Justí el Màrtir: diferència entre les revisions
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
Segons el Consell Mundial d'Esglésies, el nom normalment acceptat |
||
Línia 78: | Línia 78: | ||
[[Categoria:Sants de l'Església Catòlica]] |
[[Categoria:Sants de l'Església Catòlica]] |
||
[[Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa]] |
[[Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa]] |
||
[[Categoria:Sants de les |
[[Categoria:Sants de les Esglésies ortodoxes `orientals]] |
||
[[Categoria:Sants de Palestina]] |
[[Categoria:Sants de Palestina]] |
||
[[Categoria:Sants laics]] |
[[Categoria:Sants laics]] |
Revisió del 10:57, 4 des 2015
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 100 (Gregorià) Nablus (Estat de Palestina) |
Mort | c. 165 (64/65 anys) Roma |
Causa de mort | decapitació |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Camp de treball | Apologia cristiana, apologètica i Catholic apologetic (en) |
Ocupació | filòsof, teòleg, apologeta |
Període | Alt Imperi Romà |
Enaltiment | |
Festivitat | 1 de juny (14 d'abril a l'Església Catòlica abans de 1969) |
Iconografia | Llibre, palma o corona de martiri |
Justí (Justinus, Ἰουστῖνος ) (c.100 - c.165), també anomenat Justí el Màrtir, Justí Màrtir (Ἰουστῖνος ὁ Μάρτυς), i Justí Filòsof ( Ἰουστῖνος ὁ Φιλόσοφος), fou un dels primers apologetes cristians. Les seves obres són les apologies cristianes de mida mitjana més antigues que es conserven. És venerat com a sant a tota la cristiandat.
Biografia
Era nadiu de Flàvia Neàpolis (Nova Ciutat de Flàvia) propera a Sequem. Va néixer probablement al tomb de l'any 100 i era fill de Prisc Bacqui o de Prisc fill de Bacqui; fou criat com a pagà i va créixer a Samària. Va estudiar filosofia i es va dedicar al sistema dels estoics, però com que no va trobar la resposta que buscava i no confiava en el seu mestre, es va passar als peripatètics, que també va deixar per considerar-los avars; llavors va estudiar filosofia pitagòrica però també la va rebutjar, ja que no disposava de la preparació prèvia que li calia en música, geometria i astronomia; finalment va provar als platònics amb els que es va sentir satisfet; un dia mentre meditava es va trobar a un vell que li va recomanar l'estudi dels profetes hebreus com els únics que revelaven la veritat. Després Justí es va convertir al cristianisme (vers 120 a 140).
Justí fou un propagador de la fe cristiana i va ensenyar filosofia i va aprofitar les classes per fer proselitisme. Va visitar dues vegades Roma i a la segona vegada fou capturat i portat davant un tribunal encapçalat per Rústic, el prefecte de la ciutat (praefectus urbi). Justí va refusar fer sacrificis als déus i fou sentenciat a ser decapitat, sentència que es va aplicar immediatament; altres persones van morir al mateix temps. La majoria de les fonts diuen que fou sota Marc Aureli vers el 165-168 i es considera responsable de la mort al filòsof cínic Crescent, enemic personal de Justí, però això sembla força improbable.
-
Judici de Justí, s. XV
-
Gravat del s. XVI
-
Sacrofano; el campanar és de l'església de San Giovanni Battista
Obres
Va escriure:
- Ἀπολογία πρώτη ὑπὲρ Χριστιανῶν πρὸς Ἀντωνῖνον τὸν Εὐσεβῆ. Apologia prima pro Christianis ad Antoninum Pium. Primera Apologia de Justí Màrtir.
- Ἀπολογία δευτέρα ὑπὲρ τῶν Χριστιανῶν πρὸς τὴν ?ωμαίων σύγκλητον Apologia Secunda pro Christianis ad Senatum Romanum.
- Πρὸς τρυφῶνα Ἰουδαῖον διάλογος Cum Tryphone Judueo Dialogus
Obres dubtoses que alguns li atribueixen:
- Λόγος πρὸς Ἕλληνας, Oratio ad Graecos.
- Λόγος Παραινετικὸς πρὸς Ἕλληνας, Cohortatio ad Graecos.
- Περὶ μοναρχίας, De Monarchia.
- Ἐπιστολὴ πρὸς Διόγνητον, Epistola ad Diognetum.
Obres espúries:
- Ἀνατροπὴ δογμάτων τινῶν Ἁριστοτελικῶν, Quorundam Aristotelis Dogmatum. Confutatio.
- Ἔκθεσις τῆς ὀρθῆς ὁμολογίας, Expositio rectae Confessionis.
- Ἀποκρίσεις πρὸς τοὺς ὀρθοδόξους περὶ τινῶν ἀναγ καίων Ζητημάτων Responsiones ad Orthodoxos de quibusdam Necessariis Quaestionibus.
- Ἐρωτήσεις Χριστιανικαὶ πρὸς τοὺς Ἕλληνας, Quaestiones Christianae ad Graecos, i Ἐρωτήσεις Ἑλληνικαὶ πρὸς τοὺς Χριστιανούς, Quaestiones Graecae ad Christianos.
Obres perdudes:
- Ζύνταγμα κατὰ πασῶν τῶν γεγενημένων αἱρέσεων Liber contra omnes Haereses
- Ζύγγραμμα κατὰ Μαρκίωνος, o Πρὸς Μαρκίωνα Contra Marcionem
- Ψάλτης, Psaltes
- Περὶ ψυχῆς, De Anima
- ?πομνήματα εἰς Ἑξαήμερον, Commentarius in Hexaëmeron
- Πρὸς Εὐφράσιον σοφιστὴν περὶ προνοίας καὶ πίστεως ad versus Euphrasium Sophistam, de Providentia et Fide
Veneració
Fou declarat sant per les esglésies de l'est i de l'oest; la primera celebra el seu dies natalis l'1 de juny i la segona, fins al 1969, el 14 d'abril. Se'n conserven relíquies a l'altar de l'església de San Joan Baptista de Sacrofano, prop de Roma.