Ignasi Cristià i Garcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Manteniment de referències (consulteu la documentació de la plantilla en cas de dubte) |
||
| (42 revisions intermèdies per 9 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Falta verificar admissibilitat|data=2023}} |
|||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Ignasi Cristià i Garcia''' ([[Cambrils]], 1969) és un [[Dramatúrgia|dramaturg]] i [[escenògraf]] dedicat al món de la [[museografia]], dels [[Audiovisual|audiovisuals]] i del [[teatre]]. És [[Llicenciatura|llicenciat]] en [[Art dramàtic|Art Dramàtic]] per l'[[Institut del Teatre]], amb especialització en [[Escenografia]] i en [[Direcció escènica|Direcció Escènica]].<ref name=":0">{{Ref-web|títol=La Ciutat d'estiu. Entrevista a Ignasi Cristià.|url=https://www.ondacero.es/emisoras/catalunya/audios-podcast/la-ciutat-estiu/ciutat-destiu-210823_2023082164e37999714dff0001c16c2d.html|data=2023-08-21|consulta=2023-11-13|llengua=ca|editor=Onda Cero Radio}}</ref> |
|||
'''Ignasi Cristià i Garcia''' ([[Cambrils]], 1969) és un [[Dramatúrgia|dramaturg]], [[escenògraf]] i [[tenor]] [[Lírica|líric]] espanyol consagrat al món de la [[museografia]], dels [[Audiovisual|audiovisuals]] i del [[teatre]]. |
|||
En l'àmbit de l'escenografia teatral, emprengué la seva trajectòria professional amb el projecte desenvolupat per a l'obra ''[[La fille mal gardée]]'', ballet de Ferdinand Hérold i John Lanchbery representat a l'Òpera de Breslavia de [[Polònia]] l'any [[1991]],<ref name=":2">{{Ref-web|url=https://www.operavarna.com/index.php/bg/home-bg/84-news/interview/2786-ignazii-kristia-za-bal-s-maski|títol=Режисьорът на „Бал с маски“ Игнаси Кристиа: Във Варна видях, че оперните певци са част от обществото|consulta=02-08-2023|llengua=Búlgar|editor=Operavarna}}</ref> entre d'altres.<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://www.teatro.es/profesionales/ignasi-cristia-12342/estrenos/null|títol=Ignasi Cristià|consulta=07-08-2023|llengua=Castellà|editor=INAEM - Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música}}</ref> Altres aportacions seves en aquest camp han estat la [[direcció escènica]] i l'[[escenografia]] de l'[[òpera]] ''[[Un ballo in maschera]]'' de [[Giuseppe Verdi]], interpretada els anys 2020 i 2022 al [[Teatre de l'Òpera de Varna]] a [[Bulgària]],<ref>{{Ref-web|url=https://www.operabase.com/artists/ignasi-cristia-2121540/performances/en|títol=Ignasi Cristià|consulta=02-08-2023|llengua=anglès|editor=Operabase}}</ref> i la direcció escènica del [[monodrama]] ''[[Medea (monodrama)|Medea]]'', amb música de [[Joan Manén i Planas|Joan Manén]] i text d'[[Ambrosi Carrion i Juan|Ambrosi Carrión]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Blanch|nom=Daniel|article=La ‘Medea' de Manén, sis dècades després|publicació=Núvol|url=https://www.nuvol.com/musica/classica/la-medea-de-manen-sis-decades-despres-180976|data=22-05-2021}}</ref> |
|||
== Biografia == |
|||
Emparentat amb músics que protagonitzaren l'escena musical catalana de finals del [[Segle XIX|s. XIX]] i les primeres dècades del [[Segle XX|s. XX]], com ara [[Joan Cristià i Vial]], [[Josep Martí i Cristià]], [[Amadeu Cristià i Rotches]] o [[Amadeu Cristià Fernàndez]],<ref>{{Ref-web|url=https://www.myheritage.es/site-486676951/ignasi-cristia|títol=Ignasi Cristià|consulta=21-08-2023|llengua=Castellà|editor=MyHeritage|data=03-06-2023}}</ref> Ignasi Cristià també es dedicarà al món de l’escena, tot i que des de diverses facetes, com a [[escenògraf]], [[Dramatúrgia|dramaturg]] i intèrpret musical. Doblement [[Llicenciatura|llicenciat]] en [[Art dramàtic|Art Dramàtic]] per l’[[Institut del Teatre]], amb especialització en [[Escenografia]] ([[1990]]) i en [[Direcció escènica|Direcció Escènica]] ([[1993]]),<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://pq15.institutdelteatre.cat/pages/ca/text-credits.html|títol=Equip del Projecte PQ15 Catalunya|consulta=08-08-2023|llengua=Català|editor=Institut del Teatre}}</ref> emprengué la seva trajectòria professional col·laborant i aprenent de diversos escenògrafs i directors d’escena, com ara [[Santiago Pericot i Canaleta|Santiago Pericot]], [[Joaquim Roy]] o [[Marcelo Grande]], fins que, l’any [[1997]], s’endinsa en l’àmbit teatral amb la creació de l’escenografia per a l’espectacle de dansa [https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/enciclopedia-arts-esceniques/id1995/romy-july.htm?fcat_5=81 “''Romy and July'', barbacoa passional”], de [[Metros Companyia de Dansa]], al [https://www.barcelona.cat/grec/ca/espai/teatre-grec Festival de Teatre Grec] de [[Barcelona]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Benach|nom=Joan-Anton|article=Crítica de danza: Humor, pasión y poesia|publicació=La Vanguardia|data=27-01-1997|pàgines=pàg. 32}}</ref> Així mateix, havent-se format com a [[tenor]] líric de la mà d’[[Eduard Giménez i Gràcia]] al [[Conservatori de Música del Liceu|Conservatori Professional de Música del Liceu]] a [[Barcelona]], del [[1991]] al [[1998]], cantarà com a solista i com a corista en diverses [[Sala de concerts|sales]] i [[Teatres d'òpera|teatres]].<ref name=":0" /> |
|||
En l'àmbit de la [[museografia]] i de la [[producció audiovisual]] ha portat a terme projectes sobre [[memòria històrica]] i sobre temàtiques diverses des d'una [[narrativa]] vinculada a les disciplines presents al món del [[teatre]] i de l'[[espectacle]].<ref name=":0" /> Alguns dels projectes dissenyats per Ignasi Cristià dins d'aquest paradigma són l'exposició permanent “Consideracions generals sobre l'exili” al [[Museu Memorial de l'Exili]];<ref>{{Ref-web|url=https://www.museuexili.cat/ca/informacio-practica/exposicio-permanent/consideracio-general-sobre-lexili|títol=MUME – Consideracions generals sobre l'exili|consulta=02-08-2023|llengua=català|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> la mostra “Spoliés! l'aryanisation économique en France 1940-44”, exposada l'any [[2010]] al Musée de la Résistance et de la Déportation de l'Isère;<ref>{{Ref-publicació|cognom=Poli|nom=Marie-Sylvie|publicació=Exposer l'histoire contemporaine. Évaluation muséologique d'une exposition: Spoliés! L'«aryanisation » économique en France 1940-1944|url=https://www.vie-publique.fr/catalogue/22492-exposer-lhistoire-contemporaine|data=27-08-2014|cognom2=Ancel|nom2=Pascale|cognom3=Centre de Recherche sur les Liens sociaux}}</ref> la [[instal·lació artística]] i [[Museografia|museogràfica]] al [[Pavelló de Sant Salvador]] de [[Hospital de la Santa Creu i Sant Pau|Sant Pau Recinte Modernista]], l'any [[2017]], sobre la [[història de la medicina]] a [[Catalunya]] i la figura de l'[[arquitecte]] [[Lluís Domènech i Montaner]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Molina|nom=Miquel|article=Blues Urbano - El modernismo no es un decorado de selfie|publicació=La Vanguardia|data=29-05-2022|pàgines=pàg. 52}}</ref> |
|||
Consagrat tant a l’[[escenografia]] com a la [[música]], a la [[dècada dels noranta]] fou membre de la companyia [[Palcoscenico d’Opera Lirico-Spinto]] (POLS), amb la qual interpretà diversos rols operístics a [[Sala de concerts|sales]] i [[Teatres d'òpera|teatres]] de [[Barcelona]], com ara a la [[Luz de Gas|Sala Luz de Gas]], amb l’[[espectacle]] "Nits d’Òpera",<ref>{{Ref-web|url=https://www.teatro.es/profesionales/ignasi-cristia-12342/estrenos/nits-d-opera-20794|títol=Ignasi Cristià. Nits d’Òpera.|consulta=07-08-2023|llengua=Castellà|editor=INAEM - Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música}}</ref> o al [[Versus Teatre]], amb la producció de “[[:es:Trouble_in_Tahiti|Trouble in Tahiti]]” de [[Leonard Bernstein]],<ref>{{Ref-publicació|cognom=Alier|nom=Roger|article=Crítica de ópera: Bernstein de bolsillo|publicació=La Vanguardia|data=20-12-1997|pàgines=pàg. 53}}</ref> entre d’altres.<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://www.teatro.es/profesionales/ignasi-cristia-12342/estrenos/null|títol=Ignasi Cristià|consulta=07-08-2023|llengua=Castellà|editor=INAEM - Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música}}</ref> A més, col·laborà amb el [[Gran Teatre del Liceu]], d’una banda, com a reforç del Cor per a les obres “[[Lohengrin]]” de [[Richard Wagner]], la temporada 1992/1993, i “[[La Damnation de Faust]]” d’[[Hector Berlioz|Héctor Berlioz]], la temporada 1997/1998; i, d’altra banda, com a assistent de l’escenografia per a la producció escènica de [[Mario Gas Cabré|Mario Gas]] i [[Marcelo Grande]] de l’obra “[[L'elisir d'amore|L’elisir d’amore]]”, de [[Gaetano Donizetti]].<ref>{{Ref-web|url=https://annals.liceubarcelona.cat/llocca/FEspectacle?idespec=1772|títol=Annals Gran Teatre del Liceu. Espectacle L’elisir d’amore, Temporada 1997/1998|consulta=02-08-2023|llengua=Català|editor=Gran Teatre del Liceu}}</ref> Una de les darreres interpretacions musicals d’Ignasi Cristià ha estat a [[Schüpfheim|Schopfheim]], l’any [[2018]], com a solista convidat del Gesangverein Fahrnau, cor dirigit per [[Krastin Nastev]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bertsch|nom=Anja|article=Schopfheim - Beste Sangeskunst zur Geltung gebracht|publicació=Markgräfler Tagblatt|url=https://www.verlagshaus-jaumann.de/inhalt.schopfheim-beste-sangeskunst-zur-geltung-gebracht.c7145f4e-1b25-4f5a-aa03-93178f9808f4.html|data=10-06-2018|consulta=07-08-2023}}</ref> |
|||
Arran del disseny de l’[[escenografia]] per a l’obra de [[teatre]] de [[Joan Brossa i Cuervo|Joan Brossa]] “[[quan serà pintada una escena de fons sense fi]]”, l’any [[1998]],<ref name=":1" /><ref>{{Ref-web|url=https://bito.pro/es/fitxa/sera-pintada-escena-fons/|títol=Quan serà pintada una escena de fons sense fi|consulta=10-08-2023|llengua=Castellà|editor=Bitò}}</ref> Ignasi Cristià s’endinsà en el món de la [[museografia]] i de la [[producció audiovisual]], on portarà a terme projectes, tant sobre [[memòria històrica]] com de temàtica diversa, des d’una [[narrativa]] vinculada a les disciplines presents al món del [[teatre]] i de l’[[espectacle]]. Alguns dels projectes elaborats per Ignasi Cristià dins d’aquest [[paradigma]] són, per exemple, l’exposició permanent “Consideracions generals sobre l’exili” al [[Museu Memorial de l'Exili|Museu Memorial de l’Exili]] (MUME);<ref>{{Ref-web|url=https://www.museuexili.cat/ca/informacio-practica/exposicio-permanent/consideracio-general-sobre-lexili|títol=MUME – Consideracions generals sobre l’exili|consulta=02-08-2023|llengua=Català|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> la mostra “Spoliés! l’aryanisation économique en France 1940-44”, exposada l’any [[2010]] al [https://musees.isere.fr/musee/musee-de-la-resistance-et-de-la-deportation-de-lisere Musée de la Résistance et de la Déportation de l’Isère];<ref>{{Ref-publicació|cognom=Poli|nom=Marie-Sylvie|publicació=Exposer l’histoire contemporaine. Évaluation muséologique d’une exposition: Spoliés! L’«aryanisation » économique en France 1940-1944|url=https://www.vie-publique.fr/catalogue/22492-exposer-lhistoire-contemporaine|data=27-08-2014|cognom2=Ancel|nom2=Pascale|cognom3=Centre de Recherche sur les Liens sociaux}}</ref> el muntatge museístic i proposta de visita a la [[Presó Model de Barcelona]], “La Modelo nos habla. 113 años, 13 historias”, elaborat l’any [[2017]] per tal d’explicar la [[història]] de l’equipament a la [[ciutadania]] abans de la seva conversió en [[espai públic]];<ref>{{Ref-web|url=https://beteve.cat/cultura/comencen-vistites-guiades-preso-model/|títol=Crítiques dels primers visitants de l’exposició de la Model|consulta=20/08/2023|llengua=Català|editor=betevé|data=29-05-2020}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://justicia.gencat.cat/ca/departament/publicacions/llibres_per_tematica/historia/|títol=Història. La Model ens parla|consulta=20/08/2023|llengua=Català|editor=Departament de Justícia, Drets i Memòria|data=20-07-2023}}</ref> la [[instal·lació artística]] i [[Museografia|museogràfica]] al [[Pavelló de Sant Salvador]] de [[Hospital de la Santa Creu i Sant Pau|Sant Pau Recinte Modernista]], l’any [[2017]], sobre la [[història de la medicina]] a [[Catalunya]] i la figura de l’[[arquitecte]] [[Lluís Domènech i Montaner]];<ref>{{Ref-publicació|cognom=Molina|nom=Miquel|article=Blues Urbano - El modernismo no es un decorado de selfie|publicació=La Vanguardia|data=29-05-2022|pàgines=pàg. 52}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://2bmfg.com/rehabilitacio-interior-i-museu-al-pavello-de-sant-salvador/|títol=Rehabilitació interior i Museu al Pavelló de Sant Salvador|consulta=20-08-2023|llengua=Català|editor=2BMFG Arquitectes}}</ref> o el disseny, l’any [[2015]], de l’exposició itinerant “Comença l’espectacle. [[Georges Méliès]] i el [[cinema]] de [[1900]]” organitzada per la [[:es:Fundación_"la_Caixa"|Fundación “La Caixa”]],<ref>{{Ref-publicació|cognom=Sans|nom=Sara|article=Citas del día - La emoción del primer cine|publicació=La Vanguardia|data=29-06-2016|pàgines=pàg. 42}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.elche.es/va/2021/11/una-exposicio-a-la-placa-del-congres-eucaristic-recorda-la-figura-del-pioner-del-cinema-george-melies/|títol=Una exposició a la plaça del Congrés Eucarístic recorda la figura del pioner del cinema George Méliès|consulta=20-08-2023|llengua=Català|editor=Ajuntament d’Elx|data=09-11-2021}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.participamelies.com/empieza-el-espectaculo-georges-melies-y-el-cine-de-1900/|títol=Empieza el espectáculo. Georges Méliès y el cine de 1900|consulta=20-08-2023|llengua=Castellà|editor=CaixaForum}}</ref> entre d’altres.<ref name=":0" /> |
|||
Al món de l’escena, algunes de les darreres aportacions d’Ignasi Cristià han estat la [[direcció escènica]] i l’[[escenografia]] de l’[[òpera]] “[[Un ballo in maschera]]” de [[Giuseppe Verdi]], interpretada els anys 2020 i 2022 al [https://www.operavarna.com/index.php/en/ Teatre de l’Òpera de Varna] a [[Bulgària]],<ref>{{Ref-web|url=https://www.operabase.com/artists/ignasi-cristia-2121540/performances/en|títol=Ignasi Cristià|consulta=02-08-2023|llengua=Anglès|editor=Operabase}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.operavarna.com/index.php/bg/home-bg/84-news/interview/2786-ignazii-kristia-za-bal-s-maski|títol=El director de "Baile con máscaras" Ignasi Kristia: En Varna vi que los cantantes de ópera son parte de la Sociedad|consulta=02-08-2023|llengua=Búlgar|editor=Operavarna}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://visit.varna.bg/en/event/bal-s-maski-opera-05-2022.html|títol=A Masked ball – opera|consulta=02-08-2023|llengua=Anglès|editor=Visit Varna|data=04-05-2022}}</ref> i la [[direcció escènica]] del [[monodrama]] “Medea”, amb música de [[Joan Manén i Planas|Joan Manén]] i text d’[[Ambrosi Carrion i Juan|Ambrosi Carrión]], recuperat després de [[sis]] [[Dècada|dècades]] de la seva darrera interpretació i reestrenat l’any 2021 en versió original, a [[l’Auditori de Terrassa]] i a [[L'Auditori|l’Auditori de Barcelona]], en ocasió del cinquantè [[aniversari]] del traspàs del [[compositor]].<ref>{{Ref-web|url=https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2021/anyjoanmanen/detalls/activitat/2021-05-23-medea-terrassa|títol=Medea a Terrassa|consulta=02-08-2023|llengua=Català|editor=Gencat - Generalitat de Catalunya}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.auditori.cat/ca/esdeveniment/medea/|títol=Medea|consulta=02-08-2023|llengua=Català|editor=L’Auditori}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Blanch|nom=Daniel|article=La ‘Medea’ de Manén, sis dècades després|publicació=Núvol|url=https://www.nuvol.com/musica/classica/la-medea-de-manen-sis-decades-despres-180976|data=22-05-2021}}</ref> |
|||
== Reconeixements == |
|||
* Medalla d'honor i gratitud de l'Illa de Mallorca, categoria d'or per l'Espai museogràfic Antoni Maria Alcover (2015)<ref>{{ref-notícia|cognom=Mallorca|nom=Diario de|títol=El Consell premia a la Institució Alcover|url=http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2015/09/11/consell-premia--institucio-alcover/1054129.html|consulta= 28 de març de 2018}}</ref> |
|||
* Premi de l'Associació de Crítics d'Art de Catalunya (ACCA) per la renovació de les Sales d'Art Modern del Museu Nacional d'Art de Catalunya (2014)<ref>{{ref-notícia|títol=Els 12 guanyadors de la 31a edició dels premis de l'Associació Catalana de Crítics d'Art|url=https://www.ara.cat/cultura/guanyadors-premis-lAssociacio-Catalana-Critics_0_1328267321.html|consulta= 28 de març de 2018|periódico=Ara.cat}}</ref><ref>{{ref-notícia|cognom=ARTEINFORMADO|títol=Premios ACCA 2014 - Associació Catalana de Crítics d'Art, Premio, ene 2014 {{!}} ARTEINFORMADO|url=http://www.arteinformado.com/agenda/f/premios-acca-2014-associacio-catalana-de-critics-dart-104870|data=20150325|consulta= 28 de març de 2018|periódico=ARTEINFORMADO|llengua=es}}</ref> |
|||
* Premi Auriga a la millor exposició del món antic per Històries de tocador (2013)<ref>{{ref-notícia|cognom=Barcelona|nom=EL PERIÓDICO /|títol=El Museu d'Arqueologia recibe el premio Auriga 2013|url=https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20130830/museu-darqueologia-recibe-premio-auriga-2013-2613250|data= 30 d'agost de 2013|consulta= 28 de març de 2018|periódico=elperiodico|llengua=ES}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.macbarcelona.cat/Exposicions/Exposicions-temporals-finalitzades/2013/Histories-de-tocador/Histories-de-Tocador.-Cosmetica-i-bellesa-a-l-antiguitat-Premi-Auriga-2013-a-la-millor-exposicio-de-mon-antic|títol=Històries de Tocador. Cosmètica i bellesa a l'antiguitat, Premi Auriga 2013 a la millor exposició de món antic|consulta=2018-05-09}}</ref> |
|||
* Premi internacional Best of Wine Tourism atorgat per la xarxa mundial The Great Wine Capital Network en la categoria d'Art i Cultura d'Espanya pel Museu Vivanco de la cultura del vi (2010).<ref>{{ref-web|url=http://castillayleondevinos.elnortedecastilla.es/actualidad/la-cultura-del-vino-futura-candidata-para-ser-declarada-patrimonio-de-la-17092012.html|títol=La Cultura del Vino, futura candidata para ser declarada Patrimonio de la Humanidad, en el Museo de la Cultura del Vino Dinastía Vivanco|consulta= 28 de març de 2018|sitioweb=castillayleondevinos.elnortedecastilla.es|llengua=es}}</ref> |
|||
* Finalista en el Premi del Museu Europeu de l'Any impulsat per l'European Museum Forum i el [[Consell d'Europa]] pel Museu Vivanco de la cultura del vi (2007).<ref>{{ref-web|url=http://www.abc.es/hemeroteca/historico-02-05-2007/abc/Valencia/esta-sabado-se-decide-en-alicante-cual-es-el-mejor-museo-de-europa_1632863636676.html|títol=Esta sábado se decide en Alicante cuál es el mejor museo de Europa {{!}} Valencia {{!}} Valencia - Abc.es|consulta= 28 de març de 2018|cognom=ABC|sitioweb=ABC}}</ref> |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
== Enllaços externs == |
|||
* [http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/746346-lescenograf-i-dissenyador-ignasi-cristia-pregona-la-fira-multisectorial-de-cambrils.html L'escenògraf i dissenyador Ignasi Cristià pregona la Fira Multisectorial de Cambrils] |
|||
* [https://www.santpaubarcelona.org/ca/conferencia-sant-salvador-un-pavello-modernista-contemporani-carles-gelpi-i-ignasi-cristia Conferència: Sant Salvador, un pavelló modernista contemporani - Carles Gelpí i Ignasi Cristià] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180329061040/https://www.santpaubarcelona.org/ca/conferencia-sant-salvador-un-pavello-modernista-contemporani-carles-gelpi-i-ignasi-cristia |date=2018-03-29 }} |
|||
* [https://www.nuvol.com/noticies/quan-visitar-un-hospital-no-es-una-necessitat-sino-una-experiencia/ Quan visitar un hospital no és una necessitat, sinó una experiència] |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
| Línia 31: | Línia 15: | ||
[[Categoria:Cambrilencs]] |
[[Categoria:Cambrilencs]] |
||
[[Categoria:Alumnes de l'Institut del Teatre]] |
[[Categoria:Alumnes de l'Institut del Teatre]] |
||
[[Categoria:Escriptors del Baix Camp]] |
|||
[[Categoria:Escenògrafs catalans del sud]] |
[[Categoria:Escenògrafs catalans del sud]] |
||
[[Categoria:Dramaturgs catalans del sud contemporanis]] |
[[Categoria:Dramaturgs catalans del sud contemporanis]] |
||
[[Categoria:Alumnes del Conservatori del Liceu]] |
[[Categoria:Alumnes del Conservatori del Liceu]] |
||
[[Categoria:Tenors catalans]] |
|||
Revisió de 12:28, 13 oct 2024
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1969  (55/56 anys)Cambrils (Baix Camp) | ||
| Formació | Institut del Teatre Conservatori Superior de Música del Liceu | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escenògraf, dramaturg, museògraf | ||
| Ocupador | Fundació La Caixa Gran Teatre del Liceu Museu Nacional d'Art de Catalunya | ||
Ignasi Cristià i Garcia (Cambrils, 1969) és un dramaturg i escenògraf dedicat al món de la museografia, dels audiovisuals i del teatre. És llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre, amb especialització en Escenografia i en Direcció Escènica.[1]
En l'àmbit de l'escenografia teatral, emprengué la seva trajectòria professional amb el projecte desenvolupat per a l'obra La fille mal gardée, ballet de Ferdinand Hérold i John Lanchbery representat a l'Òpera de Breslavia de Polònia l'any 1991,[2] entre d'altres.[3] Altres aportacions seves en aquest camp han estat la direcció escènica i l'escenografia de l'òpera Un ballo in maschera de Giuseppe Verdi, interpretada els anys 2020 i 2022 al Teatre de l'Òpera de Varna a Bulgària,[4] i la direcció escènica del monodrama Medea, amb música de Joan Manén i text d'Ambrosi Carrión.[5]
En l'àmbit de la museografia i de la producció audiovisual ha portat a terme projectes sobre memòria històrica i sobre temàtiques diverses des d'una narrativa vinculada a les disciplines presents al món del teatre i de l'espectacle.[1] Alguns dels projectes dissenyats per Ignasi Cristià dins d'aquest paradigma són l'exposició permanent “Consideracions generals sobre l'exili” al Museu Memorial de l'Exili;[6] la mostra “Spoliés! l'aryanisation économique en France 1940-44”, exposada l'any 2010 al Musée de la Résistance et de la Déportation de l'Isère;[7] la instal·lació artística i museogràfica al Pavelló de Sant Salvador de Sant Pau Recinte Modernista, l'any 2017, sobre la història de la medicina a Catalunya i la figura de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «La Ciutat d'estiu. Entrevista a Ignasi Cristià.». Onda Cero Radio, 21-08-2023. [Consulta: 13 novembre 2023].
- ↑ «Режисьорът на „Бал с маски“ Игнаси Кристиа: Във Варна видях, че оперните певци са част от обществото» (en búlgar). Operavarna. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ «Ignasi Cristià» (en castellà). INAEM - Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música. [Consulta: 7 agost 2023].
- ↑ «Ignasi Cristià» (en anglès). Operabase. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ Blanch, Daniel «La ‘Medea' de Manén, sis dècades després». Núvol, 22-05-2021.
- ↑ «MUME – Consideracions generals sobre l'exili». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ Poli, Marie-Sylvie; Ancel, Pascale; Centre de Recherche sur les Liens sociaux Exposer l'histoire contemporaine. Évaluation muséologique d'une exposition: Spoliés! L'«aryanisation » économique en France 1940-1944, 27-08-2014.
- ↑ Molina, Miquel «Blues Urbano - El modernismo no es un decorado de selfie». La Vanguardia, 29-05-2022, pàg. 52.