motors Tigre, els primers prototips del Tigre G amb potències de 125 i 150 CV. També 500 motors per les avionetes escola que va fabricar CASA (Bücker Bü 131 "Jungmann" i Bücker Bü 133 "Jungmeister") i AISA (Huarte Mendicoa HM-1B).
El Ministeri de l'Aire per mitjà de lInstituto Nacional de Técnica Aeronáutica va sol·licitar el projecte d'un motor de 450 CV per a equipar els Hispano Aviación HS-42 i els CASA C-201 Alcotán. El projecte Sirio va restar enllestit en no més de 10 mesos i després de provat va resultar ser de 500 CV.
Finalment i acuitats per la manca de mitjans, el 1951 fou nacionalitzada, al·legant motius de Defensa Nacional, i absorbida per l'INI, amb seu social a Madrid, amb el nom d'ENMASA.
Patents obtingudes per Arturo Elizalde[7]
| Patent | Títol | Data Sol·licitud |
| 64654 | Un procediment per la construcció de radiadors tubulars amb aletes | 12/07/1916 |
| 66329 | Una disposició de suspensió elàstica pels vehicles automòbils | 6/02/1918 |
| 66365 | Un aparell carburador per a motors d'explosió | 6/02/1918 |
| 66517 | Un sistema de refrigeració per a motors aplicats a aparells de transport aèri | 27/02/1918 |
| 66518 | Una cadena articulada per la transmissió de moviment | 27/02/1918 |
| 67142 | Un dispositiu d'aletes refrigerants per a cilindres de motors d'explosió | 27/05/1918 |
| 67143 | Un sistema d'adaptació de peces d'alumini o d'aliatges d'alumini amb altres de diferents metalls | 27/05/1918 |
| 67216 | Un sistema de suspensió de seguretat per a cotxes automòbils | 3/06/1918 |
| 67320 | Una roda metàl·lica per a cotxes automòbils | 20/06/1918 |
| 67570 | Un dispositiu d'aspiració pels ventiladors dels radiadors dels automòbils | 29/07/1918 |
De totes elles la més important es la núm. 67143, ja que d'ella deriven les actuals culates d'alumini.
Automòbils fabricats per Elizalde
Quadre extret de la Fundació Elizalde:
| Model | Any | Potència |
| Tipus 20 | 1914 | 15/20 HP |
| Sport Super 20 | - | 15/20 HP |
| Reina Victoria Eugenia | 1919 | 16/20 HP |
| Tipus 48 Super Cumbre | 1922 | 180 CV |
| Tipus 518 | - | 20/30 HP |
| Tipus 30 | - | 19/30 HP |
| Tipus Sport Super 29 | - | 18/30 HP |
| Tipus 26 | 1925 | 15/20 HP |
| Tipus 513 | 1922/24 | 6/8 HP |
| Tipus 51 | 1922/24 | 8/10 HP |
| Tipus 517 | 1922/24 | 11 HP |
Motors d'aviació Elizalde
Quadre extret de la Fundació Elizalde:
| Tipus | Procedència | Potència | Estat |
| T-40 | Pròpia | 100 CV | Prototip |
| T-80 | Pròpia | 150 CV | Prototip |
| Tipus A | Lorraine | 450 CV | Sèrie |
| J4 | Walter | 105 CV | Sèrie |
| Dragón V | Pròpia | 150 CV | Prototip |
| Dragón VII | Pròpia | 320 CV | Prototip |
| Dragón IX | Propia | 480 CV | Prototip |
| Super Dragón | Pròpia | 600 CV | Prototip |
| Shvetsov M-25 | Còpia | 700/800 CV | Polikarpov I-16 |
| Beta | Pròpia | 750 CV | Sèrie |
| Beta 4 | Pròpia | 750 CV | Mini sèrie |
| Tigre | Pròpia | 150 CV | Sèrie |
| Sirio | Pròpia | 450/500 CV | Sèrie |
Vegeu també
Referències
- ↑ Noticia de la mort apareguda en La Vanguardia
- ↑ La casa Elizalde – Una mica d'història
- ↑ Artur Elizalde i Roubier
- ↑ Delahaye (francès)
- ↑ Fundació Elizalde – Motors d'aviació (castellà)
- ↑ Fundació Elizalde – Antecedents (castellà)
- ↑ Quadre obtingut de la Oficina Espanyola de Patents i Marques (castellà)
Bibliografia
- El Motor de Aviación de la A a la Z, Pag 15, Ricardo Miguel Vidal, Barcelona 2101 ISBN 978-84-612-7903-6
Enllaços externs
- Fundació Elizalde (castellà)
- Història Elizalde (castellà)