Berwijn: diferència entre les revisions

Berwijn (nl)
Berwinne (fr)
	La vall del Berwijn entre Aubel i Julémont
Tipus	riu
Inici
Cota inicial	281 m
Entitat territorial administrativa	Aubel (Bèlgica), Thimister-Clermont (Bèlgica), Herve (Bèlgica), Dalhem (Bèlgica), Visé (Bèlgica) i Voeren (Bèlgica)
Localització	Henri-Chapelle
Final
Entitat territorial administrativa	Voeren (Bèlgica)
Localització	Moelingen
Desembocadura	Mosa
	50° 40′ 43″ N, 5° 54′ 39″ E / 50.6786°N,5.9108°E; B 50° 45′ 19″ N, 5° 41′ 01″ E / 50.7554°N,5.6837°E
Afluents	Bolland, Ri d'Asse, Bel, Bève (en) , Mortier (en) , Ruisseau de Crawhez-la-Trappe (en) , Pétreuse (en)
Conca hidrogràfica	conca del Mosa
Característiques
Altitud	52 m
Dimensió	30,2 () km ;
Travessa	Províncies de Lieja i ; Limburg; (Bèlgica)
Superfície de conca hidrogràfica	118 km²

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 18:04, 29 set 2024

El Berwijn (francès: Berwinne) és un riu de Bèlgica que neix al llogaret Birven, un nucli avall del Mausoleu i cementiri americà a la frontera entre Henri-Chapelle i Aubel, a la província de Lieja a Bèlgica i que desemboca al Mosa a Moelingen.

El 1216 el comte de Dalhem va donar les terres a la vall del Berwijn, a l'aiguabarreig amb el Bel als monjos de l'orde cistercenc de l'Abadia d'Ebersbach al bisbat de Magúncia. Hi van construir l'abadia de Val-Dieu i desenvolupar la regió.^[1]

Fins al 1995, el riu era força pol·luït, per l'absència de clavegueram a molts municipis i per la indústria (sulfats i hidròxids de ferro de les mines que rentaven el carbó), detergents utilitzats per rentar camions, deixalles orgàniques d'un escorxador i d'una fàbrica d'aliments, excés de nitrats utilitzats com adob als camps de conreu... A poc a poc el riu i els afluents van despol·luir-se. L'ocàs de l'extracció del carbó, dramàtic al nivell social, va ser molt benèfic per a la natura.

El 2002 un primer pas de peix va construir-se a la resclosa de Berneau, dos més van seguir el 2004 a Mortroux i al seu afluent l'Asse. A Val-Dieu es troba el darrere molí d'aigua actiu al qual es projecta una petita central hidroelèctrica.^[2] La conca compta una fauna d'unes 31 espècies de peixos. Les primeres truites de mar van observar-se el 1983, quatre anys després de tancar la mina de Blegny. La captura de dos salmons atlàntics el 23 de gener de 2003 és un fet destacable a la història de la renaturalització progressiva en un quart de segle.^[3]

El cabal mitjà a Dalhem és d'1,151 m³/s amb variacions estacionals entre 0,511 m³/s i 1,434 m³/s. A prop de la desembocadura al Mosa té un cabal mitjà de 3,19 m³/s.^[4]

El Berwijn al centre de Dalhem
El Berwijn a Val-Dieu
El Berwijn prop de Visé
La vall del Berwijn vista des de Julémont

Afluents

el ri d'Asse a Mortroux^[5]
el Riu de la Trappe o Vlamerie (Froidthier)
el Befve (Charneux)
el Bel
el Bolland
el riu de Mortier

Referències

↑ Godesar, Heinz «Eine Insel des Friedens im Tal der Berwinne» (en alemany). GrenzEcho, 17-06-2016.
↑ Ovidio & Philipart, 2007, p. 20.
↑ Hallot, Éric. Restauration écologique des cours d'eau en Wallonie : Les cas de la Vesdre et de la Berwinne (pdf) (en francès). Lieja: Universitat de Lieja, 15/09/2016, p. 72.
↑ Ovidio, Michaël; Philipart, Jean-Claude. Suivi scientifique de l'efficacité des nouvelles échelles à poissons sur la Berwinne aux barrages de Berneau et Mortroux. Bilan global des études et perspectives (en francès). volum 2 de Définition de bases biologiques et éco-hydrauliques pour la libre circulation des poissons dans les cours d'eau non navigables de Wallonie. Lieja: Universitat de Lieja, 2007, p. 12. (en català: Seguit científic de l'eficàcia dels passos de peix nous sobre la Berwinne a les rescloses de Berneau i Mortroux. Definició de bases biològiques i eco-hidràuliques per la lliure circulació dels peixos en els cursos d'aigua no navegables de Valònia)
↑ Ovidio & Philipart, 2007, p. 10.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berwijn

«Comité local Berwinne-Julienne» (en francès). Contrat de rivière Meuse aval et affluents, s.d. Arxivat de l'original el 2019-07-27. [Consulta: 1r agost 2017].

Afluents del Mosa
en orde davall->damunt

Dieze - Niers - Swalm - Roer - Geleenbeek- Geul - Jeker - Voer - Berwijn - Julienne - Llègia - Ourthe - Hoyoux - Mehaigne - Samson -Sambre - Bocq - Burnot - Molignée - Lesse - Viroin - Semois - Bar - Kuer (Chiers)

Vegeu també : • Mosa • França • Bèlgica • Països Baixos

[1] Godesar, Heinz «Eine Insel des Friedens im Tal der Berwinne» (en alemany). GrenzEcho, 17-06-2016.

[FOOTNOTEOvidio_&_Philipart200720-2] Ovidio & Philipart, 2007, p. 20.

[3] Hallot, Éric. Restauration écologique des cours d'eau en Wallonie : Les cas de la Vesdre et de la Berwinne (pdf) (en francès). Lieja: Universitat de Lieja, 15/09/2016, p. 72.

[4] Ovidio, Michaël; Philipart, Jean-Claude. Suivi scientifique de l'efficacité des nouvelles échelles à poissons sur la Berwinne aux barrages de Berneau et Mortroux. Bilan global des études et perspectives (en francès). volum 2 de Définition de bases biologiques et éco-hydrauliques pour la libre circulation des poissons dans les cours d'eau non navigables de Wallonie. Lieja: Universitat de Lieja, 2007, p. 12. (en català: Seguit científic de l'eficàcia dels passos de peix nous sobre la Berwinne a les rescloses de Berneau i Mortroux. Definició de bases biològiques i eco-hidràuliques per la lliure circulació dels peixos en els cursos d'aigua no navegables de Valònia)

[FOOTNOTEOvidio_&_Philipart200710-5] Ovidio & Philipart, 2007, p. 10.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Infotaula indret
-{{Element hidrografia
-| nom                   =Berwijn (nl)<br />Berwinne (fr)
+| nom = Berwijn (nl)<br/>Berwinne (fr)
-| imatge             =Vall berwijn Julémont.jpg
+| imatge = Vall berwijn Julémont.jpg
-| peu                =La vall del Berwijn entre [[Aubel]] i [[Julémont]]
+| peu = La vall del Berwijn entre [[Aubel]] i [[Julémont]]
+| creua = [[Província de Lieja|Províncies de Lieja]] i <br>[[Limburg (Bèlgica)|Limburg]]<br>([[Bèlgica]])
-| longitud           = 30,4
-| cota_inicial          =270
-| localitzacio       = [[Henri-Chapelle]]
-| coordenades           ={{coord|50|40|42.94|N|5|54|38.78|E|region:BE}}
-| localitzacio_final = El [[Mosa]] a [[Moelingen]]
-| coordenades_final     = {{coord|50|45|19.28|N|5|41|1.35|E|region:BE|display=inline,title}}
-| cabal                 =1,151
-| superficie         =130,9
-| cota_final            =53
-| creua              = [[Província de Lieja|Províncies de Lieja]] i <br>[[Limburg (Bèlgica)|Limburg]]<br>([[Bèlgica]])
 }}
-El '''Berwijn''' ([[francès]]: ''Berwinne)'' és un riu de [[Bèlgica]] que neix al llogaret Birven, un nucli avall del [[Cementiri americà d'Henri-Chapelle|Mausoleu i cementiri americà]] a la frontera entre [[Henri-Chapelle]] i [[Aubel]], a la [[província de Lieja]] a [[Bèlgica]] i que desemboca al [[Mosa]] a [[Moelingen]]. El cabal mitjà a Dalhem és d'1,151 m³/s amb variacions estacionals entre 0,511 m³/s i 1,434&nbsp;m³/s. A prop de la desembocadura al Mosa té un cabal mitjà de 3,19 m³/s.<ref>{{ref-llibre|nom =Michaël |cognom =Ovidio |nom2= Jean-Claude |cognom2 =Philipart| títol = Suivi scientifique de l’efficacité des nouvelles échelles à poissons sur la Berwinne aux barrages de Berneau et Mortroux. Bilan global des études et perspectives|volum = volum 2 de ''Définition de bases biologiques et éco-hydrauliques pour la libre circulation des poissons dans les cours d'eau non navigables de Wallonie|lloc = Lieja |editorial = Universitat de Lieja |data= 2007| pàgina =12 |llengua = fr|ref = Ovidio|Philipart}} (en català: Seguit científic de l’eficàcia dels [[pas de peix|passos de peix]] nous sobre la Berwinne a les rescloses de [[Berneau]] i [[Mortroux]]. Definició de bases biològiques i eco-hidràuliques per la lliure circulació dels peixos en els cursos d'aigua no navegables de Valònia)</ref>
+El '''Berwijn''' ([[francès]]: ''Berwinne)'' és un riu de [[Bèlgica]] que neix al llogaret Birven, un nucli avall del [[Cementiri americà d'Henri-Chapelle|Mausoleu i cementiri americà]] a la frontera entre [[Henri-Chapelle]] i [[Aubel]], a la [[província de Lieja]] a [[Bèlgica]] i que desemboca al [[Mosa]] a [[Moelingen]].
-[[Fitxer:Berwijn viadukt Bern.jpg|Viaducte ferroviari sobre la vall del Berwijn a [[Berneau]]|thumb|esquerra]]El [[1216]] els monjos de l'orde cistercenc van triar la vall del Berwijn, a l'aiguabarreig amb el [[Bel (riu)|Bel]] per construir-hi l'[[abadia de Val-Dieu]].
+[[Fitxer:Berwijn viadukt Bern.jpg|Viaducte ferroviari sobre la vall del Berwijn a [[Berneau]]|miniatura|esquerra]]El [[1216]] el comte de [[País de Dalhem|Dalhem]] va donar les terres a la vall del Berwijn, a l'aiguabarreig amb el [[Bel (riu)|Bel]] als monjos de l'orde cistercenc de l'Abadia d'Ebersbach al bisbat de [[Magúncia]]. Hi van construir l'[[abadia de Val-Dieu]] i desenvolupar la regió.<ref>{{Ref-publicació|article=Eine Insel des Friedens im Tal der Berwinne |nom = Heinz |cognom = Godesar |publicació=GrenzEcho|llengua= alemany|url=http://www.grenzecho.net/magazin/eine-insel-des-friedens-im-tal-der-berwinne|data=2016-06-17}}</ref>
-Fins al 1995, el riu era força pol·luït, per l'absència de clavegueram a molts municipis i per la indústria ([[sulfat]]s i [[Òxids de ferro|hidròxids de ferro]] de les mines que rentaven el carbó), [[detergent]]s utilitzats per rentar camions, deixalles orgàniques d'un escorxador i d'una fàbrica d'aliments... A poc a poc el riu i els afluents van despol·luir-se. L'ocàs de l'extracció del carbó, dramàtic al nivell social, va ser molt benèfic per a la natura.
+Fins al 1995, el riu era força pol·luït, per l'absència de clavegueram a molts municipis i per la indústria ([[sulfat]]s i [[Òxids de ferro|hidròxids de ferro]] de les mines que rentaven el carbó), [[detergent]]s utilitzats per rentar camions, deixalles orgàniques d'un escorxador i d'una fàbrica d'aliments, excés de [[Nitrat|nitrats]] utilitzats com adob als camps de conreu... A poc a poc el riu i els afluents van despol·luir-se. L'ocàs de l'extracció del carbó, dramàtic al nivell social, va ser molt benèfic per a la natura.
-El 2002 un primer [[pas de peix]] va construir-se a la resclosa de [[Berneau]], dos més van seguir el 2004 a [[Mortroux]] i al seu afluent l'[[Ri d'Asse|Asse]]. A Val-Dieu es troba el darrere molí d'aigua actiu al qual es projecta una petita [[central hidroelèctrica]].{{sfn|Ovidio & Philipart|2007|p= 20}} La conca compta una fauna d'unes 31 [[espècie]]s de peixos. Les primeres [[Truita comuna|truites de mar]] van observar-se el 1983, quatre anys després de tancar la mina de Blegny. La captura de dos [[salmó|salmons]] atlàntics el [[23 de gener]] de [[2003]] és un fet destacable a la història de la [[renaturalització]] progressiva en un quart de segle.
+El 2002 un primer [[pas de peix]] va construir-se a la resclosa de [[Berneau]], dos més van seguir el 2004 a [[Mortroux]] i al seu afluent l'[[Ri d'Asse|Asse]]. A Val-Dieu es troba el darrere molí d'aigua actiu al qual es projecta una petita [[central hidroelèctrica]].{{sfn|Ovidio & Philipart|2007|p= 20}} La conca compta una fauna d'unes 31 [[espècies]] de peixos. Les primeres [[Truita comuna|truites de mar]] van observar-se el 1983, quatre anys després de tancar la mina de Blegny. La captura de dos [[salmó|salmons]] atlàntics el [[23 de gener]] de [[2003]] és un fet destacable a la història de la [[renaturalització]] progressiva en un quart de segle.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hallot|nom=Éric|títol=Restauration écologique des cours d'eau en Wallonie : Les cas de la Vesdre et de la Berwinne|url=https://www.ulg.ac.be/upload/docs/application/pdf/2016-03/ulgverviers-hallot-vesdreberwinne.pdf|format=pdf|llengua=francès|data=15/09/2016|editorial=Universitat de Lieja|lloc=Lieja|pàgines=72}}</ref>
+El cabal mitjà a Dalhem és d'1,151 m³/s amb variacions estacionals entre 0,511 m³/s i 1,434 m³/s. A prop de la desembocadura al Mosa té un cabal mitjà de 3,19 m³/s.<ref>{{ref-llibre|nom =Michaël |cognom =Ovidio |nom2= Jean-Claude |cognom2 =Philipart| títol = Suivi scientifique de l'efficacité des nouvelles échelles à poissons sur la Berwinne aux barrages de Berneau et Mortroux. Bilan global des études et perspectives|volum = volum 2 de ''Définition de bases biologiques et éco-hydrauliques pour la libre circulation des poissons dans les cours d'eau non navigables de Wallonie|lloc = Lieja |editorial = Universitat de Lieja |data= 2007| pàgina =12 |llengua = fr|ref = Ovidio|Philipart}} (en català: Seguit científic de l'eficàcia dels [[pas de peix|passos de peix]] nous sobre la Berwinne a les rescloses de [[Berneau]] i [[Mortroux]]. Definició de bases biològiques i eco-hidràuliques per la lliure circulació dels peixos en els cursos d'aigua no navegables de Valònia)</ref>
 <gallery>
 Fitxer:Berwijn - 's Gravendalhem.jpg|El Berwijn al centre de [[Dalhem]]
-Fitxer:Riu_Berwijn_a_Val-Dieu.jpg|El Berwijn a [[Val-Dieu]]
+Fitxer:Riu_Berwijn_a_Val-Dieu.jpg|El Berwijn a [[abadia de Val-Dieu|Val-Dieu]]
 Fitxer:Berwinne à Visé.jpg|El '''Berwijn''' prop de [[Visé]]
 Fitxer:Berwijnvallei Julémont.jpg|La vall del Berwijn vista des de [[Julémont]]
 </gallery>
 == Afluents ==
 * el [[ri d'Asse]] a [[Mortroux]]{{sfn|Ovidio & Philipart|2007|p= 10}}
@@ Línia 37: / Línia 30: @@
 == Referències ==
-{{commonscat}}
+{{Referències}}
-{{Referències|2}}
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat}}
+* {{Ref-web|url=http://www.meuseaval.be/index.php/bassins-versants/berwinne|títol=Comité local Berwinne-Julienne|consulta=1/08/2017|llengua=francès|editor=Contrat de rivière Meuse aval et affluents|data=''s.d''|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20190727113758/http://www.meuseaval.be/index.php/bassins-versants/berwinne|arxiudata=2019-07-27}}
 {{autoritat}}
 {{Afluents del Mosa}}