Alcaravia: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
m Preparació del Diumenge de les referències en aquesta categoria |
||
(38 revisions intermèdies per 16 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Falten referències|data=2024}} |
|||
{{Taxocaixa planta |
|||
{{Infotaula ésser viu |
|||
| name = Alcaravia |
|||
| |
| estat = secure |
||
| image =Carum_carvi_-_Köhler–s_Medizinal-Pflanzen-172.jpg |
|||
| image_width = 240px |
|||
| regnum = [[Plantae]] |
|||
| divisio = [[Magnoliophyta]] |
|||
| classis = [[Magnoliopsida]] |
|||
| ordo = [[Apiales]] |
|||
| familia = [[Apiaceae]] |
|||
| genus = [[Carum]] |
|||
| species = C. carvi |
|||
| binomial = ''Carum carvi'' |
|||
| binomial_authority = [[Carl von Linné|L.]] |
|||
}} |
}} |
||
L''''alcaravia''', '''comí de prat''', '''comineta''', '''fenoll de prat''' o '''matafaluga borda''' (''Carum carvi'') (Ar. كراويه) és una planta biennal de la [[família (biologia)|família]] [[ |
L''''alcaravia''', '''comí de prat''', '''comineta''', '''fenoll de prat''' o '''matafaluga borda''' (''Carum carvi'') (Ar. كراويه) és una planta biennal de la [[família (biologia)|família]] de les [[apiàcies]], originària d'[[Europa]] i l'oest d'[[Àsia]]. |
||
La planta és semblant a una [[pastanaga]], amb les fulles finament dividides. La tija fa de 20 a 30 |
La planta és semblant a una [[pastanaga]], amb les fulles finament dividides. La tija fa de 20 a 30 cm. Quan s'espiga per florir arriba a fer de 40 a 60 cm. Les flors són menudes blanques o rosades disposades en umbel·la. Els fruits (que equivocadament s'anomenen llavors) són [[aqueni]]s en forma de mitja lluna de 2 mm de llarg. |
||
== Cultiu i usos == |
== Cultiu i usos == |
||
[[Fitxer: |
[[Fitxer:Kümmel 2012-07-08-9523.jpg|miniatura|esquerra|Fruits de comí de prat.]] |
||
[[Fitxer:CarawaySeeds.jpg| |
[[Fitxer:CarawaySeeds.jpg|miniatura|Fruits vistos en augment.]] |
||
Els fruits s'utilitzaven des de temps antics, també en la [[cuina medieval]] com a [[espècia]]. Tenen gust d'[[anís]]. En el [[pa de sègol]] els comins de prat el fan més dens. Se'n fan licors i es fan servir en la col fermentada ([[sauerkraut]]). També en el formatge [[havarti]]. És utilitzada com a ingredient de l'[[harissa]] tunisiana. Les tisanes fetes amb comí de prat van bé contra els còlics i problemes digestius. Altrament es fa servir en fragàncies per a sabons, locions i perfums. |
Els fruits s'utilitzaven des de temps antics, també en la [[cuina medieval]] com a [[espècia]]. Tenen gust d'[[anís]]. En el [[pa de sègol]] els comins de prat el fan més dens. Se'n fan licors i es fan servir en la col fermentada ([[sauerkraut]]). També en el formatge [[havarti]]. És utilitzada com a ingredient de l'[[harissa]] tunisiana. Les tisanes fetes amb comí de prat van bé contra els còlics i problemes digestius. Altrament es fa servir en fragàncies per a sabons, locions i perfums. |
||
L'arrel es pot cuinar. |
L'arrel es pot cuinar. |
||
En una de les històries curtes en l'obra ''[[ |
En una de les històries curtes en l'obra ''[[Dublinesos]]'' de [[James Joyce]], un personatge menja comí de prat per emmascarar la pudor d'alcohol del seu alè. |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
* [http://www.uni-graz.at/~katzer/engl/Caru_car.html Caraway] — Gernot Katzer's Spice Pages. |
* [http://www.uni-graz.at/~katzer/engl/Caru_car.html Caraway] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050520054533/http://www.uni-graz.at/%7Ekatzer/engl/Caru_car.html |date=2005-05-20}} — Gernot Katzer's Spice Pages. |
||
* [http://www.growingherbs.org.uk/herbs/how_to_grow_caraway.htm How to grow Caraway] |
* [http://www.growingherbs.org.uk/herbs/how_to_grow_caraway.htm How to grow Caraway] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081229160542/http://www.growingherbs.org.uk/herbs/how_to_grow_caraway.htm |date=2008-12-29}} |
||
* [http://www.ourherbgarden.com/herb-history/caraway.html History of Caraway] |
* [http://www.ourherbgarden.com/herb-history/caraway.html History of Caraway] |
||
{{Projectes germans}} |
|||
{{Bases de dades taxonòmiques}} |
|||
{{Autoritat}} |
|||
⚫ | |||
{{Commons|Carum carvi}} |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
[[Categoria:Productes agrícoles]] |
[[Categoria:Productes agrícoles]] |
||
[[als:Kümmel]] |
|||
[[ar:كراويا]] |
|||
[[az:Adi zirə]] |
|||
[[bg:Ким]] |
|||
[[bo:གོ་སྙོད།]] |
|||
[[cs:Kmín kořenný]] |
|||
[[da:Kommen]] |
|||
[[de:Kümmel]] |
|||
[[dsb:Garba]] |
|||
[[dv:ފަރިހި ދަމުއި]] |
|||
[[en:Caraway]] |
|||
[[eo:Karvio]] |
|||
[[es:Carum carvi]] |
|||
[[fa:زیره]] |
|||
[[fi:Kumina]] |
|||
[[fr:Carvi]] |
|||
[[frr:Köömen]] |
|||
[[he:כרוויה תרבותית]] |
|||
[[hsb:Kimjelčka]] |
|||
[[hu:Fűszerkömény]] |
|||
[[id:Jintan]] |
|||
[[it:Carum carvi]] |
|||
[[ja:キャラウェイ]] |
|||
[[ko:캐러웨이]] |
|||
[[ku:Jaj (K)]] |
|||
[[la:Careum]] |
|||
[[lt:Paprastasis kmynas]] |
|||
[[lv:Pļavas ķimene]] |
|||
[[ml:കരിഞ്ചീരകം]] |
|||
[[mr:शहाजिरे]] |
|||
[[nl:Karwij]] |
|||
[[nn:Karve]] |
|||
[[no:Karve]] |
|||
[[pl:Kminek zwyczajny]] |
|||
[[pms:Carum carvi]] |
|||
[[ps:زيره]] |
|||
[[pt:Alcaravia]] |
|||
[[ro:Chimen]] |
|||
[[ru:Тмин обыкновенный]] |
|||
[[sah:Анньыыс]] |
|||
[[simple:Caraway]] |
|||
[[sk:Rasca (korenie)]] |
|||
[[sl:Kumina]] |
|||
[[sq:Qimnoni]] |
|||
[[sv:Kummin]] |
|||
[[uk:Кмин звичайний]] |
|||
[[vec:Kumo]] |
|||
[[zh:葛縷子]] |
Revisió de 17:30, 24 ago 2024
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Carum carvi | |
---|---|
Dades | |
Font de | llavors d'alcaravia i oli d'alcaravia |
Estat de conservació | |
Segur | |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Apiales |
Família | Apiaceae |
Gènere | Carum |
Espècie | Carum carvi L., 1753 |
L'alcaravia, comí de prat, comineta, fenoll de prat o matafaluga borda (Carum carvi) (Ar. كراويه) és una planta biennal de la família de les apiàcies, originària d'Europa i l'oest d'Àsia.
La planta és semblant a una pastanaga, amb les fulles finament dividides. La tija fa de 20 a 30 cm. Quan s'espiga per florir arriba a fer de 40 a 60 cm. Les flors són menudes blanques o rosades disposades en umbel·la. Els fruits (que equivocadament s'anomenen llavors) són aquenis en forma de mitja lluna de 2 mm de llarg.
Cultiu i usos
[modifica]Els fruits s'utilitzaven des de temps antics, també en la cuina medieval com a espècia. Tenen gust d'anís. En el pa de sègol els comins de prat el fan més dens. Se'n fan licors i es fan servir en la col fermentada (sauerkraut). També en el formatge havarti. És utilitzada com a ingredient de l'harissa tunisiana. Les tisanes fetes amb comí de prat van bé contra els còlics i problemes digestius. Altrament es fa servir en fragàncies per a sabons, locions i perfums.
L'arrel es pot cuinar.
En una de les històries curtes en l'obra Dublinesos de James Joyce, un personatge menja comí de prat per emmascarar la pudor d'alcohol del seu alè.
Enllaços externs
[modifica]- Caraway Arxivat 2005-05-20 a Wayback Machine. — Gernot Katzer's Spice Pages.
- How to grow Caraway Arxivat 2008-12-29 a Wayback Machine.
- History of Caraway