Vés al contingut

Cement: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot posa data a plantilles de manteniment
m eliminant enllaços externs trencats
 
(16 revisions intermèdies per 4 usuaris que no es mostren)
Línia 3: Línia 3:


El '''cement''' (en ''[[Terminologia Anatomica]]'' llatina, '''cementum''')<ref>{{ref-web
El '''cement''' (en ''[[Terminologia Anatomica]]'' llatina, '''cementum''')<ref>{{ref-web
| url = http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/Cerca/ambit=diccionari&text_cons=cement&cercador=basic
| url = http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/Cerca/ambit%3Ddiccionari%26text_cons%3Dcement%26cercador%3Dbasic
| títol = Diccionari d'anatomia
| títol = Diccionari d'anatomia
| editor = Termcat
| editor = Termcat
| consulta = 24 juliol 2014
| consulta = 24 juliol 2014
| arxiuurl = https://web.archive.org/web/20140812073653/http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/Cerca/ambit%3Ddiccionari%26text_cons%3Dcement%26cercador%3Dbasic
⚫
}}</ref> és una substància calcificada especialitzada que cobreix l'arrel d'una [[dent]]. És la part del [[periodonci]] que uneix les dents a l'[[os alveolar]] ancorant el [[lligament periodental]]<ref name=":1">Illustrated Dental Embryology, Histology, and Anatomy, Bath-Balogh and Fehrenbach, Elsevier, 2011, page 170.</ref>
| arxiudata = 12 d’agost 2014
⚫
}}</ref> és una substància calcificada especialitzada que cobreix l'arrel d'una [[dent]]. És la part del [[periodonci]] que uneix les dents a l'[[os alveolar]] ancorant el [[lligament periodental]]<ref name=:1>Illustrated Dental Embryology, Histology, and Anatomy, Bath-Balogh and Fehrenbach, Elsevier, 2011, page 170.</ref>


== Desenvolupament ==
== Desenvolupament ==
El cement dental és excretat per part de cèl·lules anomenades [[cimentoblasts]] dins la rel de la dent i és més gruixut a l'àpex de la rel. Aquests cimentoblasts es desenvolupen a partir de [[cèl·lula mesenquinmal]] indiferenciada en el teixit connectiu del [[fol·licle dental]] o ''sac''.
El cement dental és excretat per part de cèl·lules anomenades [[cimentoblasts]] dins la rel de la dent i és més gruixut a l'àpex de la rel. Aquests cimentoblasts es desenvolupen a partir de [[cèl·lula mesenquinmal]] indiferenciada en el teixit connectiu del [[fol·licle dental]] o ''sac''.


Al contrari que en els [[ameloblast]]s i [[odontoblast]]s, molts cimentoblasts esdevenen atrapats en el ciment que produeixen, esdevenint cimentocits.<ref name=":1"/>
Al contrari que en els [[ameloblast]]s i [[odontoblast]]s, molts cimentoblasts esdevenen atrapats en el ciment que produeixen, esdevenint cimentocits.<ref name=:1/>


El cement és capaç de d'autoreparar-se en un grau limitat i en condicions normals no es reabsorbeix.<ref name=":4">Ten Cate's Oral Histology, Nanci, Elsevier, 2013, pages 205- 207</ref>
El cement és capaç de d'autoreparar-se en un grau limitat i en condicions normals no es reabsorbeix.<ref name=:4>Ten Cate's Oral Histology, Nanci, Elsevier, 2013, pages 205- 207</ref>


== Característiques ==
== Característiques ==
El cement és lleugerament més tou que la [[dentina]] i consta d'un 45% a un 50% en pes de material inorgànic ([[hidroxilapatita]]) i d'un 50% a un 55% dematèria orgànica i aigua.<ref>American Academy of Periodontology 2010 In-Service Exam, question A-38</ref> La porció orgànica és principalment [[col·lagen]] i [[polisacàrids proteïnics]]. El cement no té vasos conductors (avascular), rep els nutrients a través de les seves pròpies cèl·lules que envolten el lligament periodental.<ref name=":1"/>
El cement és lleugerament més tou que la [[dentina]] i consta d'un 45% a un 50% en pes de material inorgànic ([[hidroxilapatita]]) i d'un 50% a un 55% dematèria orgànica i aigua.<ref>American Academy of Periodontology 2010 In-Service Exam, question A-38</ref> La porció orgànica és principalment [[col·lagen]] i [[polisacàrids proteïnics]]. El cement no té vasos conductors (avascular), rep els nutrients a través de les seves pròpies cèl·lules que envolten el lligament periodental.<ref name=:1/>


El cement és de color groc clar i lleugerament d'un color més clar que la dentina. Té el contingut en [[fluor]] més lat d'entre qualsevol teixit mineralitzat. El cement també és permeable a molts materials. Es forma de manera contínua al llarg de la vida i una nova capa de cement es diposita amb l'edat.
El cement és de color groc clar i lleugerament d'un color més clar que la dentina. Té el contingut en [[fluor]] més lat d'entre qualsevol teixit mineralitzat. El cement també és permeable a molts materials. Es forma de manera contínua al llarg de la vida i una nova capa de cement es diposita amb l'edat.


=== Tipus ===
=== Tipus ===
Hi ha dos tipus de cement: acel·lular i cel·lular i les fibres poden ser intrínseques o extrínseques, resultant en quatre possibles permutacions; el primer cement que es forma durant el desenvolupament de la dent és acel·lular i de fibra extrínseca.<ref>AAP 2010 In-Service Examination, question A-9</ref><ref name=":4"/><ref name=":2">Dieter D. Bosshardt,&nbsp;Knut A. Selvig, Dental cementum: the dynamic tissue covering of the root, ''Periodontol 2000''.&nbsp;1997 Feb;13:41-75. at http://www.fodonto.uncu.edu.ar/upload/41-75.pdf </ref>
Hi ha dos tipus de cement: acel·lular i cel·lular i les fibres poden ser intrínseques o extrínseques, resultant en quatre possibles permutacions; el primer cement que es forma durant el desenvolupament de la dent és acel·lular i de fibra extrínseca.<ref>AAP 2010 In-Service Examination, question A-9</ref><ref name=:4/><ref name=:2>Dieter D. Bosshardt, Knut A. Selvig, Dental cementum: the dynamic tissue covering of the root, ''Periodontol 2000''. 1997 Feb;13:41-75. at http://www.fodonto.uncu.edu.ar/upload/41-75.pdf</ref>


== Patologia ==
== Patologia ==
* Hi pot haver alguna ''reabsorció de la rel''.
* Hi pot haver alguna ''reabsorció de la rel''.
* La cementació excessiva es diu [[hipercementosi]].<ref>Developmental Anomalies, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania&nbsp;and&nbsp;Temple University at&nbsp;http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm</ref>
* La cementació excessiva es diu [[hipercementosi]].<ref>Developmental Anomalies, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania&nbsp;and&nbsp;Temple University at&nbsp;http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200924000736/https://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm/ |date=2020-09-24}}</ref>
* Quan la recessió de les genives exposa el ciment dental pot provocar hipersensibilitat dental.<ref name=":0">Illustrated Dental Embryology, Histology, and Anatomy, Bath-Balogh and Fehrenbach, Elsevier, 2011, page 170.</ref>
* Quan la recessió de les genives exposa el ciment dental pot provocar hipersensibilitat dental.<ref name=:0>Illustrated Dental Embryology, Histology, and Anatomy, Bath-Balogh and Fehrenbach, Elsevier, 2011, page 170.</ref>
* La càries del cement pot provocar la pèrdua de la dent.<ref name=":0"/>
* La càries del cement pot provocar la pèrdua de la dent.<ref name=:0/>
* Els cementicles són cossos mineralitzats.<ref name=":1"/><ref>Developmental Anomalies, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania&nbsp;and&nbsp;Temple University at http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm</ref>
* Els cementicles són cossos mineralitzats.<ref name=:1/><ref>Developmental Anomalies, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania&nbsp;and&nbsp;Temple University at http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200924000736/https://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm/ |date=2020-09-24}}</ref>
* Esferes de cement que semblen perles d'esmalt poden interferir en el tractament periodental <ref name=":1"/>
* Esferes de cement que semblen perles d'esmalt poden interferir en el tractament periodental <ref name=:1/>


=== Estudis d'ADN===
=== Estudis d'ADN ===
Un estudi arqueològic de 2010 ha trobat que el cement té cinc vegades la quantitat d'[[ADN mitocondrial]] si es compara amb la [[dentina]] la qual és la que comunament es mostreja.<ref>{{ref-publicació|cognom=Adler|nom=C.J.|autor2=Haak, W.|autor3=Donlon, D.|autor4=Cooper, A.|títol=Survival and recovery of DNA from ancient teeth and bones|publicació=Journal of Archaeological Science|data=2010|volum=38|exemplar=5|pàgines=956–964|doi=10.1016/j.jas.2010.11.010}}</ref> Les dents s'utilitzen cada vegada més com una font d'ADN nuclear per ajudar a la identificació de restes humanes. L'extracció d'ADN i els resultats de l'anàlisi genètica a partir del teixit són extremadament variables i, en certa manera impredictibles. No obstant això, la quantitat d'ADN disponible a la dentina es veu afectada per l'edat i les malalties dentals, mentre que en el ciment no ho està.<ref>Denice Higginsa,&nbsp;John Kaidonisa, Jeremy Austinb,&nbsp;Grant Townsenda, Helen Jamesa&nbsp;&&nbsp;Toby Hughes, Dentine and&nbsp;cementum&nbsp;as sources of nuclear&nbsp;DNA&nbsp;for use in human identification, ''Australian Journal of Forensic Sciences''. Volume 43,&nbsp;Issue 4, 2011 at http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/00450618.2011.583278#preview</ref>
Un estudi arqueològic de 2010 ha trobat que el cement té cinc vegades la quantitat d'[[ADN mitocondrial]] si es compara amb la [[dentina]] la qual és la que comunament es mostreja.<ref>{{ref-publicació|cognom=Adler|nom=C.J.|autor2=Haak, W.|autor3=Donlon, D.|autor4=Cooper, A.|títol=Survival and recovery of DNA from ancient teeth and bones|publicació=Journal of Archaeological Science|data=2010|volum=38|exemplar=5|pàgines=956–964|doi=10.1016/j.jas.2010.11.010}}</ref> Les dents s'utilitzen cada vegada més com una font d'ADN nuclear per ajudar a la identificació de restes humanes. L'extracció d'ADN i els resultats de l'anàlisi genètica a partir del teixit són extremadament variables i, en certa manera impredictibles. No obstant això, la quantitat d'ADN disponible a la dentina es veu afectada per l'edat i les malalties dentals, mentre que en el ciment no ho està.<ref>Denice Higginsa, John Kaidonisa, Jeremy Austinb, Grant Townsenda, Helen Jamesa&nbsp;&&nbsp;Toby Hughes, Dentine and&nbsp;cementum as sources of nuclear&nbsp;DNA&nbsp;for use in human identification, ''Australian Journal of Forensic Sciences''. Volume 43, Issue 4, 2011 at http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/00450618.2011.583278#preview</ref>


== Referències ==
== Referències ==
Línia 39: Línia 41:


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
# Cementum, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania&nbsp;and&nbsp;Temple University at&nbsp;http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0501.htm
* Cementum, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania&nbsp;and&nbsp;Temple University at&nbsp;http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0501.htm {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130709013900/http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0501.htm |date=2013-07-09}}
⚫
* Survival and recovery of DNA from ancient teeth and bones at http://www.icb.ufmg.br/labs/lbem/pdf/AdlerJ_Archae_Sci_(2011)_38(5)_956-964.pdf
# Harvesting cementum from root surface: A new paradigm in the study of cementum and the cemento-dentinal junction, George Cherian,&nbsp;Journal of Academy of Advanced Dental Research, Vol 2; Issue 2: May 2011 at http://www.joaor.org/userfiles/Vol-2-Issue-2-May-Aug-2011/03George.pdf{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}

⚫
# Survival and recovery of DNA from ancient teeth and bones at http://www.icb.ufmg.br/labs/lbem/pdf/AdlerJ_Archae_Sci_(2011)_38(5)_956-964.pdf{{Periodontology}}
{{Viccionari-lateral|cement}}
{{Viccionari-lateral|cement}}
{{autoritat}}
{{autoritat}}

Revisió de 07:44, 20 ago 2024

Infotaula anatomiaCement
Detalls
Llatícementum Modifica el valor a Wikidata
Part dedent Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD003739 Modifica el valor a Wikidata
TAA05.1.03.057
A03.1.03.007 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 55630 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/cementum Modifica el valor a Wikidata
El cement és la capa superficial de la rel de la dent. Està unida a l'os alveolar (C) per les fibres del lligament periodontal i a la geniva per les fibres gingivals (H).

El cement (en Terminologia Anatomica llatina, cementum)[1] és una substància calcificada especialitzada que cobreix l'arrel d'una dent. És la part del periodonci que uneix les dents a l'os alveolar ancorant el lligament periodental[2]

Desenvolupament

[modifica]

El cement dental és excretat per part de cèl·lules anomenades cimentoblasts dins la rel de la dent i és més gruixut a l'àpex de la rel. Aquests cimentoblasts es desenvolupen a partir de cèl·lula mesenquinmal indiferenciada en el teixit connectiu del fol·licle dental o sac.

Al contrari que en els ameloblasts i odontoblasts, molts cimentoblasts esdevenen atrapats en el ciment que produeixen, esdevenint cimentocits.[2]

El cement és capaç de d'autoreparar-se en un grau limitat i en condicions normals no es reabsorbeix.[3]

Característiques

[modifica]

El cement és lleugerament més tou que la dentina i consta d'un 45% a un 50% en pes de material inorgànic (hidroxilapatita) i d'un 50% a un 55% dematèria orgànica i aigua.[4] La porció orgànica és principalment col·lagen i polisacàrids proteïnics. El cement no té vasos conductors (avascular), rep els nutrients a través de les seves pròpies cèl·lules que envolten el lligament periodental.[2]

El cement és de color groc clar i lleugerament d'un color més clar que la dentina. Té el contingut en fluor més lat d'entre qualsevol teixit mineralitzat. El cement també és permeable a molts materials. Es forma de manera contínua al llarg de la vida i una nova capa de cement es diposita amb l'edat.

Tipus

[modifica]

Hi ha dos tipus de cement: acel·lular i cel·lular i les fibres poden ser intrínseques o extrínseques, resultant en quatre possibles permutacions; el primer cement que es forma durant el desenvolupament de la dent és acel·lular i de fibra extrínseca.[5][3][6]

Patologia

[modifica]
  • Hi pot haver alguna reabsorció de la rel.
  • La cementació excessiva es diu hipercementosi.[7]
  • Quan la recessió de les genives exposa el ciment dental pot provocar hipersensibilitat dental.[8]
  • La càries del cement pot provocar la pèrdua de la dent.[8]
  • Els cementicles són cossos mineralitzats.[2][9]
  • Esferes de cement que semblen perles d'esmalt poden interferir en el tractament periodental [2]

Estudis d'ADN

[modifica]

Un estudi arqueològic de 2010 ha trobat que el cement té cinc vegades la quantitat d'ADN mitocondrial si es compara amb la dentina la qual és la que comunament es mostreja.[10] Les dents s'utilitzen cada vegada més com una font d'ADN nuclear per ajudar a la identificació de restes humanes. L'extracció d'ADN i els resultats de l'anàlisi genètica a partir del teixit són extremadament variables i, en certa manera impredictibles. No obstant això, la quantitat d'ADN disponible a la dentina es veu afectada per l'edat i les malalties dentals, mentre que en el ciment no ho està.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Diccionari d'anatomia». Termcat. Arxivat de l'original el 12 d’agost 2014. [Consulta: 24 juliol 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Illustrated Dental Embryology, Histology, and Anatomy, Bath-Balogh and Fehrenbach, Elsevier, 2011, page 170.
  3. ↑ 3,0 3,1 Ten Cate's Oral Histology, Nanci, Elsevier, 2013, pages 205- 207
  4. ↑ American Academy of Periodontology 2010 In-Service Exam, question A-38
  5. ↑ AAP 2010 In-Service Examination, question A-9
  6. ↑ Dieter D. Bosshardt, Knut A. Selvig, Dental cementum: the dynamic tissue covering of the root, Periodontol 2000. 1997 Feb;13:41-75. at http://www.fodonto.uncu.edu.ar/upload/41-75.pdf
  7. ↑ Developmental Anomalies, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania and Temple University at http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm Arxivat 2020-09-24 a Wayback Machine.
  8. ↑ 8,0 8,1 Illustrated Dental Embryology, Histology, and Anatomy, Bath-Balogh and Fehrenbach, Elsevier, 2011, page 170.
  9. ↑ Developmental Anomalies, Max A. Listgarten, University of Pennsylvania and Temple University at http://www.dental.pitt.edu/informatics/periohistology/en/gu0509.htm Arxivat 2020-09-24 a Wayback Machine.
  10. ↑ Adler, C.J.; Haak, W.; Donlon, D.; Cooper, A. «Survival and recovery of DNA from ancient teeth and bones». Journal of Archaeological Science, 38, 5, 2010, pàg. 956–964. DOI: 10.1016/j.jas.2010.11.010.
  11. ↑ Denice Higginsa, John Kaidonisa, Jeremy Austinb, Grant Townsenda, Helen Jamesa & Toby Hughes, Dentine and cementum as sources of nuclear DNA for use in human identification, Australian Journal of Forensic Sciences. Volume 43, Issue 4, 2011 at http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/00450618.2011.583278#preview

Enllaços externs

[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cement&oldid=33811480»