Vés al contingut

Berwijn: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Recuperant 0 fonts i marcant-ne 1 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
m Commonscat a la darrera secció
 
(8 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula indret
{{Indret
| nom = Berwijn (nl)<br />Berwinne (fr)
| nom = Berwijn (nl)<br/>Berwinne (fr)
| imatge = Vall berwijn Julémont.jpg
| imatge = Vall berwijn Julémont.jpg
| peu = La vall del Berwijn entre [[Aubel]] i [[Julémont]]
| peu = La vall del Berwijn entre [[Aubel]] i [[Julémont]]
| creua = [[Província de Lieja|Províncies de Lieja]] i <br>[[Limburg (Bèlgica)|Limburg]]<br>([[Bèlgica]])
| creua = [[Província de Lieja|Províncies de Lieja]] i <br>[[Limburg (Bèlgica)|Limburg]]<br>([[Bèlgica]])
}}
}}
El '''Berwijn''' ([[francès]]: ''Berwinne)'' és un riu de [[Bèlgica]] que neix al llogaret Birven, un nucli avall del [[Cementiri americà d'Henri-Chapelle|Mausoleu i cementiri americà]] a la frontera entre [[Henri-Chapelle]] i [[Aubel]], a la [[província de Lieja]] a [[Bèlgica]] i que desemboca al [[Mosa]] a [[Moelingen]].
El '''Berwijn''' ([[francès]]: ''Berwinne)'' és un riu de [[Bèlgica]] que neix al llogaret Birven, un nucli avall del [[Cementiri americà d'Henri-Chapelle|Mausoleu i cementiri americà]] a la frontera entre [[Henri-Chapelle]] i [[Aubel]], a la [[província de Lieja]] a [[Bèlgica]] i que desemboca al [[Mosa]] a [[Moelingen]].
Línia 11: Línia 11:
Fins al 1995, el riu era força pol·luït, per l'absència de clavegueram a molts municipis i per la indústria ([[sulfat]]s i [[Òxids de ferro|hidròxids de ferro]] de les mines que rentaven el carbó), [[detergent]]s utilitzats per rentar camions, deixalles orgàniques d'un escorxador i d'una fàbrica d'aliments, excés de [[Nitrat|nitrats]] utilitzats com adob als camps de conreu... A poc a poc el riu i els afluents van despol·luir-se. L'ocàs de l'extracció del carbó, dramàtic al nivell social, va ser molt benèfic per a la natura.
Fins al 1995, el riu era força pol·luït, per l'absència de clavegueram a molts municipis i per la indústria ([[sulfat]]s i [[Òxids de ferro|hidròxids de ferro]] de les mines que rentaven el carbó), [[detergent]]s utilitzats per rentar camions, deixalles orgàniques d'un escorxador i d'una fàbrica d'aliments, excés de [[Nitrat|nitrats]] utilitzats com adob als camps de conreu... A poc a poc el riu i els afluents van despol·luir-se. L'ocàs de l'extracció del carbó, dramàtic al nivell social, va ser molt benèfic per a la natura.


El 2002 un primer [[pas de peix]] va construir-se a la resclosa de [[Berneau]], dos més van seguir el 2004 a [[Mortroux]] i al seu afluent l'[[Ri d'Asse|Asse]]. A Val-Dieu es troba el darrere molí d'aigua actiu al qual es projecta una petita [[central hidroelèctrica]].{{sfn|Ovidio & Philipart|2007|p= 20}} La conca compta una fauna d'unes 31 [[espècies]] de peixos. Les primeres [[Truita comuna|truites de mar]] van observar-se el 1983, quatre anys després de tancar la mina de Blegny. La captura de dos [[salmó|salmons]] atlàntics el [[23 de gener]] de [[2003]] és un fet destacable a la història de la [[renaturalització]] progressiva en un quart de segle.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hallot|nom=Éric|títol=Restauration écologique des cours d'eau en Wallonie : Les cas de la Vesdre et de la Berwinne|url=https://www.ulg.ac.be/upload/docs/application/pdf/2016-03/ulgverviers-hallot-vesdreberwinne.pdf|format=pdf|llengua=francès|data=15/09/2016|editorial=Universitat de Lieja|lloc=Lieja|pàgines=72}}</ref>
El 2002 un primer [[pas de peix]] va construir-se a la resclosa de [[Berneau]], dos més van seguir el 2004 a [[Mortroux]] i al seu afluent l'[[Ri d'Asse|Asse]]. A Val-Dieu es troba el darrere molí d'aigua actiu al qual es projecta una petita [[central hidroelèctrica]].{{sfn|Ovidio & Philipart|2007|p= 20}} La conca compta una fauna d'unes 31 [[espècies]] de peixos. Les primeres [[Truita comuna|truites de mar]] van observar-se el 1983, quatre anys després de tancar la mina de Blegny. La captura de dos [[salmó|salmons]] atlàntics el [[23 de gener]] de [[2003]] és un fet destacable a la història de la [[renaturalització]] progressiva en un quart de segle.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hallot|nom=Éric|títol=Restauration écologique des cours d'eau en Wallonie : Les cas de la Vesdre et de la Berwinne|url=https://www.ulg.ac.be/upload/docs/application/pdf/2016-03/ulgverviers-hallot-vesdreberwinne.pdf|format=pdf|llengua=francès|data=15/09/2016|editorial=Universitat de Lieja|lloc=Lieja|pàgines=72}}</ref>


El cabal mitjà a Dalhem és d'1,151 m³/s amb variacions estacionals entre 0,511 m³/s i 1,434&nbsp;m³/s. A prop de la desembocadura al Mosa té un cabal mitjà de 3,19 m³/s.<ref>{{ref-llibre|nom =Michaël |cognom =Ovidio |nom2= Jean-Claude |cognom2 =Philipart| títol = Suivi scientifique de l'efficacité des nouvelles échelles à poissons sur la Berwinne aux barrages de Berneau et Mortroux. Bilan global des études et perspectives|volum = volum 2 de ''Définition de bases biologiques et éco-hydrauliques pour la libre circulation des poissons dans les cours d'eau non navigables de Wallonie|lloc = Lieja |editorial = Universitat de Lieja |data= 2007| pàgina =12 |llengua = fr|ref = Ovidio|Philipart}} (en català: Seguit científic de l'eficàcia dels [[pas de peix|passos de peix]] nous sobre la Berwinne a les rescloses de [[Berneau]] i [[Mortroux]]. Definició de bases biològiques i eco-hidràuliques per la lliure circulació dels peixos en els cursos d'aigua no navegables de Valònia)</ref>
El cabal mitjà a Dalhem és d'1,151 m³/s amb variacions estacionals entre 0,511 m³/s i 1,434 m³/s. A prop de la desembocadura al Mosa té un cabal mitjà de 3,19 m³/s.<ref>{{ref-llibre|nom =Michaël |cognom =Ovidio |nom2= Jean-Claude |cognom2 =Philipart| títol = Suivi scientifique de l'efficacité des nouvelles échelles à poissons sur la Berwinne aux barrages de Berneau et Mortroux. Bilan global des études et perspectives|volum = volum 2 de ''Définition de bases biologiques et éco-hydrauliques pour la libre circulation des poissons dans les cours d'eau non navigables de Wallonie|lloc = Lieja |editorial = Universitat de Lieja |data= 2007| pàgina =12 |llengua = fr|ref = Ovidio|Philipart}} (en català: Seguit científic de l'eficàcia dels [[pas de peix|passos de peix]] nous sobre la Berwinne a les rescloses de [[Berneau]] i [[Mortroux]]. Definició de bases biològiques i eco-hidràuliques per la lliure circulació dels peixos en els cursos d'aigua no navegables de Valònia)</ref>
<gallery>
<gallery>
Fitxer:Berwijn - 's Gravendalhem.jpg|El Berwijn al centre de [[Dalhem]]
Fitxer:Berwijn - 's Gravendalhem.jpg|El Berwijn al centre de [[Dalhem]]
Línia 30: Línia 30:


== Referències ==
== Referències ==
{{commonscat}}
{{Referències}}
{{Referències}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* {{Ref-web|url=http://www.meuseaval.be/index.php/bassins-versants/berwinne|títol=Comité local Berwinne-Julienne|consulta=1/08/2017|llengua=francès|editor=Contrat de rivière Meuse aval et affluents|data=''s.d''}}{{Enllaç no actiu|date=de febrer 2021 |bot=InternetArchiveBot }}
* {{Ref-web|url=http://www.meuseaval.be/index.php/bassins-versants/berwinne|títol=Comité local Berwinne-Julienne|consulta=1/08/2017|llengua=francès|editor=Contrat de rivière Meuse aval et affluents|data=''s.d''|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190727113758/http://www.meuseaval.be/index.php/bassins-versants/berwinne|arxiudata=2019-07-27}}
{{autoritat}}
{{autoritat}}
{{Afluents del Mosa}}
{{Afluents del Mosa}}

Revisió de 18:04, 29 set 2024

Plantilla:Infotaula indretBerwijn (nl)
Berwinne (fr)
Imatge
La vall del Berwijn entre Aubel i Julémont
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial281 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaAubel (Bèlgica), Thimister-Clermont (Bèlgica), Herve (Bèlgica), Dalhem (Bèlgica), Visé (Bèlgica) i Voeren (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióHenri-Chapelle Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaVoeren (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMoelingen Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraMosa Modifica el valor a Wikidata
Map
 50° 40′ 43″ N, 5° 54′ 39″ E / 50.6786°N,5.9108°E / 50.6786; 5.9108
B 50° 45′ 19″ N, 5° 41′ 01″ E / 50.7554°N,5.6837°E / 50.7554; 5.6837
Afluents
Bolland, Ri d'Asse, Bel, Bève (en) Tradueix, Mortier (en) Tradueix, Ruisseau de Crawhez-la-Trappe (en) Tradueix, Pétreuse (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca del Mosa Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud52 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió30,2 (longitud) km
TravessaProvíncies de Lieja i
Limburg
(Bèlgica)
Superfície de conca hidrogràfica118 km² Modifica el valor a Wikidata

El Berwijn (francès: Berwinne) és un riu de Bèlgica que neix al llogaret Birven, un nucli avall del Mausoleu i cementiri americà a la frontera entre Henri-Chapelle i Aubel, a la província de Lieja a Bèlgica i que desemboca al Mosa a Moelingen.

Viaducte ferroviari sobre la vall del Berwijn a Berneau

El 1216 el comte de Dalhem va donar les terres a la vall del Berwijn, a l'aiguabarreig amb el Bel als monjos de l'orde cistercenc de l'Abadia d'Ebersbach al bisbat de Magúncia. Hi van construir l'abadia de Val-Dieu i desenvolupar la regió.[1]

Fins al 1995, el riu era força pol·luït, per l'absència de clavegueram a molts municipis i per la indústria (sulfats i hidròxids de ferro de les mines que rentaven el carbó), detergents utilitzats per rentar camions, deixalles orgàniques d'un escorxador i d'una fàbrica d'aliments, excés de nitrats utilitzats com adob als camps de conreu... A poc a poc el riu i els afluents van despol·luir-se. L'ocàs de l'extracció del carbó, dramàtic al nivell social, va ser molt benèfic per a la natura.

El 2002 un primer pas de peix va construir-se a la resclosa de Berneau, dos més van seguir el 2004 a Mortroux i al seu afluent l'Asse. A Val-Dieu es troba el darrere molí d'aigua actiu al qual es projecta una petita central hidroelèctrica.[2] La conca compta una fauna d'unes 31 espècies de peixos. Les primeres truites de mar van observar-se el 1983, quatre anys després de tancar la mina de Blegny. La captura de dos salmons atlàntics el 23 de gener de 2003 és un fet destacable a la història de la renaturalització progressiva en un quart de segle.[3]

El cabal mitjà a Dalhem és d'1,151 m³/s amb variacions estacionals entre 0,511 m³/s i 1,434 m³/s. A prop de la desembocadura al Mosa té un cabal mitjà de 3,19 m³/s.[4]

Afluents

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Godesar, Heinz «Eine Insel des Friedens im Tal der Berwinne» (en alemany). GrenzEcho, 17-06-2016.
  2. ↑ Ovidio & Philipart, 2007, p. 20.
  3. ↑ Hallot, Éric. Restauration écologique des cours d'eau en Wallonie : Les cas de la Vesdre et de la Berwinne (pdf) (en francès). Lieja: Universitat de Lieja, 15/09/2016, p. 72. 
  4. ↑ Ovidio, Michaël; Philipart, Jean-Claude. Suivi scientifique de l'efficacité des nouvelles échelles à poissons sur la Berwinne aux barrages de Berneau et Mortroux. Bilan global des études et perspectives (en francès). volum 2 de Définition de bases biologiques et éco-hydrauliques pour la libre circulation des poissons dans les cours d'eau non navigables de Wallonie. Lieja: Universitat de Lieja, 2007, p. 12.  (en català: Seguit científic de l'eficàcia dels passos de peix nous sobre la Berwinne a les rescloses de Berneau i Mortroux. Definició de bases biològiques i eco-hidràuliques per la lliure circulació dels peixos en els cursos d'aigua no navegables de Valònia)
  5. ↑ Ovidio & Philipart, 2007, p. 10.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berwijn
Afluents del Mosa
en orde davall->damunt

Dieze - Niers - Swalm - Roer - Geleenbeek- Geul - Jeker - Voer - Berwijn - Julienne - Llègia - Ourthe - Hoyoux - Mehaigne - Samson -Sambre - Bocq - Burnot - Molignée - Lesse - Viroin - Semois - Bar - Kuer (Chiers)

Vegeu també : • Mosa • França • Bèlgica • Països Baixos

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Berwijn&oldid=34046414»