Galió: diferència entre les revisions
(35 revisions intermèdies per 8 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Batavia-NL.jpg| |
[[Fitxer:Batavia-NL.jpg|miniatura|Rèplica del galió ''Batavia'' a [[Lelystad]].]] |
||
Un '''galió''' és un [[vaixell de vela]] utilitzat des de mitjan |
Un '''galió''' és un [[vaixell de vela]] utilitzat des de mitjan {{segle|XVI|s}}. Consisteix en un vaixell gran, de borda alta que es movia per l'acció del vent. És una derivació de la [[carraca]] combinada amb la velocitat de la [[caravel·la]]. Els galions eren vaixells de grans prestacions, gran mida i capacitat de foc. Els galions podien ser de guerra com de càrrega i van ser usats en travesses transatlàntiques per protegir i transportar les riqueses d'[[Amèrica]]. |
||
Cal comentar que excepcionalment hi ha hagut alguns galions amb rems. És el cas dels anomenats "''Doce Apóstoles''" pertanyents a la flota espanyola i construïts per encàrrec de Felip II. |
Cal comentar que excepcionalment hi ha hagut alguns galions amb rems. És el cas dels anomenats "''Doce Apóstoles''" pertanyents a la flota espanyola i construïts per encàrrec de Felip II. |
||
Línia 9: | Línia 9: | ||
== Història == |
== Història == |
||
El terme galió serveix per a designar dues menes de vaixell completament diferents. La documentació existent indica una època de transició. |
El terme galió serveix per a designar dues menes de vaixell completament diferents. La documentació existent indica, a més, una època de transició. |
||
=== Galions antics<ref name="France2008" |
=== Galions antics<ref name="France2008"/> === |
||
Els primers galions documentats eren vaixells relativament petits, semblants a les galeres i galiotes, que podien desplaçar-se amb rems i veles. |
Els primers galions documentats eren vaixells relativament petits, semblants a les galeres i galiotes, que podien desplaçar-se amb rems i veles. |
||
=== Galions de transició<ref name="Guiral-Hadziiossif1986" |
=== Galions de transició<ref name="Guiral-Hadziiossif1986"/> === |
||
Així poden anomenar-se els vaixells ja designats amb el nom de galions que només es desplaçaven a vela |
Així poden anomenar-se els vaixells ja designats amb el nom de galions que només es desplaçaven a vela |
||
però encara no havien evolucionat fins al disseny definitiu. L'època aproximada correspon als anys |
però encara no havien evolucionat fins al disseny definitiu. L'època aproximada correspon als anys 1492-1528. |
||
=== Galions pròpiament dits<ref name= |
=== Galions pròpiament dits<ref name=:0/> === |
||
Alguns autors indiquen |
Alguns autors indiquen l'inici dels galions amb els dotze galions agalerats que va construir a Cuba [[Pedro Menéndez de Avilés]] segons instruccions de [[Felip II de Castella|Felipe II]]. Altres autors defensen la idea dels que anomenen proto-galions. Vaixells mercants (naus) que, un cop construïts, eren requisats i modificats per a poder resistir l'atac de corsaris i pirates. Les modificacions incloïen augmentar l'artilleria i reforçar el buc del vaixell. |
||
Cap a 1550 els galions de disseny consolidat eren naus relativament grans, que es desplaçaven exclusivament a vela i que disposaven |
Cap a 1550 els galions de disseny consolidat eren naus relativament grans, que es desplaçaven exclusivament a vela i que disposaven d'un nombre de canons important. |
||
== Documents == |
== Documents == |
||
Línia 27: | Línia 27: | ||
=== Sobre galions antics === |
=== Sobre galions antics === |
||
⚫ | * 1273. Galió de 55 rems.<ref name="France2008">{{ref-llibre|autor=John France|títol=Mercenaries and Paid Men: The Mercenary Identity in the Middle Ages|url= https://books.google.cat/books?id=ozmwCQAAQBAJ&pg=PA135|data= 28 febrer 2008| editorial=BRILL|isbn=978-90-474-3261-6|pàgines=135–}}</ref> |
||
* 1284. "... un galeone catalano dell'armata di Sicilia prese Margam-ibn-Sabir, capo della tribù araba di Gewara, mentr'egli cavalcava alla volta di Tunis e recollo a Messina...".<ref name="Amari1938">{{ref-llibre|autor=Michele Amari|títol=Storia dei Musulmani di Sicilia|url= https://books.google.cat/books?id=4zPTAAAAMAAJ|any=1938| editorial=R. Prampolini}}</ref> |
|||
⚫ | *1273. Galió de 55 rems.<ref name="France2008">{{ |
||
⚫ | |||
* |
* 1286. "... collecta galee 6 et tres galioni...".<ref name="Pertz1862">{{ref-llibre|autor=Georg Heinrich Pertz|títol=Cafari et continuatorum annales Januenses|url= https://books.google.cat/books?id=oTIKshhAbkQC&pg=PA316|any=1862| editorial=Hahn|pàgines=316–}}</ref> |
||
⚫ | * 1287. Galió genovès de Francesco Porcelli.<ref name="Dameto1841">{{ref-llibre|autor=Juan Dameto|títol=Historia general del Reino de Mallorca|url= https://books.google.cat/books?id=qHVfRQiqSUYC&pg=PA771|any=1841| editorial=Imprenta Nacional a cargo de D. Juan Guasp y Pascual|pàgines=771–}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=Annali genovesi di Caffaro e dei suoi continuatori: Jacopo d'Oria|url= https://books.google.cat/books?id=HrEZAQAAMAAJ|any=1930| editorial=Municipio di Genova}}</ref> |
||
⚫ | * 1288. “...vbi armaverit cum Galione, seu ligno, & rebus Omnibus quas coepit”.<ref name="MontpalauComercio1779">{{ref-llibre|autor1=Antonio de Capmany y de Montpalau|autor2=Barcelona (Spain). Real Junta de Comercio|títol=Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de l'antigua ciudad de Barcelona: Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad|url= https://books.google.cat/books?id=YGg8AQAAIAAJ&pg=PA56|any=1779| editorial=En la Imprenta de D. Antonio de Sancha.|pàgines=56–}}</ref><ref name="Cataluña1704">{{ref-llibre|autor=Cataluña|títol=Constitutions y altres drets de Cathalunya ...|url= https://books.google.cat/books?id=xzteAAAAcAAJ&pg=RA1-PA151|any=1704| editorial=Collegi d'Advocats de Barcelona|pàgines=1–}}</ref> |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
* |
* 1299. Galió de Barcelona.<ref name="Ros1994">{{ref-llibre|autor=Ángeles Masiá de Ros|títol=Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso|url= https://books.google.cat/books?id=z6u09PD6kQoC&pg=PA9|any=1994| editorial=Editorial CSIC - CSIC Press|isbn=978-84-00-07446-3|pàgines=9–}}</ref> |
||
⚫ | * 1306. Esment d'un “galion”, en francès, relacionat amb els almogàvers d'Atenes.<ref name="LluchMallol2001">{{ref-llibre|autor1=Antonio Rubió y Lluch|autor2=Maria Teresa Ferrer i Mallol|títol=Diplomatari de l'Orient català (1301-1409): col·lecció de documents per a la història de l'expedició catalana a Orient i dels ducats d'Atenes i Neopàtria|url= https://books.google.cat/books?id=25pZibNOs0MC&pg=PA54|any=2001| editorial=Institut d'Estudis Catalans|isbn=978-84-7283-612-9|pàgines=54–}}</ref><ref name="(sieur)1826">{{ref-llibre|autor=Charles Du Fresne Du Cange (sieur)|títol=Histoire de l'empire de Constantinople zous les empereurs français jusqu'a la conquête des Turcs|url= https://books.google.cat/books?id=MIE2AAAAMAAJ&pg=PA355|any=1826| editorial=Verdière|pàgines=355–}}</ref> |
||
⚫ | * abans de 1408? "... per anar a Salou ahont se deya era arribat un galeo carregat de forment per ferlo venir a descarregar a la present Ciutat...".<ref name="Jurats1894">{{ref-llibre|autor=Barcelona (Spain). Consell de Cent Jurats|títol=Manual de novells ardits: vulgarment apellat Dietari del antich consell barceloní ... Publicat per acort y á despesas del Excm. Ajuntament constitucional é iniciat per los ilustres senyors regidors D. Frederich Schwartz y Luna y D. Francesch Carreras y Candi en comissió del mateix excelentíssim Ajuntament|url= https://books.google.cat/books?id=4R4NAQAAIAAJ|any=1894| editorial=Henrich y companyia}}</ref> |
||
⚫ | *1287. Galió genovès de Francesco Porcelli.<ref name="Dameto1841">{{ |
||
⚫ | * 1410. " ...burned the great galliot of Scotland...".<ref name="AndersonCombe1801">{{ref-llibre|autor1=Adam Anderson|autor2=William Combe|títol=An Historical and Chronological Deduction of the Origin of Commerce: From the Earliest Accounts. Containing an History of the Great Commercial Interests of the British Empire ...|url= https://books.google.cat/books?id=90sfAQAAMAAJ&pg=PA419|any=1801| editorial=J. White|pàgines=419–}}</ref> |
||
⚫ | |||
⚫ | *1288. “...vbi armaverit cum Galione, seu ligno, & rebus Omnibus quas coepit”.<ref name="MontpalauComercio1779">{{ |
||
⚫ | * 1430. Estol venecià de 37 galions i altres vaixells.<ref name="Cagnola1842">{{ref-llibre|autor=Giovan Pietro Cagnola|títol=Archivio storico italiano ossia raccolta di opere e documenti finora inediti o divenuti rarissimi riguardanti la storia d'Italia: Cronache milanesi scritte da Giovan Pietro Cagnola, Giovanni Andrea Prato e Giovan Marco Burigozzo ora per la prima volta pubblicate|url= https://books.google.cat/books?id=kUDOj0ejLdsC&pg=PA40|any=1842| editorial=Gio. Pietro Vieusseux|pàgines=40–}}</ref> |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | * 1492. Agost del any M CCCC LXXXXII (1492). "Dijous, a II. Jueus. Aquest dia entraren e sorgiren (sic) en la plaja de Barchinona una gran nau de Rodes de II mil D botes e una galeassa grossa de Ffrança, e VIII entre nauetes e '''galeons''', totes carreguades de juheus, qui exien de Aragó, de València e de Cathalunya, e eren-se enbarchats part en Tortosa e part en Terragona, exints de dites terres per manament de la majestat del senyor rey. Restaren-ne en Barchinona circa de XX, qui·s faheren cristians; los altres, ab dites fustes, se’n anaren la via de levant, e entre tots eren passats deu mil juheus entre hòmens, dones e infants ". |
||
*1299. Galió de Barcelona.<ref name="Ros1994">{{cite book|author=Ángeles Masiá de Ros|title=Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso|url=https://books.google.com/books?id=z6u09PD6kQoC&pg=PA9|year=1994|publisher=Editorial CSIC - CSIC Press|isbn=978-84-00-07446-3|pages=9–}}</ref> |
|||
⚫ | *1306. Esment |
||
⚫ | *abans de 1408? "... per anar a Salou ahont se deya era arribat un galeo carregat de forment per ferlo venir a descarregar a la present Ciutat...".<ref name="Jurats1894">{{ |
||
⚫ | *1410. " ...burned the great galliot of Scotland...".<ref name="AndersonCombe1801">{{ |
||
⚫ | |||
⚫ | *1430. Estol venecià de 37 galions i altres vaixells.<ref name="Cagnola1842">{{ |
||
⚫ | |||
⚫ | *1492. Agost del any M CCCC LXXXXII (1492). "Dijous, a II. Jueus. Aquest dia entraren e |
||
=== Època de transició === |
=== Època de transició === |
||
* 1493. Galió de Joan Bussot a Sevilla.<ref>[https://medievalistas.es/wp-content/uploads/attachments/01089.pdf EL COMERCIO CATALAN EN ANDALUCÍA A FINES DEL SIGLO XV. Ma. Teresa Ferrer Mallol.]</ref> |
|||
*1494. Referència d'un "galeó" a València.<ref name="Guiral-Hadziiossif1986">{{cite book|author=Jacqueline Guiral-Hadziiossif|title=Valence, port méditerranéen au XVe siècle: 1410-1525|url=https://books.google.com/books?id=u2kMc1hSCfQC&pg=PA41|year=1986|publisher=Publications de la Sorbonne|isbn=978-2-85944-125-8|pages=41–}}</ref> |
|||
* |
* 1494. Referència d'un "galeó" a València.<ref name="Guiral-Hadziiossif1986">{{ref-llibre|autor=Jacqueline Guiral-Hadziiossif|títol=Valence, port méditerranéen au XVe siècle: 1410-1525|url= https://books.google.cat/books?id=u2kMc1hSCfQC&pg=PA41|any=1986| editorial=Publications de la Sorbonne|isbn=978-2-85944-125-8|pàgines=41–}}</ref> |
||
* 1505. Acta notarial de la captura d'un galió català per part de corsaris.<ref name="Ghersi2004">{{ref-llibre|autor=Nicolas Ghersi|títol=Le pays mentonnais à travers les actes notariés à la fin du Moyen âge|url= https://books.google.cat/books?id=J_9nAAAAMAAJ|any=2004| editorial=Société d'art et d'histoire du Mentonnais}}</ref> |
|||
==== Proto-galions ? ==== |
==== Proto-galions ? ==== |
||
*1523. Segons els registres del port de Barcelona arribaren a la ciutat quatre galions entre un total 43 vaixells mercants. Les capacitats respectives eren de 4.000, 3,500, 2.000 i 2.500 quintars.<ref name="MontpalauMontpalau1792galio">{{ |
* 1523. Segons els registres del port de Barcelona arribaren a la ciutat quatre galions entre un total 43 vaixells mercants. Les capacitats respectives eren de 4.000, 3,500, 2.000 i 2.500 quintars.<ref name="MontpalauMontpalau1792galio">{{ref-llibre|autor1=Antonio Capmany y de Montpalau|autor2=Antonio de Capmany Surís y de Montpalau|títol=Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de l'antigua ciudad de Barcelona ...|url= https://books.google.cat/books?id=cWYOAAAAQAAJ&pg=RA1-PA40|any=1792| editorial=En la Imprenta de Sancha|pàgines=1–}}</ref> |
||
=== Primer galió que va anar a Amèrica === |
=== Primer galió que va anar a Amèrica === |
||
*1524. El primer vaixell esmentat com a "galeón" que va viatjar a les Índies fou el ''Santa Elena'', de Lluís de Mataró. Tenia una capacitat d'unes 180 bótes.(Referència: ''Los barcos de la conquista: Anatomía de un proto-galeón de Indias. Reconstitución conjetural del “Exvoto de Utrera”.'' Francisco Fernández González. Pàg.27/43 |
* 1524. El primer vaixell esmentat com a "galeón" que va viatjar a les Índies fou el ''Santa Elena'', de Lluís de Mataró. Tenia una capacitat d'unes 180 bótes.(Referència: ''Los barcos de la conquista: Anatomía de un proto-galeón de Indias. Reconstitución conjetural del “Exvoto de Utrera”.'' Francisco Fernández González. Pàg.27/43). |
||
⚫ | * 1527. "... y aquel galeón o carabelón para todos no bastaba". (Casas, Fray Bartolomé de las: Historia de las Indias, c 1527 - 1561)<ref name="la)Rayón1875">{{ref-llibre|autor1=Feliciano Ramírez de Arellano Fuensanta del Valle (marqués de la)|autor2=José León Sancho Rayón|títol=Historia de las Indias|url= https://books.google.cat/books?id=Ksx6AAAAMAAJ&pg=PA175|any=1875| editorial=M. Ginesta|pàgines=175–}}</ref> |
||
⚫ | *1527. "... y aquel galeón o carabelón para todos no bastaba". (Casas, Fray Bartolomé de las: Historia de las Indias, c 1527 - 1561)<ref name="la)Rayón1875">{{ |
||
=== Sobre galions evolucionats === |
=== Sobre galions evolucionats === |
||
[[Fitxer: |
[[Fitxer:La Couronne mg 0349.jpg|miniatura|Galió francès ''La Couronne'' (1632). Esmentat en francès com “vaisseau de 72 cannons”.]] |
||
[[Fitxer: |
[[Fitxer:Adler von Lübeck. Drawing 01.jpg|miniatura|Galió ''Adler von Lübeck'' (1566).]] |
||
*1528. Galió venecià.<ref name="Gould2011">{{ |
* 1528. Galió venecià.<ref name="Gould2011">{{ref-llibre|autor=Richard A. Gould|títol=Archaeology and the Social History of Ships|url= https://books.google.cat/books?id=hIKUhgBcSacC&pg=PA216|data= 29 abril 2011| editorial= [[Cambridge University Press]] |isbn=978-1-139-49816-6|pàgines=216–}}</ref><ref name="Lane1992">{{ref-llibre|autor=Frederic Chapin Lane|títol=Venetian Ships and Shipbuilders of the Renaissance|url= https://books.google.cat/books?id=mUhwzYs6A9cC&pg=PA63|data= setembre 1992| editorial=JHU Press|isbn=978-0-8018-4514-7|pàgines=63–}}</ref> |
||
*1566. ''Adler von Lübeck''.<ref name="Bennett2009">{{ |
* 1566. ''Adler von Lübeck''.<ref name="Bennett2009">{{ref-llibre|autor=Jenny Bennett|títol=Sailing into the Past: Learning from Replica Ships|url= https://books.google.cat/books?id=Imu9AwAAQBAJ&pg=PA92|data= 18 juny 2009| editorial=Seaforth Publishing|isbn=978-1-84832-013-0|pàgines=92–}}</ref><ref name="Cremer2014">{{ref-llibre|autor=Hans agost Cremer|títol=5000 Jahre Segelschiffe: Eine Entwicklungsgeschichte des Segelschiffes|url= https://books.google.cat/books?id=uavPAgAAQBAJ&pg=PA148|data= 6 febrer 2014| editorial=BoD – Books on Demand|isbn=978-3-95427-411-6|pàgines=148–}}</ref> |
||
*1567. Dotze "galeones agalerados" de [[Pedro Menéndez de Avilés]].<ref name= |
* 1567. Dotze "galeones agalerados" de [[Pedro Menéndez de Avilés]].<ref name=:0>{{ref-llibre|títol=Libro ... de provisiones, cedulas, capitulos, de ordenanças, instruciones, y cartas, libradas y despachadas ... por sus Magestades de los señores Reyes Catolicos don Fernando y doña Ysabel y Emperador don Carlos ... y doña Iuana su madre, y Catolico Rey don Felipe ... tocantes al buen gouierno de las Indias y administracion de la justicia en ellas (etc.)|url= https://books.google.cat/books?id=OE9fAAAAcAAJ&pg=PA96|any=1596| editorial=Impr. Real|pàgines=96–}}</ref><ref name="Linage1672">{{ref-llibre|autor=Joseph de Veitia Linage|títol=Norte de la contratacion de las Indias Occidentales|url= https://books.google.cat/books?id=nWZTAAAAcAAJ&pg=RA2-PA73|any=1672| editorial=Blas|pàgines=2–}}</ref> |
||
** L'expressió "galeones agalerados" s'interpreta com a "galions que portaven i podien desplaçar-se amb rems". Indirectament indica l'existència d'altres galions (els més habituals) que no portaven rems. |
** L'expressió "galeones agalerados" s'interpreta com a "galions que portaven i podien desplaçar-se amb rems". Indirectament indica l'existència d'altres galions (els més habituals) que no portaven rems. |
||
** La "flota de Indias" era un estol de vaixells mercants que navegaven protegits per 12 galions ("Los doce apóstoles"). El conjunt era d'unes 50 veles.<ref name="Margry1867">{{ |
** La "flota de Indias" era un estol de vaixells mercants que navegaven protegits per 12 galions ("Los doce apóstoles"). El conjunt era d'unes 50 veles.<ref name="Margry1867">{{ref-llibre|autor=Pierre Margry|títol=Relations et mémoires inédits pour servir à l'histoire de la France dans les pays d'outre-mer: Tirés des archives du Ministére de la marine et des colonies|url= https://books.google.cat/books?id=M3_YOYQbIf4C&pg=PA217|any=1867| editorial=Challamel aîné|pàgines=217–}}</ref> |
||
* 1577. ''Golden Hind'', galió anglès de Francis Drake.<ref name="2-3Lace2013">{{ref-llibre|autor1=EPUB 2-3|autor2=William W. Lace|títol=Sir Francis Drake|url= https://books.google.cat/books?id=Rf1bAgAAQBAJ&pg=PT36|data= octubre 2013| editorial=Infobase Learning|isbn=978-1-4381-4867-0|pàgines=36–}}</ref> |
|||
⚫ | * 1594. Galió ''Sant Joan'' construït a [[Lloret de Mar]] per a comerciar amb [[Alexandria]].<ref name="Montpalau1792galiolloret">{{ref-llibre|autor=Antonio de Capmany y de Montpalau|títol=Memorias historicas sobre la marina: comercio y artes de l'antigua ciudad de Barcelona. Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad|url= https://books.google.cat/books?id=J79fAAAAcAAJ&pg=PA337|any=1792| editorial=A. de Sancha|pàgines=337–}}</ref> |
||
*1577. ''Golden Hind'', galió anglès de Francis Drake. |
|||
⚫ | * 1607. La definició de galió de Bartolomeo Crescenzio el fa igual a una nau més llarga i fina, cercant velocitat. A vegades aparellat amb arbres de mitjana i contramitjana amb veles llatines. L'arbre mestre i el trinquet hissaven veles caires.<ref name="Crescenzio1607">{{ref-llibre|autor=Bartolomeo Crescenzio|títol=Nautica Mediterranea Di Bartolomeo Crescentio Romano. All' Illustriss... Card. Aldobrandino... Et un Portolano di tutti i porti da stantiar Vascelli...|url= https://books.google.cat/books?id=5Nzyi4d1KSYC&pg=PA77-IA18|any=1607| editorial=appresso Bartolomeo Bonfadino|pàgines=77–}}</ref> |
||
⚫ | * 1614. Pantero Pantera.<ref name="Pantera1614">{{ref-llibre|autor=Pantero Pantera|títol=L'armata nauale, del capitan Pantero Pantera ...: diuisa in doi libri ... ; con vn vocabolario, nel quale si dichiarano i nomi, [et] le voci marinaresche. Et con due tauole, l'vna de i capitoli, [et] l'altra delle materie dell'opera ...|url= https://books.google.cat/books?id=jLf6aI2E9rcC&pg=PA41|any=1614| editorial=appresso Egidio Spada|pàgines=41–}}</ref> |
||
⚫ | *1594. Galió ''Sant Joan'' construït a [[Lloret de Mar |
||
⚫ | |||
* 1628. ''Batavia''.<ref name="SharpeEncel1997">{{ref-llibre|autor1=Alan Sharpe|autor2=Vivien Encel|títol=Murder!: 25 True Australian Crimes|url= https://books.google.cat/books?id=8fEL2ay9z0sC&pg=PA1|any=1997| editorial=Kingsclear Books Pty Ltd|isbn=978-0-908272-47-1|pàgines=1–}}</ref> |
|||
⚫ | *1607. La definició de galió de Bartolomeo Crescenzio el fa igual a una nau més llarga i fina, cercant velocitat. A vegades aparellat amb arbres de mitjana i contramitjana amb veles llatines. L'arbre mestre i el trinquet hissaven veles caires.<ref name="Crescenzio1607">{{ |
||
⚫ | * 1632. ''La Couronne''.<ref name="Jal1848lacouronne">{{ref-llibre|autor=Auguste Jal|títol=Glossaire nautique: répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes|url= https://books.google.cat/books?id=xZw_AAAAcAAJ&pg=PA399|any=1848| editorial=Firmin Didot|pàgines=399–}}</ref> |
||
⚫ | |||
⚫ | *1614. Pantero Pantera.<ref name="Pantera1614">{{ |
||
* 1731. Avarat el galió ''Nuestra Señora del Pilar de Zaragoza'' a Cavite.<ref name="GarcíaGómez2012">{{ref-llibre|autor1=Jesús García|autor2=Jesús García-del-Valle Y Gómez|títol=RETRATO DE UN NAVÍO|url= https://books.google.cat/books?id=B3gNDiAdWdMC&pg=PT57|data= 22 maig 2012| editorial=Bubok|isbn=978-84-686-0824-2|pàgines=57–}}</ref> |
|||
⚫ | * 1743. L'almirall anglès [[George Anson]] captura el galió espanyol ''Nuestra Señora de Covadonga''.<ref name="Dilworth1760">{{ref-llibre|autor=W. H. Dilworth|títol=Lord Anson's voyage round the world; performed in the years 1740, 41, 42, 43, and 44, etc|url= https://books.google.cat/books?id=zwxhAAAAcAAJ&pg=PA95|any=1760| editorial=B. Mecom|pàgines=95–}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=El museo mexicano o miscelánea de amenidades curiosas e instructivas|url= https://books.google.cat/books?id=g0Wx4zCNsG0C&pg=PA510|any=1844| editorial=Ignacio Cumplido|pàgines=510–}}</ref><ref name="Marchand1797">{{ref-llibre|autor=Étienne Marchand|títol=Voyage autour du monde, pendant les années 1790, 1791 et 1792: précédé d'une introduction historique : auquel on a joint des recherches sur les Terres Australes de Drake, et un examen critique du voyage de Roggeween ; avec cartes et figures: par C. P. Claret Fleurieu|url= https://books.google.cat/books?id=plxCAAAAcAAJ&pg=RA4-PA280|any=1797| editorial=Imprimerie de la Republique|pàgines=4–}}</ref> |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | * 1815. Darrer galió de Manila.<ref name="Ooi2004">{{ref-llibre|autor=Keat Gin Ooi|títol=Southeast Asia: A Historical Encyclopedia, from Angkor Wat to East Timor|url= https://books.google.cat/books?id=QKgraWbb7yoC&pg=PA537|any=2004| editorial= [[ABC-CLIO]] |isbn=978-1-57607-770-2|pàgines=537–}}</ref> |
||
*1628. ''Batavia''. |
|||
⚫ | *1632. ''La Couronne''.<ref name="Jal1848lacouronne">{{ |
||
⚫ | |||
⚫ | *1743. |
||
⚫ | |||
⚫ | *1815. Darrer galió de Manila.<ref name="Ooi2004">{{ |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Línia 114: | Línia 90: | ||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
{{Viccionari-lateral|galió}} |
{{Viccionari-lateral|galió}} |
||
<!--ORDENA generat per bot--> |
|||
{{ORDENA:Galio}} |
{{ORDENA:Galio}} |
Revisió de 12:15, 21 nov 2024
Un galió és un vaixell de vela utilitzat des de mitjan segle xvi. Consisteix en un vaixell gran, de borda alta que es movia per l'acció del vent. És una derivació de la carraca combinada amb la velocitat de la caravel·la. Els galions eren vaixells de grans prestacions, gran mida i capacitat de foc. Els galions podien ser de guerra com de càrrega i van ser usats en travesses transatlàntiques per protegir i transportar les riqueses d'Amèrica.
Cal comentar que excepcionalment hi ha hagut alguns galions amb rems. És el cas dels anomenats "Doce Apóstoles" pertanyents a la flota espanyola i construïts per encàrrec de Felip II.
Un galió generalment tenia 40 m de llarg, 40 canons, de tres a cinc pals, amb veles generalment quadrades, tot i que n'hi havia de vela llatina com les galiasses i una dotació de 800 tripulants. La relació entre mànega i eslora era entre 1:3 i 1:4. La seva forma, amb castells a proa i popa era perquè, en cas d'abordatge, els tiradors tinguessin millor posició.
Eren vaixells molt temuts pels pirates, per la seva velocitat i potència de foc.
Història
[modifica]El terme galió serveix per a designar dues menes de vaixell completament diferents. La documentació existent indica, a més, una època de transició.
Els primers galions documentats eren vaixells relativament petits, semblants a les galeres i galiotes, que podien desplaçar-se amb rems i veles.
Així poden anomenar-se els vaixells ja designats amb el nom de galions que només es desplaçaven a vela però encara no havien evolucionat fins al disseny definitiu. L'època aproximada correspon als anys 1492-1528.
Alguns autors indiquen l'inici dels galions amb els dotze galions agalerats que va construir a Cuba Pedro Menéndez de Avilés segons instruccions de Felipe II. Altres autors defensen la idea dels que anomenen proto-galions. Vaixells mercants (naus) que, un cop construïts, eren requisats i modificats per a poder resistir l'atac de corsaris i pirates. Les modificacions incloïen augmentar l'artilleria i reforçar el buc del vaixell.
Cap a 1550 els galions de disseny consolidat eren naus relativament grans, que es desplaçaven exclusivament a vela i que disposaven d'un nombre de canons important.
Documents
[modifica]La lectura directa d'algunes referències hauria de permetre la comprensió del tema i ajudar a definir l'abast de les dues menes de galions exposades.
Sobre galions antics
[modifica]- 1273. Galió de 55 rems.[1]
- 1284. "... un galeone catalano dell'armata di Sicilia prese Margam-ibn-Sabir, capo della tribù araba di Gewara, mentr'egli cavalcava alla volta di Tunis e recollo a Messina...".[4]
- 1284. "...due galeoni di 72 remi..."[5]
- 1286. "... collecta galee 6 et tres galioni...".[6]
- 1287. Galió genovès de Francesco Porcelli.[7][8]
- 1288. “...vbi armaverit cum Galione, seu ligno, & rebus Omnibus quas coepit”.[9][10]
- L'expressió "galione seu ligno" fa equivalent galió a lleny.
- 1299. Galió de Barcelona.[11]
- 1306. Esment d'un “galion”, en francès, relacionat amb els almogàvers d'Atenes.[12][13]
- abans de 1408? "... per anar a Salou ahont se deya era arribat un galeo carregat de forment per ferlo venir a descarregar a la present Ciutat...".[14]
- 1410. " ...burned the great galliot of Scotland...".[15]
- 1427. Batalla entre dos estols de galions.[16]
- 1430. Estol venecià de 37 galions i altres vaixells.[17]
- 1457. Primera referència “oficial” en castellà als “galeones”: “… é tanto duró la pelea, que los veneçianos fueron vençidos é perdieron diez é siete galeones...”. (Tafur, Pero: Andanças e viajes, c 1457)
- 1492. Agost del any M CCCC LXXXXII (1492). "Dijous, a II. Jueus. Aquest dia entraren e sorgiren (sic) en la plaja de Barchinona una gran nau de Rodes de II mil D botes e una galeassa grossa de Ffrança, e VIII entre nauetes e galeons, totes carreguades de juheus, qui exien de Aragó, de València e de Cathalunya, e eren-se enbarchats part en Tortosa e part en Terragona, exints de dites terres per manament de la majestat del senyor rey. Restaren-ne en Barchinona circa de XX, qui·s faheren cristians; los altres, ab dites fustes, se’n anaren la via de levant, e entre tots eren passats deu mil juheus entre hòmens, dones e infants ".
Època de transició
[modifica]- 1493. Galió de Joan Bussot a Sevilla.[18]
- 1494. Referència d'un "galeó" a València.[2]
- 1505. Acta notarial de la captura d'un galió català per part de corsaris.[19]
Proto-galions ?
[modifica]- 1523. Segons els registres del port de Barcelona arribaren a la ciutat quatre galions entre un total 43 vaixells mercants. Les capacitats respectives eren de 4.000, 3,500, 2.000 i 2.500 quintars.[20]
Primer galió que va anar a Amèrica
[modifica]- 1524. El primer vaixell esmentat com a "galeón" que va viatjar a les Índies fou el Santa Elena, de Lluís de Mataró. Tenia una capacitat d'unes 180 bótes.(Referència: Los barcos de la conquista: Anatomía de un proto-galeón de Indias. Reconstitución conjetural del “Exvoto de Utrera”. Francisco Fernández González. Pàg.27/43).
- 1527. "... y aquel galeón o carabelón para todos no bastaba". (Casas, Fray Bartolomé de las: Historia de las Indias, c 1527 - 1561)[21]
Sobre galions evolucionats
[modifica]- 1528. Galió venecià.[22][23]
- 1566. Adler von Lübeck.[24][25]
- 1567. Dotze "galeones agalerados" de Pedro Menéndez de Avilés.[3][26]
- L'expressió "galeones agalerados" s'interpreta com a "galions que portaven i podien desplaçar-se amb rems". Indirectament indica l'existència d'altres galions (els més habituals) que no portaven rems.
- La "flota de Indias" era un estol de vaixells mercants que navegaven protegits per 12 galions ("Los doce apóstoles"). El conjunt era d'unes 50 veles.[27]
- 1577. Golden Hind, galió anglès de Francis Drake.[28]
- 1594. Galió Sant Joan construït a Lloret de Mar per a comerciar amb Alexandria.[29]
- 1607. La definició de galió de Bartolomeo Crescenzio el fa igual a una nau més llarga i fina, cercant velocitat. A vegades aparellat amb arbres de mitjana i contramitjana amb veles llatines. L'arbre mestre i el trinquet hissaven veles caires.[30]
- 1614. Pantero Pantera.[31]
- 1628. Vasa, gran galió suec.
- 1628. Batavia.[32]
- 1632. La Couronne.[33]
- 1698. Galió San José
- 1731. Avarat el galió Nuestra Señora del Pilar de Zaragoza a Cavite.[34]
- 1743. L'almirall anglès George Anson captura el galió espanyol Nuestra Señora de Covadonga.[35][36][37]
- 1750. Santísima Trinidad (galió)
- 1815. Darrer galió de Manila.[38]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 John France. Mercenaries and Paid Men: The Mercenary Identity in the Middle Ages. BRILL, 28 febrer 2008, p. 135–. ISBN 978-90-474-3261-6.
- ↑ 2,0 2,1 Jacqueline Guiral-Hadziiossif. Valence, port méditerranéen au XVe siècle: 1410-1525. Publications de la Sorbonne, 1986, p. 41–. ISBN 978-2-85944-125-8.
- ↑ 3,0 3,1 Libro ... de provisiones, cedulas, capitulos, de ordenanças, instruciones, y cartas, libradas y despachadas ... por sus Magestades de los señores Reyes Catolicos don Fernando y doña Ysabel y Emperador don Carlos ... y doña Iuana su madre, y Catolico Rey don Felipe ... tocantes al buen gouierno de las Indias y administracion de la justicia en ellas (etc.). Impr. Real, 1596, p. 96–.
- ↑ Michele Amari. Storia dei Musulmani di Sicilia. R. Prampolini, 1938.
- ↑ La guerra del Vespro Siciliano. Bandry., 1843, p. 274–.
- ↑ Georg Heinrich Pertz. Cafari et continuatorum annales Januenses. Hahn, 1862, p. 316–.
- ↑ Juan Dameto. Historia general del Reino de Mallorca. Imprenta Nacional a cargo de D. Juan Guasp y Pascual, 1841, p. 771–.
- ↑ Annali genovesi di Caffaro e dei suoi continuatori: Jacopo d'Oria. Municipio di Genova, 1930.
- ↑ Antonio de Capmany y de Montpalau; Barcelona (Spain). Real Junta de Comercio Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de l'antigua ciudad de Barcelona: Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad. En la Imprenta de D. Antonio de Sancha., 1779, p. 56–.
- ↑ Cataluña. Constitutions y altres drets de Cathalunya .... Collegi d'Advocats de Barcelona, 1704, p. 1–.
- ↑ Ángeles Masiá de Ros. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso. Editorial CSIC - CSIC Press, 1994, p. 9–. ISBN 978-84-00-07446-3.
- ↑ Antonio Rubió y Lluch; Maria Teresa Ferrer i Mallol Diplomatari de l'Orient català (1301-1409): col·lecció de documents per a la història de l'expedició catalana a Orient i dels ducats d'Atenes i Neopàtria. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 54–. ISBN 978-84-7283-612-9.
- ↑ Charles Du Fresne Du Cange (sieur). Histoire de l'empire de Constantinople zous les empereurs français jusqu'a la conquête des Turcs. Verdière, 1826, p. 355–.
- ↑ Barcelona (Spain). Consell de Cent Jurats. Manual de novells ardits: vulgarment apellat Dietari del antich consell barceloní ... Publicat per acort y á despesas del Excm. Ajuntament constitucional é iniciat per los ilustres senyors regidors D. Frederich Schwartz y Luna y D. Francesch Carreras y Candi en comissió del mateix excelentíssim Ajuntament. Henrich y companyia, 1894.
- ↑ Adam Anderson; William Combe An Historical and Chronological Deduction of the Origin of Commerce: From the Earliest Accounts. Containing an History of the Great Commercial Interests of the British Empire .... J. White, 1801, p. 419–.
- ↑ Tommaso Locatelli. L' appendice della Gazzetta di Venezia: Prose scelte, 1837, p. 81–.
- ↑ Giovan Pietro Cagnola. Archivio storico italiano ossia raccolta di opere e documenti finora inediti o divenuti rarissimi riguardanti la storia d'Italia: Cronache milanesi scritte da Giovan Pietro Cagnola, Giovanni Andrea Prato e Giovan Marco Burigozzo ora per la prima volta pubblicate. Gio. Pietro Vieusseux, 1842, p. 40–.
- ↑ EL COMERCIO CATALAN EN ANDALUCÍA A FINES DEL SIGLO XV. Ma. Teresa Ferrer Mallol.
- ↑ Nicolas Ghersi. Le pays mentonnais à travers les actes notariés à la fin du Moyen âge. Société d'art et d'histoire du Mentonnais, 2004.
- ↑ Antonio Capmany y de Montpalau; Antonio de Capmany Surís y de Montpalau Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de l'antigua ciudad de Barcelona .... En la Imprenta de Sancha, 1792, p. 1–.
- ↑ Feliciano Ramírez de Arellano Fuensanta del Valle (marqués de la); José León Sancho Rayón Historia de las Indias. M. Ginesta, 1875, p. 175–.
- ↑ Richard A. Gould. Archaeology and the Social History of Ships. Cambridge University Press, 29 abril 2011, p. 216–. ISBN 978-1-139-49816-6.
- ↑ Frederic Chapin Lane. Venetian Ships and Shipbuilders of the Renaissance. JHU Press, setembre 1992, p. 63–. ISBN 978-0-8018-4514-7.
- ↑ Jenny Bennett. Sailing into the Past: Learning from Replica Ships. Seaforth Publishing, 18 juny 2009, p. 92–. ISBN 978-1-84832-013-0.
- ↑ Hans agost Cremer. 5000 Jahre Segelschiffe: Eine Entwicklungsgeschichte des Segelschiffes. BoD – Books on Demand, 6 febrer 2014, p. 148–. ISBN 978-3-95427-411-6.
- ↑ Joseph de Veitia Linage. Norte de la contratacion de las Indias Occidentales. Blas, 1672, p. 2–.
- ↑ Pierre Margry. Relations et mémoires inédits pour servir à l'histoire de la France dans les pays d'outre-mer: Tirés des archives du Ministére de la marine et des colonies. Challamel aîné, 1867, p. 217–.
- ↑ EPUB 2-3; William W. Lace Sir Francis Drake. Infobase Learning, octubre 2013, p. 36–. ISBN 978-1-4381-4867-0.
- ↑ Antonio de Capmany y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina: comercio y artes de l'antigua ciudad de Barcelona. Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad. A. de Sancha, 1792, p. 337–.
- ↑ Bartolomeo Crescenzio. Nautica Mediterranea Di Bartolomeo Crescentio Romano. All' Illustriss... Card. Aldobrandino... Et un Portolano di tutti i porti da stantiar Vascelli.... appresso Bartolomeo Bonfadino, 1607, p. 77–.
- ↑ Pantero Pantera. L'armata nauale, del capitan Pantero Pantera ...: diuisa in doi libri ... ; con vn vocabolario, nel quale si dichiarano i nomi, [et] le voci marinaresche. Et con due tauole, l'vna de i capitoli, [et] l'altra delle materie dell'opera .... appresso Egidio Spada, 1614, p. 41–.
- ↑ Alan Sharpe; Vivien Encel Murder!: 25 True Australian Crimes. Kingsclear Books Pty Ltd, 1997, p. 1–. ISBN 978-0-908272-47-1.
- ↑ Auguste Jal. Glossaire nautique: répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes. Firmin Didot, 1848, p. 399–.
- ↑ Jesús García; Jesús García-del-Valle Y Gómez RETRATO DE UN NAVÍO. Bubok, 22 maig 2012, p. 57–. ISBN 978-84-686-0824-2.
- ↑ W. H. Dilworth. Lord Anson's voyage round the world; performed in the years 1740, 41, 42, 43, and 44, etc. B. Mecom, 1760, p. 95–.
- ↑ El museo mexicano o miscelánea de amenidades curiosas e instructivas. Ignacio Cumplido, 1844, p. 510–.
- ↑ Étienne Marchand. Voyage autour du monde, pendant les années 1790, 1791 et 1792: précédé d'une introduction historique : auquel on a joint des recherches sur les Terres Australes de Drake, et un examen critique du voyage de Roggeween ; avec cartes et figures: par C. P. Claret Fleurieu. Imprimerie de la Republique, 1797, p. 4–.
- ↑ Keat Gin Ooi. Southeast Asia: A Historical Encyclopedia, from Angkor Wat to East Timor. ABC-CLIO, 2004, p. 537–. ISBN 978-1-57607-770-2.
Vegeu també
[modifica]