Vés al contingut

Alcaravia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 51 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q26811
m Preparació del Diumenge de les referències en aquesta categoria
 
(33 revisions intermèdies per 12 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{Falten referències|data=2024}}
{{Taxocaixa planta
{{Infotaula ésser viu
| name = Alcaravia
| status = secure
| estat = secure
| image =Carum_carvi_-_Köhler–s_Medizinal-Pflanzen-172.jpg
| image_width = 240px
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Apiales]]
| familia = [[Apiaceae]]
| genus = [[Carum]]
| species = C. carvi
| binomial = ''Carum carvi''
| binomial_authority = [[Carl von Linné|L.]]
}}
}}
L''''alcaravia''', '''comí de prat''', '''comineta''', '''fenoll de prat''' o '''matafaluga borda''' (''Carum carvi'') (Ar. كراويه) és una planta biennal de la [[família (biologia)|família]] [[Apiàcia]], originària d'[[Europa]] i l'oest d'[[Àsia]].
L''''alcaravia''', '''comí de prat''', '''comineta''', '''fenoll de prat''' o '''matafaluga borda''' (''Carum carvi'') (Ar. كراويه) és una planta biennal de la [[família (biologia)|família]] de les [[apiàcies]], originària d'[[Europa]] i l'oest d'[[Àsia]].


La planta és semblant a una [[pastanaga]], amb les fulles finament dividides. La tija fa de 20 a 30 cm. Quan s'espiga per florir arriba a fer de 40 a 60 cm. Les flors són menudes blanques o rosades disposades en umbel·la. Els fruits (que equivocadament s'anomenen llavors) són [[aqueni]]s en forma de mitja lluna de 2 mm de llarg.
La planta és semblant a una [[pastanaga]], amb les fulles finament dividides. La tija fa de 20 a 30 cm. Quan s'espiga per florir arriba a fer de 40 a 60 cm. Les flors són menudes blanques o rosades disposades en umbel·la. Els fruits (que equivocadament s'anomenen llavors) són [[aqueni]]s en forma de mitja lluna de 2 mm de llarg.


== Cultiu i usos ==
== Cultiu i usos ==
[[Fitxer:Carawayseeds.JPG|left|thumb|Fruits de comí de prat.]]
[[Fitxer:Kümmel 2012-07-08-9523.jpg|miniatura|esquerra|Fruits de comí de prat.]]
[[Fitxer:CarawaySeeds.jpg|right|thumb|Fruits vistos en augment.]]
[[Fitxer:CarawaySeeds.jpg|miniatura|Fruits vistos en augment.]]
Els fruits s'utilitzaven des de temps antics, també en la [[cuina medieval]] com a [[espècia]]. Tenen gust d'[[anís]]. En el [[pa de sègol]] els comins de prat el fan més dens. Se'n fan licors i es fan servir en la col fermentada ([[sauerkraut]]). També en el formatge [[havarti]]. És utilitzada com a ingredient de l'[[harissa]] tunisiana. Les tisanes fetes amb comí de prat van bé contra els còlics i problemes digestius. Altrament es fa servir en fragàncies per a sabons, locions i perfums.
Els fruits s'utilitzaven des de temps antics, també en la [[cuina medieval]] com a [[espècia]]. Tenen gust d'[[anís]]. En el [[pa de sègol]] els comins de prat el fan més dens. Se'n fan licors i es fan servir en la col fermentada ([[sauerkraut]]). També en el formatge [[havarti]]. És utilitzada com a ingredient de l'[[harissa]] tunisiana. Les tisanes fetes amb comí de prat van bé contra els còlics i problemes digestius. Altrament es fa servir en fragàncies per a sabons, locions i perfums.


L'arrel es pot cuinar.
L'arrel es pot cuinar.


En una de les històries curtes en l'obra ''[[Dubliners]]'' de [[James Joyce]], un personatge menja comí de prat per emmascarar la pudor d'alcohol del seu alè.
En una de les històries curtes en l'obra ''[[Dublinesos]]'' de [[James Joyce]], un personatge menja comí de prat per emmascarar la pudor d'alcohol del seu alè.


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.uni-graz.at/~katzer/engl/Caru_car.html Caraway] — Gernot Katzer's Spice Pages.
* [http://www.uni-graz.at/~katzer/engl/Caru_car.html Caraway] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050520054533/http://www.uni-graz.at/%7Ekatzer/engl/Caru_car.html |date=2005-05-20}} — Gernot Katzer's Spice Pages.
* [http://www.growingherbs.org.uk/herbs/how_to_grow_caraway.htm How to grow Caraway]
* [http://www.growingherbs.org.uk/herbs/how_to_grow_caraway.htm How to grow Caraway] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081229160542/http://www.growingherbs.org.uk/herbs/how_to_grow_caraway.htm |date=2008-12-29}}
* [http://www.ourherbgarden.com/herb-history/caraway.html History of Caraway]
* [http://www.ourherbgarden.com/herb-history/caraway.html History of Caraway]
{{Projectes germans}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Autoritat}}


{{ORDENA:Comi De Prat}}
{{Commons|Carum carvi}}
[[Categoria:Apiòidies]]


{{ORDENA:Comi De Prat}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Apiàcies]]
[[Categoria:Productes agrícoles]]
[[Categoria:Productes agrícoles]]

Revisió de 18:30, 24 ago 2024

Infotaula d'ésser viuAlcaravia
Carum carvi Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dellavors d'alcaravia i oli d'alcaravia Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Segur
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreApiales
FamíliaApiaceae
GènereCarum
EspècieCarum carvi Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

L'alcaravia, comí de prat, comineta, fenoll de prat o matafaluga borda (Carum carvi) (Ar. كراويه) és una planta biennal de la família de les apiàcies, originària d'Europa i l'oest d'Àsia.

La planta és semblant a una pastanaga, amb les fulles finament dividides. La tija fa de 20 a 30 cm. Quan s'espiga per florir arriba a fer de 40 a 60 cm. Les flors són menudes blanques o rosades disposades en umbel·la. Els fruits (que equivocadament s'anomenen llavors) són aquenis en forma de mitja lluna de 2 mm de llarg.

Cultiu i usos

[modifica]
Fruits de comí de prat.
Fruits vistos en augment.

Els fruits s'utilitzaven des de temps antics, també en la cuina medieval com a espècia. Tenen gust d'anís. En el pa de sègol els comins de prat el fan més dens. Se'n fan licors i es fan servir en la col fermentada (sauerkraut). També en el formatge havarti. És utilitzada com a ingredient de l'harissa tunisiana. Les tisanes fetes amb comí de prat van bé contra els còlics i problemes digestius. Altrament es fa servir en fragàncies per a sabons, locions i perfums.

L'arrel es pot cuinar.

En una de les històries curtes en l'obra Dublinesos de James Joyce, un personatge menja comí de prat per emmascarar la pudor d'alcohol del seu alè.

Enllaços externs

[modifica]